CORRUPCIO.CAT

Llinares revela que Felip Puig es va interessar pels convenis del Palau amb CDC

El que va ser director de l'entitat sosté que la institució va ser utilitzada per al finançament "d'un partit polític"

Un exadvocat del Palau retreu que alguns polítics giressin l'esquena a Millet quan va esclatar l'escàndol

Llinares revela que Felip Puig es va interessar pels convenis del Palau amb CDC

JULIO CARBO

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El que va ser director general del Palau de la Música després que esclatés l’escàndol del saqueig de l’entitat cultural, Joan Llinares, va assegurar ahir en el judici que l’exconseller Felip Puig es va interessar pels convenis de la institució musical amb el seu partit, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). El testimoni va deixar constància que, segons les proves trobades, l’auditori va ser utilitzat per al finançament d’un «partit polític», en referència a CDC i a la seva fundació Trias Fargas. «¿Què feia l’Orfeó Català firmant un conveni amb la fundació d’un partit polític?», es va preguntar.

Llinares va explicar que un dia, estant ell en el que havia sigut el despatx de Jordi Montull, va sentir un  telèfon, que no era el fix ni el seu mòbil, i que estava amagat en un calaix. Era una línia directa, un telèfon vermell, que no passava per centraleta. Llinares va despenjar i el seu interlocutor es va identificar com a Felip Puig, que li va dir que la devolució dels diners entregada per l’auditori a la fundació de CDC Trias Fargas (ara CatDem) ja estava solucionada i li va preguntar si «hi havia alguna cosa més». Aquesta trucada es va produir després de l’octubre del 2009. Puig era diputat per CDC al Parlament.

RESTITUCIÓ

De la devolució dels 630.000 euros percebuts per la Trias Fargas, Llinares va dir que va ordenar als lletrats que reclamessin a la fundació que tornés els diners. Aquesta explicació entra en flagrant contradicció amb la versió oferta al seu dia per CDC que havien tornat els fons voluntàriament.

L’actual gerent de l’Ajuntament de Barcelona va confirmar que les anotacions sobre els suposats pagaments a la fundació de CDC i a Daniel Osácar, extresorer del partit, es van trobar als ordinadors del Palau, així com els relacionats amb obres públiques com la Ciutat de la Justícia i la línia 9 del metro.

Llinares va declarar que el novembre del 2010, qui durant una setmanes va presidir l’Orfeó Català, Josep Maria Busquets (per dimissió temporal de Mariona Carulla), es va atribuir unes funcions que no li pertocaven i va frenar que es pogués acusar CDC en el procés. Aquest ex alt càrrec fins i tot va instruir els lletrats perquè no recolzessin el fiscal en l’obertura d’una investigació per suposat finançament il·legal de CDC. Després, Busquets va ser desautoritzat. «Vaig dir a la junta que el Palau podria passar de víctima a encobridor», va manifestar el testimoni.

DESTRUCCIÓ DE PAPERS

A instància del fiscal Emilio Sánchez Ulled, Llinares va reconèixer un per un els documents que es van trobar al Palau, després del registre dels Mossos. Entre els papers hi havia les factures que van justificar viatges d’oci de Millet i Montull, així com obres a les seves vivendes particulars. Totes aquestes despeses van ser pagades per l’entitat cultural. El testimoni va afegir que dies després de l’entrada de la policia a l’auditori el van avisar que a la planta de comptabilitat, on encara hi havia Gemma Montull, s’estaven destruint papers en una trituradora». Va dir també que empleats de l’auditori van treure papers en «carrets i borses».

RETICÈNCIES

L’exdirector de l’auditori va explicar les reticències que va trobar en els empleats quan es va fer càrrec del Palau i que va trobar factures per imports «exagerats», com 100.000 euros. D’algunes empreses proveïdores, Llinares va recalcar que aquestes societats no «podien explicar el que no existia». Va sostenir que una sèrie d’empreses vinculades a familiars de Millet i Montull percebien fons per serveis no realitzats i perquè els ex alts càrrecs poguessin cobrar sobresous a través de bons, després de modificar-se els estatuts de forma «grollera».

Notícies relacionades

Abans de Llinares, l’advocat Juan Segura, que va ser secretari de les juntes directives de diverses entitats vinculades al Palau de la Música, va declarar que després del registre dels Mossos, el juliol del 2009, alguns «polítics» van criticar Félix Millet. «Ara diuen que no el coneixen, quan me’ls va presentar ell», va assegurar. Quan el fiscal li va preguntar si podia dir algun nom, el testimoni no en va donar cap: «Abans tots volien veure’s amb Millet i fer-se una foto amb ell».  

MILLET, MONTULL I ELS PRINCIPIS DE GROUCHO MARX

L’advocat Javier Melero, que defensa CDC i l’extresorer d’a-quest partit, també s’oposa que els dos exresponsables del Palau no assisteixin al judici. Va al·ludir a l’avançada edat del seu client, que és el més longeu, fet que no li impedeix ser-hi present. Sobre les confessions de Millet i Montull, va dir que són com els principis de Groucho Marx: «Si no li agraden aquests, en tinc uns altres».