Íñigo Errejón: "El PP vol un Podem arraconat a l'esquerra"

Admet que ha parlat amb Pablo Iglesias sobre les possibilitats d’un pacte. És optimista, però no vol renunciar al seu full de ruta: que Podem abandoni les posicions de resistència i comenci a ser útil. Reconeix que si no hi ha acord i perd el poden laminar. Però vol córrer aquest risc.

¿Quines possibilitats hi ha d’arribar a un acord amb Pablo Iglesias?

Soc optimista. Crec que és un clam entre la nostra gent. Al mateix temps, crec que aquest acord no hauria d’estar buit. Jo crec que Podem no ha de mantenir un rumb en el qual es replegui per ser només una força de resistència i de protesta, sinó que hem de ser una força locomotora, amb capacitat de liderar l’oposició.

¿On hi ha més dificultat per arribar a l’acord?

En l’anàlisi d’en quin moment estem. Hi ha companys que pensen que Podem s’ha de convertir en una força política potser més dura, potser més tancada, amb més capacitat de resistir per esperar el declivi dels altres. En la meva opinió, hem de seguir eixamplant Podem, demostrar que som útils ja. Les pròximes eleccions no es guanyaran el 2020, sinó que es comencen a guanyar ara.

¿Han parlat vostè i Iglesias després d’haver llegit els seus respectius documents?

Sí. Ens hem llegit atentament, tot i que no ens hem sorprès perquè ja estàvem defensant les respectives tesis. La de cavar trinxeres i la de desplegar veles. Tots dos som conscients que per a la recepta de Podem en la segona fase calen tots els ingredients, però el tema és saber en quin pes està cadascun dels ingredients.

¿Planeja d’alguna manera substituir Iglesias?

No. El Pablo és el meu amic, és el meu company i és el meu secretari general.

¿Es pot posar el comptador a zero en les seves relacions personals?

És el que ens agradaria més a tots dos, però això a vegades és complicat. Necessitem un Podem que s’emancipi de la lògica d’amistat del Pablo i l’Íñigo. Aquesta lògica d’amistat la vull cuidar, però han sigut uns mesos durs i a vegades la relació d’amistat se’n ressent. Però el projecte polític és una cosa més gran que nosaltres dos.

¿Quina relació ha de tenir Podem amb el PSOE?

Al PSOE se li ha de  marcar el camí, com la relació que té [Manuela] Carmena o que té l’Ada [Colau]. Se li ha de marcar el camí perquè hagi d’escollir, però això no es fa atacant, això es fa marcant nosaltres el rumb. Hem de deixar de pensar la victòria només en termes militars d’acabar amb els altres i tenir la capacitat d’integrar els altres en l’agenda que nosaltres proposem. Això és guanyar.

¿A Podem hi ha una obsessió anti-PSOE?

Crec que s’ha de superar el PP i el PSOE. ¿Com? Guanyant una majoria transversal que està integrada  per molts dels seus votants a qui no se’ls pot dir ‘Fes una professió de fe i pendeix-te del que han sigut les teves creences durant 20 anys’. S’ha de prendre la iniciativa, no atacar-los.

¿Va ser un error no recolzar Pedro Sánchez?

No. L’acord de govern de Pedro Sánchez amb Albert Rivera era involucionista. Ara bé, nosaltres hauríem d’haver tingut més capacitat de transmetre que estàvem buscant un acord amb una certa flexibilitat. La nostra obligació és intentar-ho fins al final. Hi va  haver una part dels espanyols, entre el desembre i el juny, que van percebre que no estàvem a l’altura.

¿Qui és el líder de l’oposició?

Aquest paper està en disputa.

¿Dependrà del lideratge que hi hagi al PSOE o a Podem?

Dependrà de Podem. Espero no sonar massa atrevit, però el lideratge de l’oposició pot perfectament ser per a nosaltres. Això es fa demostrant que som útils ja al Parlament, no que som una falca de protesta. ¿Què hem de fer? El PP desitja un Podem arraconat a l’esquerra i de protesta. Per tant, hem de fer el contrari. Al PP i als sectors involucionistes del PSOE els agradaria un Podem molt simpàtic, molt folklòric, de protesta, molt autèntic, que aixequi les causes tradicionals però que no guanyi mai, que no tingui capacitat de guanyar ni a les urnes ni en el cap dels espanyols.

¿Susana Díaz, Pedro Sánchez o Patxi López?

Crec honestament que el congrés més important d’aquest any és el de Podem.

El del PSOE no és un congrés de tràmit.

No és de tràmit. Hi ha posicions de poder en joc, però en el més fonamental el futur del PSOE dependrà del rumb que marquem nosaltres. Els seus dirigents encara somien amb ser l’única alternativa al PP, que nosaltres hàgim sigut una febre passatgera.

És a dir, ¿si s’imposa la tesi del carrer, això donarà ales al PSOE?

Sí. Penso que si decidim ser una força que es queda en la impugnació en lloc de ser una força transversal d’alternativa, regalaríem un temps preciós per a la recomposició dels partits vells. Bona part del PSOE i el PP confien que ens equivoquem i abandonem la transversalitat.

¿Està dient que el PSOE i el PP volen que guanyi Iglesias?

No. Iglesias guanyarà sigui com siqui perquè serà secretari general.

¿El PSOE i el PP volen que guanyi la posició política d’Iglesias?

Bé. Ells respiren més tranquils que el 20-D. Confien que caiguem en barrina i que ens ofeguem.

Si no hi ha pacte i vostè perd. ¿Tem que li prenguin el lloc?

Jo assumeixo que per posar les idees que estic posant sobre la taula hi haurà qui digui ‘doncs si no surten les teves, ja no seràs secretari polític’. Pot passar i ho assumeixo.

¿Ho ha comentat amb Iglesias?

Sí. No hem concretat res, però coincidim que un procés de discussió interna no és un concurs literari. ¿Pot tenir costos individuals i personals? I tant.

Notícies relacionades

Iglesias i Errejón, les deu diferències

L''u' bis

¿Què faria llavors?

Em quedaria on sigui més útil, on em posi la direcció. Estic completament compromès.