ENTREVISTA AL CANDIDAT A LIDERAR EL PSOE

Patxi López: "La secretaria general necessita dedicació plena"

"No crec que anomenar Catalunya nació a la Constitució sigui el debat. Hi ha qüestions molt més importants", afirma l''exlehendakari'

Patxi López, ’exlehendakari’ i aspirant a liderar el PSOE, entrevistat per EL PERIÓDICO en un hotel de Madrid. / JOSÉ LUIS ROCA

5
Es llegeix en minuts
Pilar Santos
Pilar Santos

Periodista

ver +

Patxi López (Portugalete, 1959) ha sigut el primer a fer un pas al davant per presentar-se a la secretaria general del PSOE. L’exlehendakari, exdirigent dels socialistes bascos, expresident del Congrés i membre de les dues últimes executives assegura que pot «cosir» les ferides del seu partit. Fins fa dos dies estava darrere de Pedro Sánchez, ara se li ha avançat i pot ser que s’hi hagi d’enfrontar davant els militants. Als que l’acusen que «no guanya eleccions» els diu que va demostrar a Euskadi que sap fer les dues coses que, al seu parer, el PSOE necessita ara: «unir el partit» i «fer un projecte per governar».  

–Vostè va votar en la investidura el que va decidir el comitè federal, però defensava que era millor anar a terceres eleccions. ¿Quin era el límit? ¿Arribar a quartes, a cinquenes? 

–No, aquesta era la conseqüència, jo demanava, i ho vaig fer al comitè federal, no avalar un Govern del PP. Perquè se’ns deia que el PSOE havia de pensar en Espanya i els ciutadans. Jo pensava en Espanya i en els ciutadans i crec que per a ells és fonamental que el PSOE estigui fort per contrarestar la dreta. Era fonamental ser capaç de ser l’alternativa i no tenir un PSOE feble i irrellevant.

–¿Ara és feble i irrellevant? –

A la ciutadania li costarà oblidar que vam deixar governar el PP. 

–Sánchez va dimitir i va renunciar a l’acta. Ara vostè ocupa un escó i compta en el seu equip amb alguns dels seus col·laboradors. ¿Sánchez té motius per estar molest? –

Espero que no, jo el que faig és defensar un model de partit. M’he presentat amb dos objectius: unir el partit, integrant la pluralitat que hi ha en el seu si, i decidir amb què ens presentem davant la societat. 

–¿Fins a quin punt pot presentar-se com un renovador si fa 30 anys que ocupa càrrecs rellevants i ha estat en les dues últimes executives?  –

Assumeixo tota l’herència del PSOE, però també soc conscient que els socialistes hem de recuperar la política per governar l’economia i posar-hi regles perquè es reparteixi l’esforç i es redistribueixin equitativament els beneficis. 

–¿Veu possible l’abstenció del PSOE en els Pressupostos del 2017?

–Jo no entendria l’aval del PSOE, amb el vot a favor o l’abstenció, a uns comptes amb més retallades; s’està retallant la vida a la gent. Tampoc uns Pressupostos que no toquin els ingressos. Podem complir amb Europa si reequilibrem. 

–¿I què passa si Mariano Rajoy prem el botó vermell de les eleccions?

–Aquest el té sempre. Hi ha acords raonables, però això no vol dir que el PSOE hagi d’estar traient-li les castanyes del foc al PP.

–No ha sortit el nom de Susana Díaz i comença a ser estrany. És sospitós que tots li acabem preguntant si ha pactat amb ella. 

–És una bola que es va instal·lar fins i tot abans que em presentés. Crec en el dret dels militants a elegir. Arribaré fins al final.

–Al PSOE l’opinió dels barons pesa entre la militància. No és clar quins barons estan amb vostè. 

–La militància es va deixant anar.

 

–¿No faran cas a Díaz i al que diguin els principals barons?

–Em sembla antic això dels aparells i els secretaris generals imposant. Això ja no passa al PSOE. 

–Va passar fa poc amb Sánchez i el suport que va rebre de Díaz. 

–Els militants van elegir. ¿Què passa? ¿Que si anem a una concurrència en la qual estem Pedro, Susana i jo, i guanya Susana, és perquè ha imposat o perquè ha convençut? M’allunyaré d’això que un imposa i la resta són xaiets. 

–Insisteix a dir que es presenta a secretari general. Entenc que també li agradaria aspirar a la Moncloa.

–No entenguis res. Si no unim el partit i no tenim un projecte tant serà el cartell electoral.

–¿Com veuria un PSOE bicèfal?

–En dos casos que hem tingut bicefàlia no ens ha sortit bé, però no m’estic plantejant aquesta qüestió.

–S’ha obert el debat sobre l’acumulació de càrrecs. ¿Veu compatible que Díaz sigui secretària general i presidenta d’Andalusia? 

–La secretaria general del PSOE necessita dedicació plena. Estem en unes circumstàncies en les quals cal dedicar 25 hores al dia a aconseguir unir i enfortir al PSOE.

–¿Ni tan sols si fos temporal?

–He dit el que crec.

–Els de Díaz afirmen que ella «guanya eleccions» i que «Patxi no guanya eleccions». ¿Què els diria? 

–Que jo alguna experiència tinc en les dues qüestions que em proposo. A unir el partit, perquè al ser elegit al PSE vaig aconseguir un suport a la direcció del 99,8%, i també al fer un projecte en circumstàncies i un territori difícils per al PSOE, per arribar a governar i canviar la història d’un país.

–Aquest divendres hi ha una altra reunió entre el PSC i el PSOE. ¿Què cal fer amb un membre del comitè federal que no secundi una decisió votada en aquest òrgan? 

–Tenim un conveni amb el PSC des de fa 40 anys, i és revisable, però s’ha de fer per poder reforçar la relació, no per trencar-la. Una altra qüestió és si els socialistes catalans no poden participar en les decisions que prengui el PSOE. Això no ho comparteixo. 

–¿Com es reforça la relació entre tots dos partits? 

–Entenent que el projecte socialista a Catalunya el defensa el PSC i el projecte del PSC a Espanya el defensa tot el PSOE. 

–¿Com? ¿Assumint postulats que defensa Miquel Iceta o contenint el PSC?

–Estic marcant una regulació orgànica. Si passem a la política, hi ha una confluència en el document de Granada. Em sembla una guia raonable perquè la reforma constitucional és una cosa que els socialistes oferim als catalans. Defenso no entrar en els debats nacionalistes, sinó en els debats del segle XXI. Prefereixo cedir sobirania a Europa que trossejar un país.

–És molt difícil demanar-li a Iceta que no entri en aquests debats quan té al davant Junts pel Sí i la CUP, i la societat catalana està dividida en aquest assumpte. 

–Jo també he viscut això. El pla Ibarretxe anava en aquesta direcció, parlava de consulta, referèndum. Jo vaig seguir defensant no jugar a la fractura, per això invito la societat catalana a participar en una reforma que ens impliqui a tots per tenir un projecte que resol problemes.

–¿En aquesta reforma de la Carta Magna estaria disposat a reconèixer a Catalunya com a nació? 

–Aquest és un altre debat nacionalista i no crec que sigui el fonamental.

Notícies relacionades

–¿Però en aquest debat quina és la seva posició de partida?

–No em sembla que sigui fonamental, hi ha qüestions molt més importants a debatre. Espanya ha de ser conscient que cal ajudar els catalans, i molt, a recuperar polítiques socials i serveis públics.