15 d’ag 2020

Anar al contingut

ATEMPTATS A CATALUNYA

Barcelona planta cara al terror

Mig milió de persones clamen contra la barbàrie en una manifestació que rendeix homenatge a forces de seguretat, serveis d'emergència i voluntaris

María Jesús Ibáñez / Barcelona

VIDELAB

La ciutadania va marcar el ritme, va decidir quin era el lema i va imposar les seves pancartes. La manifestació que ahir va rendir homenatge a Barcelona a les víctimes dels atemptats del 17 d’agost a la capital catalana i a Cambrils va clamar contra el terror de forma pacífica, sense tensions, tot i els intents d’alguns sectors polítics per mirar de capitalitzar-la i de fer-se-la seva. Clarament diferenciats de les autoritats, un grup de 75 ciutadans anònims (personal dels serveis d’emergències, agents de les forces de seguretat i comerciants i veïns de la Rambla que van atendre els afectats en un primer moment) van encapçalar la marxa, a la qual es van sumar mig milió de persones, segons els càlculs de la Guàrdia Urbana.
    

Hi va haver moltes estelades amb un crespó negre –com havia demanat l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per les xarxes socials unes quantes hores abans de la marxa–, i algunes banderes constitucionals espanyoles –distribuïdes in situ per Societat Civil Catalana–. Hi va haver sonors xiulets i esbroncades al Rei i al president del Govern, Mariano Rajoy, per tot arreu on passaven. I rotunds aplaudiments als bombers, als Mossos d’Esquadra, als agents de la Guàrdia Urbana, als sanitaris del SEM, a mesura que anaven prenent posicions rere la gran pancarta del No tinc por que va obrir la manifestació.
    

La ciutadania va exhibir també moltes roses (70.000, repartides per l’ajuntament) dels colors de la bandera de la ciutat: vermelles, blanques i grogues. «Les flors sí, però no entenem què fa aquí aquesta gent amb tanta bandera, avui no es tracta d’això», protestaven unes senyores carregades de rams, que acabaven de recollir de mans dels voluntaris que les repartien gratuïtament. A l’acabar el recorregut, moltes d’aquestes roses van anar a parar, en senyal d’agraïment, a mans de mossos, urbans, bombers i altres treballadors del dispositiu de seguretat. O es van col·locar sobre els parabrises d’ambulàncies i furgons policials.

CIUTAT SOLIDÀRIA

Atents a les consignes, molts participants es van vestir de blau, el color del Mediterrani, per demostrar que Barcelona, a més de no tenir por, és una ciutat solidària. «Estem aquí més de 300 entitats i oenagés, que treballem amb immigrants, per dir que aquí tampoc hi cap la islamofòbia», clamaven Mari Àngels i Nawal, totes dues amb vel blau, totes dues arribades des de Vilafranca del Penedès.
    

I la ciutadania, sobirana, va decidir també, de manera espontània, que encara que oficialment la manifestació havia d’acabar a la plaça de Catalunya, el lloc on es van fer els discursos, oficiosament el punt final de la marxa seria el memorial que s’ha improvisat a la Rambla sobre el mosaic de Joan Miró, en el lloc on va parar el seu mortal recorregut la furgoneta blanca dels terroristes. Fins a aquell punt, on també es van dipositar moltes roses vermelles, blanques i grogues, van seguir caminant milers de persones, gairebé per inèrcia, proclamant el no tinc por, després de les intervencions de l’actriu Rosa Maria Sardà i l’activista social Míriam Hatibi a la plaça de Catalunya.
    

Amb cites a García Lorca i Josep Maria de Sagarra, les dues dones van rendir un sentit tribut a la Rambla, una artèria de la ciutat que està a favor de la vida, va subratllar Sardà. «Si la seva ideologia [la dels terroristes] és la mort, la nostra és una aposta decidida per la vida», va proclamar l’actriu. «No consentirem que ens humiliï ni ens venci el terrorisme», va afegir.
    

«Perquè quan ells ataquen, en lloc de dividir-nos, ens troben més units que mai en la defensa insubornable de la llibertat i la democràcia des de la nostra diversitat de cultures i creences», va afegir Hatibi. Els violoncel·listes Peter Thiemman i Guillem Gràcia van interpretar per acabar El Cant dels Ocells de Pau Casals, mentre es projectaven imatges de com la ciutadania havia viscut els dies posteriors a l’atac.

POLÈMICA PER LES ESBRONCADES

Si les banderes van posar una nota de discòrdia en la marxa ciutadana (l’alcaldessa Colau havia demanat abans de la manifestació que la gent s’abstingués de portar-les per fer ben visible la unitat), el que més va encendre els ànims –i el que va centrar els comentaris posteriors dels polítics– van ser les esbroncades al Rei. També contra Felip VI (i Mariano Rajoy) anaven dirigides un bon nombre de pancartes que els assenyalaven com a corresponsables del tràfic d’armes.
    

La manifestació, que va començar puntual a les sis de la tarda, va ser fins i tot més ràpida del que s’havia previst. Va passar per tot el passeig de Gràcia, des dels Jar­dinets fins a la plaça de Catalunya. A més del Rei (era la primera vegada que Felip VI assistia a un acte com aquest des que és Monarca) i Rajoy, hi van assistir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, diversos ministres i consellers, i tots els presidents autonòmics i líders de partits, com Pedro Sánchez (PSOE), Albert Rivera (Cs), Pablo Iglesias (Podem) i l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero.