PERFIL

Marta Ferrusola, la mare de Catalunya

La dona de Jordi Pujol, de 81 anys, viu envoltada per les acusacions de corrupció després d'exercir durant 30 anys com a exemple d'austeritat i sacrifici

Marta Ferrusola, la mare de Catalunya
Marta Ferrusola, la mare de Catalunya

/

8
Es llegeix en minuts
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

«Que alguna cosa acabaria passant ho pensava tothom. La mare va excedir de molt la funció prevista per a la dona del president de la Generalitat. Volia protagonisme. Volia condicionar la formació del Govern. Ho va aconseguir més o menys. Ho va intentar sempre». Així recorda un exconseller de Jordi Pujol la figura de Marta Ferrusola Lladós, octogenària ex primera dama de Catalunya que avui viu temps de desassossec.

«Sempre feia fotos als viatges. En un va proposar fer-ne una de grup i llavors va veure Carme Alcoriza, la secretària de Pujol, entre els que havien de ser retratats, i li va etzibar, aixecant la veu: ‘Surti, surti, vostè sempre es fica al mig. Surti, no m’interessa a la foto’», diu un antic alt càrrec del pujolisme.

La recent difusió d’una nota en la qual es presenta com a «mare superiora» i denomina «missals» els milions de pessetes que movia a Andorra fa miques, encara més, aquella autoritat incontestable i exemplaritzant que va atresorar. És possible que molts veiessin que la primera dama, una figura oficiosa a Catalunya, no regulada per la llei, s’excedia, com diu l’exconseller, però no es van atrevir a denunciar-ho. Els pocs que van aixecar la veu van ser silenciats.

Filla d’un dependent

Filla d’un dependentA Ferrusola, l’opulència no li ve de bressol. Va néixer el 28 de juny del 1935 a la Clínica Madrona, al carrer del Torrent de l’Olla, a la frontera entre l’Eixample i Gràcia, filla de la Carme i el Josep, dependent d’una botiga de roba per a homes: Paños Ramos. L’home va progressar amb el temps i es va establir pel seu compte. La Marta és la gran de tres germans (dues filles i un fill). Va estudiar en un col·legi de monges, la Immaculada Concepció, i va acabar el batxillerat.

Esportista, amant de la muntanya, com el seu pare, va conèixer Pujol, amb qui es va casar el 1956, a través de la germana d’aquest, Maria, 

Va conèixer el seu futur marit  a través de la seva germana, Maria Pujol, dona de Francesc Cabana

nascuda també el 1935 i companya de la Marta a la Confraria Virtèlia, una agrupació religiosa. La Maria, casada amb l’economista Francesc Cabana, no sabia res de la famosa i hipotètica deixa de l’avi Pujol que l’expresident va esgrimir per justificar els diners que la família tenia sense declarar a l’estranger.

Implicada en la causa del seu marit, Ferrusola mecanografiava amb guants, per no deixar empremtes, pamflets contra la dictadura franquista. Va patir l’absència del marit, empresonat pels fets del Palau, quan ja tenien dos fills. I després, ja amb set criatures, aquesta absència es va perpetuar: Catalunya anava primer. S’ha insistit a trobar en això un motiu per exculpar Pujol per no evitar que els diners i el luxe, que feia gala de menysprear, impregnessin alguns dels seus fills: «Com que no hi era mai, els va deixar fer».

XAVIER GASSIO

La família Pujol Ferrusola, durant el Nadal del 1980

A Convergència, Ferrusola va dirigir la sectorial d’Esports. Va ser presidenta del Saló de la Infància durant dues dècades, i de la Fundació DiR. En el que era una anomalia, tenia a la Generalitat la seva pròpia agenda pública d’activitats. Era un secret a crits que als viatges oficials vetllava també per la seva empresa de jardineria: Hidroplant. La compartia amb Núria Claverol, dona de l’empresari Carles Sumarroca, fundador de Convergència el grup del qual ha sigut vinculat amb la trama del 3%.

«De viatge a Guatemala, un diari la va entrevistar i la va presentar com a empresària», recorda un integrant de la comitiva que, amb Pujol al capdavant, es va desplaçar a aquell país. Com en altres casos, ella va arribar dos dies abans per abordar-hi els seus assumptes privats.

Concursos a la brava

Concursos a la bravaA Catalunya, competidors d’Hidroplant denunciaven en privat que l’empresa de Ferrusola els arrabassava concursos recorrent a la seva posició. I petits contractistes deien que se’ls obligava a tornar en un sobre un petit percentatge del que havien cobrat. Però aquestes denúncies tampoc van transcendir.

de Pujol  per al seu negoci de jardineria era un secret a crits

Els únics que van aconseguir fer-la enrojolar una mica van ser nou socis del Barça que van denunciar pel mal estat de la gespa del Camp Nou Hidroplant, assessora de jardineria del club, i Ferrovial, responsable d’una reforma de l’estadi. La denúncia la va portar a declarar com a testimoni: va assegurar que tot era culpa del mal temps.

Sobre Ferrusola s’ha escrit una biografia autoritzada, de Maribel Juan, Marta Ferrusola, a l’ombra del poder, que abona la seva imatge de mare abnegada i austera. I una altra de no autoritzada, de Cristina Palomar, Això és una dona!, que la presenta fent servir cotxes oficials per traslladar flors de la seva empresa, ordenant al xòfer del seu marit que comprés el pa cada matí i atemorint comerciants als quals exigia descomptes.

