El PDECat activa un pla per recuperar vot A l'àrea metropolitana de BCN

Les eleccions municipals del maig del 2015 van ser una autèntica patacada per a Convergència a l’àrea metropolitana de Barcelona. Va perdre l’alcaldia de la capital i va desaparèixer en ajuntaments de ciutats tan poblades i clau com Santa Coloma de Gramenet, Cornellà i Viladecans. A més a més, va quedar reduïda a la mínima expressió (un regidor) a l’Hospitalet de Llobregat, el Prat, Sant Adrià del Besòs, Sant Boi, Sant Joan Despí, Ripollet, la Llagosta, Sant Andreu de la Barca, Sant Vicenç dels Horts i Canovelles. Per revertir la situació, el nou equip del PDECat ha traçat una estratègia basada a exigir als equips locals metropolitans que «es posin les piles» i, si convé, renovin cares públiques del partit a la zona.

L’estratègia parteix d’un diagnòstic autocrític: a determinats municipis, basar el discurs local en l’independentisme ha sigut un error. A partir d’ara, insisteixen, es tracta de portar a terme «un discurs pragmàtic, basat en les necessitats del dia a dia, inserit en el context nacional però no basat en el procés», segons fonts de la direcció. «S’ha de convèncer d’una altra manera, no es pot anar d’entrada amb l’estelada a Cornellà», expliquen. L’estratègia inclou renovació generacional, no necessàriament basada en edats joves sinó en nous candidats disposats a donar batalla més enllà dels pròxims dos anys. Persones que tinguin vincles amb la realitat local a cada ciutat, on es dissenyaran plans d’actuació específics, a mida.

Els dirigents nacionals del partit, així com diputats i senadors, s’implicaran també en l’estratègia, que no tindrà problemes per fer servir el castellà. «El més important és parlar amb la gent, escoltar», expliquen fonts del partit, que ha encarregat a l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, que dirigeixi aquest pla. El PDECat assegura que als municipis on governa o és decisiu, les seves polítiques socials són perfectament homologables a les dels partits progressistes.

El partit no preveu estructures de màrqueting o una inversió econòmica, entre altres coses perquè en relació amb èpoques passades el pressupost global s’ha reduït de vuit a tres milions. Es tracta, més aviat, d’una tasca de contacte amb les xarxes d’influència ciutadana a cada municipi. I de marcar perfil propi en aquells llocs on el partit és decisiu.

Respecte a la corrupció, l’objectiu és enarborar la bandera de l’honestedat, marcant distàncies amb el passat convergent. En matèria d’immigració, el discurs serà d’integració però remarcant també els deures de les persones nouvingudes. «Una altra cosa és que puguem obrir les portes de bat en bat», apunten en el partit.

MARQUES BLANQUES

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

El PDECat no renuncia a formar candidatures amb les anomenades «marques blanques». És l’estratègia que han portat a terme altres partits, en l’àmbit especialment de l’esquerra, en llocs on no disposen d’excessiva representació, per unir esforços. Es tracta de candidatures amb noms diferents del de PDECat però que es comptabilitzen posteriorment com a propis.

El partit ha començat a llançar l’avís a totes les agrupacions locals respecte a aquests plans, per insistir en la necessitat de començar a proclamar ja caps de llista i portar a terme processos de substitució per consolidar els nous noms.