15 d’ag 2020

Anar al contingut

EL DESAFIAMENT SOBIRANISTA

Els gripaus per empassar-se de la lectura única

Els independentistes, que ara defensen la via exprés al Parlament, van criticar el PSOE i el PP quan la van usar

El procediment s'aplica en 14 autonomies, al Congrés i al Senat per accelerar projectes senzills i consensuats

Iolanda Mármol / Madrid

L’intent de reforma del reglament del Parlament per modificar els requisits de les iniciatives que poden ser sotmeses a un procediment de lectura única obre esquerdes en la coherència dels partits sobiranistes. El que ara es defensa com un mètode legítim va ser severament criticat quan aquesta via exprés va ser utilitzada al Congrés pels adversaris polítics, que llavors no van veure impediment a aplicar-la i ara recelen dels independentistes.

La mesura, aprovada per JxSí i la CUP al juliol, està suspesa cautelarment pel Tribunal Constitu­cional (TC) –que avui rebutjarà previsiblement el recurs de súplica presentat per la Generalitat– davant la possibilitat que l’Executiu català utilitzi la lectura única per aprovar les lleis de ruptura. El Consell de Garanties Estatutàries i els lletrats del Parlament també van expressar objeccions perquè consideren que vulnera la Constitució i l’Estatut.

La caixa dels trons està oberta amb acusacions mútues, però l’hemeroteca evidencia que les posicions que avui es defensen amb vehemència ahir no eren les mateixes.

Ús limitat

El principal argument que sostenen els independentistes és que la lectura única s’utilitza a 14 parlaments autonòmics i a les Corts. Ara bé, el reglament limita la seva utilització (article 150 del Congrés i 129 del Senat) per a la tramitació de projectes o proposicions «en què la seva naturalesa ho aconselli o en què la simplicitat de formulació ho permeti» i quan hi hagi consens.

Amb aquest mètode la iniciativa s’estalvia el recorregut en comissió i tot el tràmit es redueix a un ple de presa de consideració, un exigu termini d’esmenes i un ple de votació. Guanya la rapidesa i se’n ressent la possibilitat de debat.

El dilema dels juristes consisteix a trobar l’equilibri entre urgència i diàleg, tenint en compte que la redacció és ambigua. ¿Què és una «naturalesa que ho aconselli»?

La lectura única s’ha utilitzat diverses vegades en aquesta legislatura: en la renovació de RTVE, en la reforma de la llei electoral (per escurçar les campanyes) i en la llei d’estabilitat pressupostària. També en l’abdicació del rei Joan Carles, l’any 2014.

L’any següent, el PP i el PSOE la van utilitzar en la reforma exprés del Codi Penal, mètode que llavors va criticar CiU. Jordi Jané, exportaveu de CiU al Congrés i conseller d’Interior fins a la seva dimissió al mes de juliol, es va oposar a la tramitació «ultraràpida» de la proposició de llei «com si fos una cosa bipartidista».

No obstant, la bronca monumental que va posar en dubte la idoneïtat de la lectura única va ser la tramitació accelerada –només 13 dies– amb què el PSOE i el PP van reformar l’article 135 de la Constitució, l’estiu del 2011. CiU i ERC van criticar que el bipartidisme utilitzés aquesta fórmula per modificar ni més ni menys que la Carta Magna en dues setmanes. El llavors portaveu nacionalista, Josep Antoni Duran Lleida, va avisar que es trencava el procés constituent. «És inadmissible que es faci una reforma exprés de la Constitució en quatre dies», va dir. L’exdiputat d’Esquerra Joan Ridao va al·legar que el procediment era «antidemocràtic» i «il·legítim». 

El TC va rebutjar el recurs d’empara d’IU, però aquesta permissivitat va ser qüestionada per la doctrina. Els juristes defensen majoritàriament l’ús restrictiu de la lectura única per creure que limita el debat i el dret d’esmena. ¿És útil? Sí, però hi veuen el risc a recórrer a una via legislativa expeditiva en qüestions de transcendència.