Daniel Innerarity: "Ningú a Europa entén que Catalunya no pugui votar"

Daniel Innerarity ofereix avui la seva visió d’Europa en el fòrum Cornellà Creació. Catedràtic de Filosofia Política Social, per amistat amb la presidenta navarresa Uxue Barkos va acceptar encapçalar en les últimes eleccions generals la llista de Geroa Bai al Congrés, encara que no va aconseguir escó. El director de l’Institut de Governança Democràtica confia que Emmanuel Macron freni aquest diumenge a Marine Le Pen.

-¿Després del 'brexit' i amb l’auge euroescèptic, està en risc el projecte europeu?

-Sí. Paradoxalment, el desastre brexit ha tingut l’efecte positiu de mostrar que qui és a la UE és perquè vol, perquè hi ha sortida. Per a la conferència d’avui em van demanar un lema i vaig fer el següent: tinc dues notícies sobre Europa, una de bona i una de dolenta; la bona és que el seu destí és a les nostres mans; la dolenta és que el seu destí és a les nostres mans. 

-Vostè coneix personalment Emmanuel Macron. ¿Creu que pot no només frenar Marine Le Pen ara, sinó desactivar a mitjà termini l’euroescepticisme a França?

-Jo crec que sí. És una incògnita perquè és un polític de curt recorregut, però és una persona convençuda que Europa és l’únic àmbit de solució de la major part dels nostres problemes. Era l’únic candidat europeista que hi havia a França i és un motiu més per creure en ell. Quan encara era ministre em va demanar l’opinió i li vaig dir que creia que la socialdemocràcia del futur ha de ser liberal, una síntesi nova. 

-El seu últim llibre es titula 'La democràcia a Europa'. ¿S’entén a Europa que a Catalunya no hi hagi un referèndum sobre la independència quan el 80% el reclama?

-Ningú a Europa entén que a Catalunya no hi hagi un referèndum. És un claríssim dèficit democràtic i de cultura política. Ningú entén que Catalunya no pugui votar. L’Estat espanyol no té recursos de política ni per pactar una via intermèdia, desacreditada amb la sentència de l’Estatut, ni per donar-li una via plebiscitària a un assumpte que s’hauria resolt millor d’una manera no plebiscitària.

-¿Per què es parla només de nacionalismes perifèrics i no de l’espanyol?

-Igual que només les dones tenen sexe i els homes no, o que només els del poble del costat tenen accent i jo no, tenim ceguesa sobre la nostra pròpia peculiaritat. Totes es creuen sostingudes per gent que no és nacionalista. 

-¿Quin suport tindria la independència sense el concert basc i a Catalunya amb un concert?

-Si se suprimís el concert basc i el conveni navarrès suposaria una ruptura d’un pacte que ens va integrar en un projecte comú. Tindria efectes catastròfics i trencaria unes regles del joc. A Catalunya en aquests moments una solució en termes purament econòmics ja seria insuficient. La gran diferència entre el País Basc i Catalunya és que a uns se’ls permet jugar a ser una excepció dins d’Espanya i als altres no. 

Notícies relacionades

Legislatura a la deriva: els 6 carrerons sense sortida de Pedro Sánchez

La crisi del PSOE sacseja el Govern d’Illa en plena negociació del finançament singular de Catalunya

-¿Hi ha populismes bons i dolents?

-El populisme està impregnant tots els agents polítics. Alguns partits en tenen més que altres. El populisme que em preocupa és el del que creu que gestiona els verdaders interessos del país i que, en canvi, la resta només gestionen els seus interessos i serveixen a uns quants. Això és una arma de destrucció massiva que distorsiona tota la política. La desqualificació dels oponents com no pertanyents al poble, sinó a la trama, la casta i les elits, em sembla jugar amb foc, perquè si no es gestiona amb subtilesa hi ha gent que es pot sentir exclosa.