Anar al contingut

CORRUPCIÓ.CAT

Operació anticorrupció a Girona per irregularitats en l'època de Nadal i Puigdemont

La Guàrdia Civil escorcolla l'empresa de proveïment d'aigües i 14 habitatges i locals

El jutge investiga el presumpte desviament de fons de més de 15 milions d'euros

J. G. Albalat

La Guàrdia Civil registra les instal·lacions de l’empresa Aigües de Girona, aquest dimarts. JOAN CASTRO (ICONNA) / VÍDEO: ATLAS / JOAN CATRO / VÏDEO: ATLAS

La Guàrdia Civil, per ordre d’un jutjat de Girona i  amb la coordinació directa del fiscal anticorrupció José Grinda, va desplegar ahir una extensa operació, que va comportar 15 entrades i registres, en el marc d’una investigació sobre un presumpte frau milionari a Agissa, l’empresa mixta de proveïment d’aigua de la ciutat. Els delictes s’haurien comès entre el 1998 i el 2013, durant l’etapa a l’alcaldia de l’actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els seus antecessors, els socialistes Joaquim Nadal i Anna Pagans. El magistrat pretén aclarir el presumpte desviament de fons de més de 15 milions d’euros per part d’una societat privada i accionista de l’empresa de l’aigua mitjançant factures falses. Aquest fet, segons els investigadors, pot haver contribuït a encarir el preu del servei.

Tres tot terrenys de la Guàrdia Civil i diversos cotxes es van apostar a les nou del matí tocades al davant de la seu de la companyia d’aigües, al carrer Ciutadans de Girona. Els agents, amb el fiscal, van entrar-hi per procedir al registre, que va durar fins a la tarda. També es va requerir informació a l’ajuntament. Fonts del consistori van explicar que se’ls va demanar auditories i actes de ple, entre altres documents sobre la gestió i el subministrament de l’aigua.

En total, es van fer 15 registres en el marc de l’operació, batejada amb el nom d’Aquarium, que dirigeix el Jutjat d’Instrucció número 2 de Girona. A més a més de la ciutat de Girona, la Guàrdia Civil va entrar en finques de Fornells de la Selva, Bescanó i Navata. La fiscalia considera que es podrien haver comès els delictes d’administració deslleial, apropiació indeguda, falsedat i malversació de fons públics.

La investigació del 3%

El jutjat de Girona va obrir una causa pel presumpte desviament de fons públics en la concessió després d’una denúncia presentada el 2015 per la CUP contra el qui era conseller delegat d’Agissa Narcís Piferrer per un presumpte delicte d’apropiació indeguda. Segons fonts de la investigació, aquestes presumptes irregularitats van començar quan el socialista Joaquim Nadal governava a la ciutat i van continuar durant els anys a l’alcaldia de l’ara president Puigdemont.

El mes de juliol passat, el jutjat de Girona va incorporar a aquest procés nous indicis trobats en les indagacions del jutge del Vendrell pel cas 3% sobre el presumpte pagament de comissions a CDC a canvi d’obres públiques. La decisió es va produir a petició de la Fiscalia Anticorrupció i al detectar-se converses telefòniques sobre Agissa i possibles subcontractacions fraudulentes. Aquesta empresa està participada pel consistori gironí i la companyia privada Girona SA (80%).

Els investigadors sospiten que els administradors i gestors d’Agissa van portar l’empresa a endeutar-se de manera desproporcionada i, per tant, a augmentar les quantitats que paguen per l’aigua els veïns que resideixen a les poblacions de Girona, Salt i Sarrià de Ter. L’objectiu és esbrinar el forat econòmic i si algú s’ha enriquit. ¿Com? La firma va repartir dividends inexistents mitjançant facturació falsa i maquillant despeses.

Crítiques del PDECat, ERC i la CUP

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (PDECat), va qualificar de «xou» la presència de la Guàrdia Civil al consistori. «He de confessar que estàvem esperant a veure quin dia entraria la Guàrdia Civil a l’Ajuntament de Girona des que es va convocar el referèndum». La regidora va explicar que una part de la informació que se’ls ha requerit es remunta al 1992 i que ja estava en possessió de l’institut armat, una altra els hi havia demanat fa 15 dies i s’estava remetent a través de vies convencionals i la resta està disponible a internet.

Per la seva part, el diputat d’ERC al Parlament Jordi Orobitg va qualificar l’operació com un «intent» de «contaminar políticament la campanya» de l’1-O, tot i que va matisar que el seu partit és favorable a investigar les irregularitats i els casos de presumpta corrupció.

«No ens sembla innocent» l’operació, va assegurar el regidor de la CUP a Girona Lluc Salellas, que va afegir que els registres són una «utilització interessada» en contra de l’1-O. Salellas va recordar que el seu partit va interposar la denúncia el 2015 i que en dos anys hi ha hagut prou indicis i prou proves perquè els registres es portessin a terme molt abans.