Un empresari del 3% va contactar amb Mas i Gordó perquè col·loquessin la seva dona

L'empresari Josep Manel Bassols, investigat en el cas del 3% sobre el suposat finançament irregular de CDC, va contactar amb l'expresident català Artur Mas i amb l'exconseller de Justícia Germà Gordó per exposar-los la situació professional de la seva dona, la jutge Núria Bassols, abans que fos fitxada com a responsable de Transparència de la Generalitat.

Segons un informe de la Fiscalia Anticorrupció que figura en el sumari del cas del 3%, a què ha tingut accés Efe, Bassols, directiu a Catalunya de la constructora Oproler, va enviar una carta el setembre del 2011 a Mas per exposar-li "una sèrie de circumstàncies" que l'afectaven a ell i a la seva dona, la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Núria Bassols.

Una còpia d'aquesta carta va ser localitzada per la Guàrdia Civil en un 'pen drive' intervingut a l'empresari després de ser detingut en el marc de la investigació sobre el suposat cobrament de comissions de CDC a canvi de l'adjudicació d'obra pública, que dirigeix el titular del Jutjat d'Instrucció número 1 del Vendrell (Baix Penedès).

A la carta dirigida a Mas es fa menció a l'exconseller de Justícia Germà Gordò i a l'històric diputat de CiU Ramon Camp, que llavors era vocal del Consell General del Poder Judicial a proposta de CDC.

RAMON CAMP, PERSONA DE CONTACTE

Bassols explica en la missiva la situació de Núria Bassols, magistrada del TSJC, que "segons sembla estaria interessada en un canvi de lloc de treball", segons revela l'informe d'Anticorrupció.

Els fiscals José Grinda i Fernando Bermejo sostenen que a la carta, Bassols es refereix "com a persona de contacte per encarrilar aquest canvi" a Ramon Camp, ja que aquest li va comentar que estava en contacte amb Gordó, al qual es refereix com "la persona ideal i que entre tots dos resoldrien la situació".

Entre la documentació intervinguda a Bassols també figura la justificació de les seves despeses de quilometratge, on, en un apunt del 17 de novembre del 2011, es detalla una reunió que tindria lloc al Palau de la Generalitat entre l'empresari, el llavors president Mas, els llavors consellers Felip Puig i Pilar Fernández Bozal -aquesta última de Justícia- i Gordó.

De fet, entre la documentació intervinguda a l'empresari Bassols també es va trobar un missatge enviat el gener del 2013 a Gordó, que acabava de ser nomenat conseller de Justícia, en què li indica: "Estimat Germà, davant el nou any i els nous reptes que has assumit, et desitjo el millor, tant per a tu com per als teus... Ens hauríem de veure urgentment per enfocar un tema de treball de la meva dona que s'ha de parlar personalment. Ja em diràs quan i on. Vindrem tots dos".

L'ARXIVAMENT DEL 'CAS ADIGSA'

Precisament, en la carta enviada mesos abans a Mas, Bassols ja es referia a Gordó com l'"única persona de CDC que li ha respost", segons Anticorrupció, ja que "el va dirigir" a GISA -l'empresa pública d'infraestructures de la Generalitat-, perquè s'entrevistés amb el seu director "per buscar-li un lloc de treball dins de l'entitat pública". No obstant, aquesta via no va fructificar perquè GISA acabava de presentar un ERO.

Notícies relacionades

Unes anotacions vinculen l'exconseller Germà Gordó amb adjudicacions il·legals

Un investigat en el 'cas 3%' tenia bitllets de 500 euros embolicats en paper de diari

Finalment, el novembre del 2013, el govern català va acordar nomenar Bassols directora de polítiques de Transparència de la Generalitat, poc després que, com a magistrada del TSJC, arxivés el 'cas Adigsa' -un embrió judicial del suposat cobrament de comissions del 3%-, per a l'exdiputat de CiU i secretari general de Territori de la Generalitat Ferran Falcó.

L'empresari Bassols, abans de ser representant a Catalunya de la constructora Oproler, va ser alcalde i regidor de la localitat gironina d'Anglès, mentre que la seva dona va tornar a principis de l'any passat a l'alt tribunal català, on està dedicada als assumptes civils i no pot instruir causes penals.