Rajoy menysté Rivera i frena el pacte de regeneració política

Malgrat els intents de Ciutadans d’endolcir la realitat, el pacte anticorrupció que va posar com a condició a Mariano Rajoy per recolzar la seva investidura està encallat en cinc dels sis punts. El PP està incomplint el gruix d’un acord amb el qual Albert Rivera va voler demostrar «la utilitat» de votar el partit de Ciutadans. Els populars se’ls estan escapant, ara com ara, amb dilacions i bones paraules. Encara que les dades són reveladores, el portaveu taronja al Congrés, Juan Carlos Girauta, va arribar a dir ahir després d’una reunió amb el PP que les sis mesures ja estan «encarrilades i avançant».

Aquests sis punts són: l’expulsió immediata de qualsevol càrrec públic imputat per corrupció (que el PP es resisteix a complir a Múrcia), la creació d’una comissió d’investigació sobre el finançament irregular del PP (rebutjada per alts càrrecs conservadors públicament), la supressió dels indults per corrupció política (segueixen vigents), la limitació de mandats del president del Govern i l’eliminació dels aforaments (aparcades per disquisicions jurídiques) i la nova llei electoral (l’única que s’ha activat).

Girauta i dos membres més de C’s es van reunir amb diputats populars per analitzar l’estat de la qüestió. El portaveu taronja va sortir amb un discurs optimista. De fet, va arribar a dir: «Tinc la convicció que presentarem una petició [de la comissió d’investigació del finançament irregular del PP] conjuntament [Rafael] Hernando i jo mateix», va declarar. Girauta no va facilitar cap informació per sostenir aquesta afirmació i José Antonio Bermúdez de Castro, portaveu dels conservadors, es va limitar a comentar després que C’s els havia entregat un document amb la sol·licitud de comissió i que s’havien compromès a estudiar-ho.  

ELS AFORATS

El diputat popular va suggerir que es podrien estudiar «fórmules» contra la corrupció a la subcomissió de regeneració que ja està aprovada. Una subcomissió a la qual vol enviar també per «estudiar-la» l’eliminació d’aforaments. C’s aposta per fer-ho amb una reforma exprés de la Constitució, una fórmula que el PP veu perillosa pel risc que Podem demani un referèndum (qualsevol canvi a la Carta Magna s’ha de sotmetre a votació popular si ho reclama el 10% del Congrés). 

Ciutadans amenaça de crear una majoria parlamentària alternativa si el PP continua marejant-los. «¿És de fiar el senyor Rajoy? Aquesta és la qüestió», es preguntava ahir Girauta.

El problema és que abans d’asseure’s a parlar d’aforaments i mandats, el PP ja havia deixat clar que és reticent a posar en marxa diverses d’aquestes reformes i va confessar que el seu partit les va acceptar al seu dia perquè eren «llenties», expressió utilitzada pel coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maillo, per referir-se al fet que van ser condicions sobre les quals no van poder negociar.

¿EREN O NO EREN LLENTIES?

Girauta es va burlar de l’expressió de Maillo. «Això [les mesures de regeneració] es fa a desgrat seu, ¿qui pensarà el contrari? Però en aquell moment se les havia de menjar [...] ¿Eren llenties o no eren llenties? Vostès van firmar i el president del Govern va dir públicament que acceptava les condicions», es va intentar defensar.