L'empipada valenciana

Al País Valencià han assumit que ni amb peticions amables ni amb un plantejament educat del seu problema de finançament els ha anat bé en les seves reclamacions econòmiques, així que busquen com rectificar uns Pressupostos Generals de l’Estat que els situen a la cua autonòmica en inversió per habitant. «Caldrà armar un sidral perquè Mariano Rajoy ens tingui en compte», va apuntar fa uns dies Mónica Oltra, vicepresidenta de la Generalitat. Una gran manifestació de la societat civil, a València o fins i tot a Madrid, un front comú dels diputats i senadors valencians i negociacions bilaterals entre els dos governs són algunes de les receptes que estudien.

Els comptes del 2017 van caure com una galleda d’aigua freda a la comunitat, que rebrà 119 euros per persona en comparació dels 405 de Castella i Lleó, que és la que encapçala la llista, dels 185 de la mitjana estatal, dels 155 que ingressarà Madrid i dels 153 de Catalunya. Les inversions baixen fins als 589 milions, 290 menys que el 2016, i són el segon descens més important, ja que arriba gairebé al 33%. «Al País Valencià s’ha invertit el 5% en aquests cinc anys, quan tenim l’11% de la població, i a Galícia, el 15,6%, quan tenen el 5,8%», es va queixar Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana.

ELS GREUGES 

«Són indignants, 'made in' Rajoy», va lamentar Puig quan els va conèixer. «El problema no és ser els últims, sinó que unes comunitats rebin tres o quatre vegades més que unes altres i que la decisió sigui arbitrària», va afegir Oltra. Malgrat tot, la valenciana serà una de les quatre autonomies que tingui una aportació neta al sistema de fons de solidaritat, però l’única que té un PIB per habitant per sota del 90% de la mitjana.

L’empipada també va baixar als ajuntaments. Al de València, que veurà reduïda la seva aportació en 20 milions, el seu alcalde, Joan Ribó, no donava crèdit al fet que després de crear-se l’Agència Metropolitana de Transport l’ajuda estatal continuï sent la mateixa que abans, és a dir, cap. Madrid ingressa per aquest concepte 126 milions, Barcelona augmenta fins als 108 i les Canàries se n’emporten 25. I és només un exemple. «Això no pot quedar així», va afirmar Ribó.

ESCENARIS OBERTS 

Tot i això, el consens en el rebuig al pen drive de Cristóbal Montoro és més ampli que mai i hi ha diversos fronts oberts per escenificar-ho. El primer escenari de negociació ja està en marxa: serà als despatxos i correspon principalment a l’Executiu valencià, que vol ser pràctic. Puig s’ha fixat com a objectiu que els Pressupostos tornin «a caseta» o, almenys, aconseguir un augment de 600 milions en la inversió mitjançant esmenes parcials.

El president va demanar una reunió immediata amb Rajoy i va rebre dimecres passat la visita d’Iñigo Gómez de la Serna, ministre de Foment, amb l’oferta de centrar la negociació en els comptes del 2018. «No ens resignem», diuen al Palau de la Generalitat valenciana, que recorden que la reivindicació no és perquè es compleixi estrictament un criteri de població, sinó perquè es tracta d’inversions necessàries per al creixement i el desenvolupament de la comunitat.

El segon pla serà el parlamentari. En aquest, Puig reclama que  diputats i senadors valencians actuïn com a representants de les províncies que els han elegit, però seran les Corts Valencianes les que assumiran més protagonisme. De moment, s’ha aprovat una declaració unànime de «rebuig absolut» als comptes. Unànime perquè va comptar amb el suport fins i tot del PP i de Ciutadans, cosa que ha costat a Isabel Bonig, presidenta dels populars valencians, i a Alexis Marí, líder parlamentari de Ciutadans, una crida a l’ordre des de Madrid, perquè els seus partits són els que impulsen aquests Pressupostos.

UNIFICAR ESTRATÈGIES 

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Com a mínim en aquesta batalla, el PP valencià ha trobat un aliat de pes en José Manuel García Margallo, exministre d’Exteriors i últim cap de llista per Alacant. «Crec que l’opció de retallar a la Comunitat Valenciana, que en els comptes territorialitzats té un dèficit gegant, que està per sota de la mitjana nacional, no s’entén», va declarar a la SER, assenyalant Montoro. Les Corts han convocat diputats i senadors autonòmics a una reunió el 25 d’abril «per coordinar accions per revertir aquesta situació injusta». L’objectiu és instar-los a esmenar els comptes o, arribat el cas, a rebutjar-los, cosa que tenen difícil els del PP i de Ciutadans per disciplina de vot. El mateix passaria amb els socialistes si la gestora del PSOE canviés el seu rebuig actual.

I després hi ha el carrer. Al Govern valencià tenen clar que en aquest àmbit és la societat civil la que ha de liderar el rebuig, encara que donarà suport de manera entusiasta qualsevol iniciativa en aquest sentit. Qualsevol temptació de convocar una manifestació seria entesa com un acte partidista. Posen com a exemple el Corredor Mediterrani, que després de ser durant anys arma de confrontació política ha entrat en l’agenda amb el suport de tots quan la patronal ha assumit el lideratge de la reivindicació. Ara encara s’ha de veure si d’aquesta triple recepta surt un 'sidral' bebible. H