Com driblar un cònsol

La diplomàcia és l'art de la subtilitat. Un exercici teatral en què rere unes formes impecables s'amaguen principis irrenunciables i vigorosos pels quals es lluita fins al final. La llibertat i l'honor patri, per exemple. La primera etapa del viatge d'Oriol Junqueras als Estats Units ha permès observar una batalla d'esgrima entre el representant del Govern, el cònsol general a Florida, Cándido Creis, i el mateix líder republicà. Ha sigut, també, la lluita de Junqueras per driblar la pressió a tot el camp de l'Estat.

"Ahà. ¿I com es decideix aquesta requalificació d'aquests terrenys?", va preguntar amb falsa candidesa Junqueras a l'alcalde de Miami, Tomás Regalado, davant l'estricta observació de Creis, en una reunió a la qual el cònsol va exigir estar present en virtut del seu càrrec. I la resposta de Regalado va ser: "Per referèndum".

"I aquesta altra qüestió, ¿com es resol?", va repreguntar el vicepresident del Govern amb el desig, complert, de rebre la mateixa resposta. I quan va obtenir totes les referències que volia a la consulta vinculant, Junqueras va emprendre l'atac final. Una alabança al sistema d'urnes i de consulta al poble i una exposició que, justament això, és el que desitja el seu Executiu per decidir el futur polític de Catalunya.

ANÈCDOTA AMB FINAL HILARANT

Segon escenari. Acte públic. ¿Com compatibilitzar un discurs motivador per a la colònia catalana, amb les seves referències al referèndum, amb evitar una hostilitat manifesta per als representants de l'Estat? Fàcil: es treu el tema espinós cap a la meitat del discurs, just abans d'explicar una anècdota, si pot ser amb final hilarant.

Notícies relacionades

El Govern de Rajoy augmenta el 'marcatge' sobre Junqueras a Miami

Polarització en les preferències dels pactes a Extremadura

En el cas de l'acte amb la comunitat catalana a Miami, a la seu de Mediapro, Junqueras va explicar les relacions comercials de Catalunya amb Llatinoamèrica, amb especial èmfasi en Cuba. El sil·logisme és complex. Si Cuba té estrets llaços  amb Miami i Catalunya amb Cuba, doncs Catalunya en té, per extensió, amb Miami.

El final de l'anècdota incloïa la manera com els ases, quan arribaven a un camí de muntanya estret, i com que aquests animals no estan dotats amb la marxa enrere, desfeien el camí. La manera no era altra que passant una mula per sobre l'altra, i els mateixos animals s'hi prestaven i s'ajupien perquè la seva companya passés per sobre seu. Hilaritat entre el públic i aplaudiments de tots. També del cònsol.