La prova del cotó de la desobediència

Oriol Junqueras coquetejava la setmana passada amb la desobediència: «Si ens suspenen les competències, les defensarem exercint-les». De manera deliberada o no, el vicepresident de la Generalitat començava a fixar els raïls per on aquests mesos podrien transcórrer els trens camí de la col·lisió. El sinuós full de ruta de l’independentisme té marcat en vermell al calendari, encara que sense data concreta, el referèndum unilateral. I els primers flirtejos de l’Executiu central amb el precintament de les urnes ja s’han deixat entreveure.

Malgrat això, amagades darrere la hipotètica consulta hi ha les tres lleis anomenades de «desconnexió» amb la legalitat espanyola, que està previst aprovar al juliol. Per a alguns actors del procés amb una innegable influència sobre el Govern, com l’ANC, aquestes normes poden significar el punt de no retorn en l’estratègia de forçar el xoc de trens i empènyer la comunitat internacional a mullar-se en la qüestió catalana.

La simple aprovació d’aquestes lleis ja es podria interpretar com un gest de desobediència, perquè la seva gestació és un mandat del full de ruta independentista anul·lat dimarts passat pel Tribunal Constitucional (TC). I en tot cas, es dona per fet que a la seva ratificació pel Parlament li seguiria una veloç impugnació per part del Govern de Mariano Rajoy i la suspensió cautelar pel mateix TC.

CONFIANÇA EN JUNTS PEL SÍ

¿Què faria llavors l’Executiu de Carles Puigdemont? Per a l’ANC, aquesta serà una espècie de prova del cotó. «Arribarà el moment de demostrar si això va de debò o no, sense necessitat d’esperar al referèndum», adverteixen fonts de l’Assemblea Nacional Catalana. A l’entitat que dirigeix Jordi Sànchez no dubten ara mateix de la voluntat del Govern de Junts pel Sí de fer cas omís a qualsevol veto de l’Estat, i creuen que les veus que aposten, sobretot al PDECat, per no tensar més la corda són minoritàries.

L’Executiu català i l’ANC fa temps que analitzen els escenaris que es poden obrir, i un d’ells és l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que podria portar a la suspensió de competències de la Generalitat. Aquesta amenaça ja l’han brandat alguns ministres de Rajoy, però l’Assemblea no descarta que les «mesures de força» de l’Estat davant la desobediència incloguin inhabilitacions de membres del Govern, inclòs el president, o de la Mesa del Parlament, com a responsables de la tramitació de les lleis de desconnexió i dels decrets per desenvolupar-les.

«MINORIA MOBILITZADA»

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

És per això que l’entitat ja prepari el que en diu la seva «minoria mobilitzada» per afrontar un degoteig de manifestacions sostingudes en el temps. «Hem demostrat que podem reunir 50.000 persones un matí [pel judici del 9-N]. Però estem preparats per mobilitzar-ne 50.000 cada dia davant de la Generalitat o el Parlament per plantar cara a l’Estat», asseguren les fonts de l’ANC.

Aquesta escalada de tensió persegueix tres fins entrellaçats. El primer és fer realitat el somni independentista d’internacionalitzar el conflicte, buscant una mesura de força de l’Estat que obligui la UE a mediar. El segon és partidista: treure els comuns (i en especial Ada Colau) del tacticisme i escorar-los cap a la unilateralitat. I amb aquest suport en el sarró, aconseguir el repte més complex: que davant la «repressió» de l’Estat, una majoria de catalans considerin legitimat el referèndum, hi participin i consolidin la victòria del sí.