Munté demana als comuns acordar la pregunta del referèndum

La consellera de Presidència, Neus Munté, ha advocat per acordar la pregunta del referèndum d'independència amb la nova formació dels comuns d'Ada Colau, a qui apel·la a mantenir la unitat pel dret a decidir quan es constati la impossibilitat d'acordar la consulta amb l'Estat.

En declaracions a Efe, la portaveu del Govern i vicepresidenta del PDECat ha destacat que Ada Colau "és un actor important" ja que com a alcaldessa de Barcelona és "part activa" del Pacte Nacional pel Referèndum i "coincideix amb el plantejament" del Govern de "tractar de mantenir el diàleg i la negociació amb l'Estat" per aconseguir un referèndum.

El nou partit de l'esquerra alternativa catalana -integrat pels comuns, ICV, EUiA i els crítics de Podem- aposta per un referèndum "vinculant" -que 'de facto' seria acordat amb l'Estat- i, almenys de moment, no abraça la via unilateral que sí que contemplen el PDECat, ERC i la CUP si no aconsegueixen un pacte amb el Govern central.

A CINC MESOS DEL TERMINI FIXAT

En aquest context, Munté ha cridat els comuns a "mantenir al màxim aquesta unitat" en l'aposta pel referèndum "en el moment en què es reveli inviable" la possibilitat d'acord amb l'Executiu de Mariano Rajoy.

La consellera de Presidència ha recalcat, en aquest sentit, que l'Estat mostra "una vegada rere l'altra la seva no voluntat d'arribar a acords" perquè els catalans es puguin expressar sobre la independència a les urnes.

Quan falten cinc mesos perquè expiri el termini fixat per celebrar al setembre el referèndumreferèndum, la dirigent independentista ha advocat per acordar la pregunta "amb el màxim d'actors polítics", entre els quals compta "per descomptat amb els comuns", en la mesura que donen suport a un referèndum d'autodeterminació.

A LA FOTOGRAFIA DEL 9-N

Tant ICV com EUiA ja van estar a la fotografia del pacte per la pregunta de la consulta sobiranista del 9-N i, en gran part, van ser responsables el 2014 del format de l'enunciat amb dues preguntes, en el que es va definir com una pregunta arbre.

La primera interrogava sobre si Catalunya s'hauria de convertir en un Estat i, en cas de resposta afirmativa, es passava a una segona qüestió sobre si aquest Estat havia de ser independent.

La pregunta del referèndum, que com a màxim s'hauria de celebrar en la segona quinzena del mes de setembre d'aquest any, encara no està acordada, però Munté ha avançat que no s'imagina "una pregunta extremadament complexa ni en format arbre", com ho va ser la de la consulta del 9-N.

Per la número dos del PDECat, de la pregunta n'hauria de sortir una resposta de la qual es desprengui "sense cap dubte el suport, o no, a una Catalunya independent, a una Catalunya Estat". "M'imagino una pregunta simple, de fàcil lectura, però haurem d'esperar que es produeixi una mica tot aquest procés de consens", ha afegit.

ESTAT O REPÚBLICA

L'altra qüestió de la pregunta que serà objecte de debat entre els sobiranistes és la denominació de si s'aposta per un "Estat" o per una "república" en una hipotètica Catalunya independent, ja que el PDECat és més partidari de la primera opció i ERC i la CUP són més proclius a la segona.

Notícies relacionades

El PP defineix la quitació del deute del FLA com «una altra amnistia comptable» als independentistes

Koldo va mediar perquè el Port de Bilbao donés 5.000 euros de patrocini

Munté ha opinat que el concepte d'Estat és "més inclusiu i genera menys arestes", encara que és "obvi" que "en ple segle XXI" tot aboca que Catalunya, en cas que arribés a ser independent, ho seria en una configuració de república.

Per la seva part, el nou partit dels comuns, encara sense nom, defensa que Catalunya es converteixi en una "república socialment, democràticament i ambientalment justa", que "vol compartir sobiranies amb un Estat plurinacional", segons es va acordar en la seva recent reunió fundacional.