El Virrei, en el qual José Antich va retratar Pujol quan tenia més prestigi, es va alimentar la imatge de mare sacrificada al capdavant d’una família que podent viure en el luxe escollia menjar macarrons casolans. Com els macarrons amb els quals comença tot, els que la família degusta a casa el dia que CiU guanya les eleccions del 1980. Van triomfar com a metàfora de la família fins que tot es va torçar i la metàfora ara és una nau plena de cotxes esportius de Jordi Pujol júnior.

ARXIU

Presa de possessió de Pujol, el maig del 1984.

«No es tallava. Si li queies malament, ho notaves. Actuava en contra teva. Fins que Roca va abandonar, Ferrusola intentava condicionar els nomenaments de consellers, però ho tenia més difícil. Després, Ferrusola i el seu fill gran van pressionar molt més», sosté un ex alt responsable de Convergència.

Pel que fa a influir en nomenaments, la Marta va començar aviat: ella va presentar a Pujol qui seria la seva mà dreta: Lluís Prenafeta, el mateix a qui Miquel Sellarès, un dels fundadors de Convergència i primer director dels Mossos, va denunciar com a líder de l’anomenat «sector negocis», cosa que va provocar que fos expulsat del partit (Sellarès, no Prenafeta).    «No considero Ferrusola del sector negocis, sinó del sector dels seus fills», afirma un testimoni de l’època. Una altra cosa és que tots dos es barregessin.

L’elecció d’Artur Mas com a successor de Pujol s’atribueix a la intercessió de Ferrusola i el seu primogènit, amb el teòric full de ruta que fos un pas intermedi entre el primer president de la família i el segon, destí previst per al cinquè fill, Oriol, avui caigut en desgràcia pels problemes generals dels Pujol, i els seus propis, amb la justícia. «La gran il·lusió dels pares era veure un fill de president», afirma un excol·laborador del pare.

Mas va entrar al Consell Executiu com a conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Va ser nomenat el 15 de juny del 1995. Va substituir Jaume Roma, que va durar set mesos al càrrec: es va descobrir que havia rebut tracte de favor per part de contractistes públics a les obres del seu xalet. Plovia sobre mullat: Roma havia reemplaçat en el càrrec Josep Maria Cullell, obligat a deixar-lo quan es va saber que va intentar influir en la requalificació d’un terreny per beneficiar un familiar. En la presa de possessió de Mas, Pujol li va dir: «Hi haurà molta artilleria contra teu, casa teva serà fotografiada, buscaran qui ha posat les plantes al teu balcó». L’advertència tenia substància: al xalet de Roma les plantes les havia posat Hidroplant.

Religió, divorcis, avions

Religió, divorcis, avionsEn la mateixa presa de possessió, Pujol va dir que a ell no li havien trobat res: «I ara soc objecte d’una campanya que m’atreviria a qualificar d’indigna».

Catòlica rotunda, va criticar saben dir: 'Dona'm menjar'"

Es referia als rumors que tenia una amant. Es deia que va passar un període llarg pernoctant a la Casa dels Canonges, residència oficial de la Generalitat. Es donaven dos possibles motius: la tesi de l’amant i la d’un conflicte entre marit i muller per la petició de Pujol que alguns dels seus fills moderessin la seva activitat empresarial, la qual cosa Ferrusola hauria rebutjat indignada, recordant-li que no seria sempre president i que no podia deixar desemparada la família.

La tesi de l’amant no és avalada per una persona pròxima de Pujol, i encara menys en referència a la seva secretària durant tants anys, la ja citada Alcoriza que molestava a la foto: «El que passa és que Alcoriza tenia un nivell de confiança i proximitat amb el president superior al de la seva dona». D’aquí el recel, diu.

Notícies relacionades

Ferrusola és una catòlica rotunda, fins i tot extremista. Se l’acusava de no pair que els col·laboradors del seu marit se separessin, fins al punt de negar-se que un conseller pugés en un avió amb la nova parella. Diuen que en un viatge als EUA ella i Pujol van interrogar un famós periodista que s’acabava de divorciar per saber com acollia la decisió la gent del seu entorn.

ARXIU

Marta Ferrusola i Jordi Pujol, al seu domicili, el 1983.

Va assistir a la canonització del fundador de l’Opus Dei, Josemaría Escrivá de Balaguer, a Roma. Va criticar la proliferació de mesquites i es va acarnissar amb els immigrants: «Les ajudes són per a aquesta gent que no saben què és Catalunya. Només saben dir: ‘Dona’m menjar’». De l’arribada del tripartit –que va liquidar contractes d’Hidroplant amb diversos departaments– va afirmar que era un robatori: «És com quan entres a casa i t’han rebentat els armaris. Ens ho van robar». Sobre José Montilla, li van preguntar: «¿Li molesta que el president de la Generalitat sigui un andalús?». «Un andalús que tingui el nom en castellà, sí. Em molesta molt. Molt», va replicar visiblement dolguda.

Al fill de 13 anys d'u gent que no estima aquest país"

 Que la presidenta distingeix els catalans entre bons i dolents li devia quedar clar al nen de 13 anys a qui va saludar en una campanya de CiU el 2007 en un petit poble de Lleida. Algú va advertir a Ferrusola que el menor era el fill de l’alcaldessa, del PSC, i ella li va advertir: «Has de saber que al partit de la teva mare hi ha gent que no estima el nostre país».