El Govern demana a Mas que no "paralitzi" la vida dels catalans

Santamaría reclama coherència i que es respecti una Constitució que permet les manifestacions davant del TSJC

Catalá recorda que l'Executiu ha estudiat l'aplicació de l'article 155 sobre la suspensió de l'autonomia

Rafael Catalá: El que es produeix als carrers de Barcelona és impropi de la Democràcia / ATLAS

4
Es llegeix en minuts
PILAR SANTOS / PATRICIA MARTÍN / MADRID

La vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, impulsora de la infructuosa operació diàleg, no va voler comentar ahir les paraules d’Artur Mas durant el judici oral i va intentar mantenir distància amb un altre dia clau en l’independentisme català. La número dos de l’Executiu únicament va insistir que s’ha d’imposar d’una vegada «el sentit comú», i va demanar entre línies als polítics independentistes que deixin de buscar suports en una societat que està més preocupada, va dir, pel finançament i les infraestructures que pel procés. «La vida dels ciutadans no es paralitza pels processos que afecten els seus governants», va declarar Santamaría en una roda de premsa després d’entrevistar-se amb el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Abel Caballero.

Santamaría, molt més suau que altres membres del Govern que van parlar ahir sobre el judici, va exigir respecte als procediments dels tribunals i, als que hi han de passar, els va reclamar «la màxima col·laboració». La vicepresidenta no va voler comentar l’argument de Mas, Joana Ortega i Irene Rigau que el Tribunal Constitucional no va fer res per impedir que s’instal·lessin les urnes el 9-N. «Mai el Govern central en aquest procés o en altres comenta ni participa de les estratègies dels acusats», va respondre davant d’una pregunta plantejada per la premsa sobre aquesta qüestió.

Sobre el suport popular rebut pels acusats, la vicepresidenta va demanar coherència als afectats perquè, igual que s’emparen en la Constitució per organitzar aquestes manifestacions, respectin la Carta Magna quan aquesta imposa «obligacions» als governants i marca determinades «conseqüències jurídiques» per incomplir normes.

L’ARTICLE 155

Amb un to molt diferent, a bona hora del matí, la Mon-cloa va posar davant els micròfons Rafael Catalá, ministre de Justícia. Catalá va ser el primer, juntament amb l’extitular d’Exteriors José Manuel García Margallo, a brandar l’article 155 de la Constitució, sobre la suspensió de l’autonomia. Era el juliol del 2015.

Aquests dies l’amenaça de la seva aplicació ha tornat a les portades i ahir Catalá incidia en el fet que està tot «estudiat». «Cada actuació que es pren per part d’un Govern seriós té estudis i reflexió, i per descomptat que l’aplicació del 155 està estudiada, fins i tot hi ha tesis doctorals sobre això, així que per descomptat que sí», va declarar a la cadena COPE. En opinió del ministre de Justícia, no faria falta un desenvolupament d’aquest precepte per poder aplicarlo i el PSOE oferiria el seu suport a l’Executiu central.

Encara que Mas i els partits independentistes volen utilitzar el judici per accelerar el procés, el ministre de Justícia, que va qualificar de «numeret» el suport ciutadà als encausats, considera que la Generalitat no forçarà el «xoc» i no convocarà un referèndum unilateral que obligui el Govern central a aplicar les mesures coercitives amb què fonts governamentals van amenaçar la setmana passada als passadissos del Congrés. «No caldrà fer res perquè no arribarem a aquest punt», va assenyalar, sense revelar què li fa pensar que els partidaris de la desconnexió desistiran en el seu afany, encara més quan no li «consta» que existeixin contactes entre el Govern central i el català per buscar una sortida política a la situació.

ALTRES REACCIONS

El judici a Mas també va ser comentat pels dirigents dels principals partits. El PP va desdenyar les manifestacions de suport al considerar que, malgrat el seu volum, estaven formades sobretot per «càrrecs públics». El portaveu conservador, Pablo Casado, es va mostrar segur que el Govern no caurà en el «victimisme» i es mantindrà en el «diàleg» i la «fermesa» en el compliment de la llei.

El PSOE va assenyalar que amb l’espectacle ofert davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya «ningú hi guanya» i tots «hi perden». «Tan dolent i perjudicial per a la democràcia és que un expresident hagi de desfilar pels jutjats per desobeir el Constitucional com la convocatòria de ciutadans a les portes d’un tribunal», va afirmar el portaveu de la gestora, Mario Jiménez, que va apuntar que al seu partit li hauria agradat que el procés s’hagués resolt amb més diàleg institucional.

Notícies relacionades

Mentrestant, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va augurar que la «pressió» a les portes del TSJC «no funcionarà» perquè els jutges i fiscals són «la garantia de l’Estat de dret». Rivera va considerar que els independentistes utilitzen el judici com a «cortina de fum» per «tapar» els presumptes casos de corrupció de l’antiga CDC.

Per contra, els principals líders de Podem, Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, van criticar que amb aquest pas i altres es judicialitzi el procés sobiranista. El secretari general del partit morat va assenyalar, per exemple, que l’«avergonyeix» que l’expresident s’assegui al banc dels acusats per «posar les urnes», especialment quan «hi ha nivells d’impunitat escandalosos respecte als corruptes, siguin de CDC o del PP».

La vicepresidenta del TC no creu que el tribunal vagi a suspendre a càrrecs a Catalunya

Asua va ser un dels tres magistrats que es va oposar a reforçar les capacitats del TC, tribunal que fins ara no ha aplicat, en el procés contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, les seves noves funcions per assegurar l'execució de les seves sentències, sinó que va requerir a la fiscalia que actués si ho considerava preceptiu.