Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, gestos amb recel

Un càrrec regional del PP va avisar Mariano Rajoy: el pare de Pablo Iglesias estava ingressat a l’hospital de Salamanca, on acabava de ser intervingut d’un trasplantament de ronyó. Era el febrer del 2016, quan les negociacions per a la governabilitat estaven encallades després del 20-D. El president va trucar llavors al mòbil del secretari general de Podem per preguntar-li per la salut del seu progenitor i oferir-li el seu suport. Dues setmanes abans, Iglesias havia donat un controvertit cop d’efecte al plantejar un govern de coa­lició amb el PSOE sense comunicar-ho abans al líder socialista, que era en aquell moment amb el Rei. Sánchez es va sentir humiliat i Iglesias va trigar mesos a admetre el seu error, de manera que encara que es van veure en secret en un hotel madrileny, no van arribar a cap acord. Com que no hi havia avanç, van repetir, i el morat va arribar a fer broma: «Pedro, pensaran que tu i jo tenim alguna cosa».

Aquests episodis reflecteixen la sintonia que el podemista manté amb Rajoy i l’absència d’empatia amb Sánchez, que, més enllà del terreny personal, també ha configurat la seva relació política. Sánchez és per a Iglesias l’amic –públic– amb qui ha de remar per desallotjar Rajoy del poder (encara que admeten que no disposen de força en solitari), però també és l’adversari –soterrat– a qui disputa l’hegemonia de l’esquerra.

S’ALLUNYA EL ‘SORPASSO’

Conscients que els seus electorats els exigeixen pau, els dirigents van escenificar abans de les vacances un acostament buscat especialment per Iglesias i al qual Sánchez, impulsat per les enquestes que allunyen el risc de 'sorpasso' morat, és més reticent. De fet, va accedir a la trobada a canvi que el podemista instés les seves files a Castella-la Manxa a entrar en el govern d’Emiliano García-Page, a qui bloquejaven el pressupost i la legislatura.

La nova sintonia deixa un grapat d’acords al Congrés dels Diputats que, previsiblement, augmentaran a partir de la tardor, i obre un horitzó d’esperança deliberadament ambigu.

SENSE CONCRECIONS

Fonts pròximes a Sánchez expliquen que el socialista no anirà més enllà. Ha guanyat punts només mostrant una actitud de sintonia sense que hi hagi acords tangibles. No veu factible la moció de censura que demana Podem sumant independentistes i excloent Ciutadans. Recela de l’acostament d’Iglesias, a qui veu preocupat, dubitatiu i descol·locat a l’aplicar, ara, les tesis d’Íñigo Errejón sobre la relació PSOE-Podem.

Sánchez entén que el líder morat va donar per feta la victòria dretanitzant de Susana Díaz i no tenia pla b, de manera que ara improvisa amb canvis bruscos. Si fer una bona feina política resideix a crear contradiccions en l’adversari, com sosté Iglesias en les seves reflexions, Sánchez guanya aquesta partida.

¿El podemista espera que el PSOE no voti algun postulat d’esquerra per acusar-lo de mentir a les seves bases en les primàries i així reivindicar-se com a verdader cap de l’oposició? Veus socialistes i morades auguren aquesta tàctica.

Fins ara, quan Iglesias pujava a l’escenari es referia al PSOE com el partit vell que va fallar als seus votants, sense participació interna, alineat amb el poder i aquesta definició de l’adversari li permetia contraposar una identitat pròpia, la morada, nova, la de la il·lusió, la no contaminada. El gir dels socialistes a l’esquerra crea dificultats per promoure una identitat diferenciada i adhesió a Podem. ¿Com genera Iglesias, després  del retorn de Sánchez, un «nosaltres» diferent del nou PSOE? ¿Com construeix ara la frontera entre aquest «nosaltres» i «ells»?

LA GRANOTA I L’ESCORPÍ

Notícies relacionades

El CIS col·loca el PSOE a menys de quatre punts del PP després del retorn de Sánchez

PSOE i Podem estrenen sintonia sense acordar encara com treure Rajoy

Que la nova relació respon a una necessitat d’acontentar les bases socialistes i podemistes sembla fora de tota discussió. Des de les dues files admeten que el recel perdura i no aventuren compromisos concrets més enllà de la cooperació parlamentària. Si la temptació de 'sorpasso' mutu acaba per anteposar-se als acords, està per veure.

Per tant, ¿estem davant un acord que pot permetre desallotjar Rajoy de la Moncloa o una tàctica electoral que pot acabar com la faula d’Isop? És aquesta: un escorpí demana a una granota que l’ajudi a travessar el riu i li promet que no li farà mal. Abans d’arribar a l’altra riba, no obstant, l’escorpí li clava l’agulló. La granota, sorpresa, li pregunta per què li ha picat, ja que moriran tots dos. «No he tingut elecció, està en la meva naturalesa».