La geometria variable de Junts pel Sí i les seves aliances amb PP i Ciutadans

«Tot anirà bé» són les tres paraules màgiques. No hi ha sèrie o serial com cal en què el protagonista no ho digui als seus quan hi ha amenaça de tempesta. Tot anirà bé, li diu Junts pel Sí a la CUP. Farem un gran país independent, li assegura, i els anticapitalistes, encara que no les tenen totes amb els seus companys de viatge, els atorguen per ara un altre vot de confiança al permetre que es tramitin els pressupostos del 2017. Al febrer es veurà si els hi aproven definitivament i fan els ulls grossos a una dinàmica parlamentària que ha airejat bastantes diferències aquests mesos. Com a mínim, la coalició del PDECat i ERC ha practicat una geometria variable en diverses qüestions que l’ha portat fins i tot a fer pinya amb Ciutadans i/o el PPC en mig centenar de votacions.

    Aquestes 50 aliances, de les quals 24 han servit per tombar propostes formulades per la CUP, no han representat la pràctica habitual des de la primera sessió de control a Carles Puigdemont, el 3 de febrer. Des d’aleshores, els diputats s’han posicionat més de 700 vegades en desenes de mocions, resolucions i altres iniciatives tractades a l’hemicicle –no s’inclouen en aquest recompte les comissions–, però tot i així les xifres del trident JxSí-PPC-C’s no són menyspreables. Per dues raons. Primera, perquè la pinça antagònica, la de JxSí-CUP, s’ha repetit en els plens en 70 ocasions, tan sols 20 més que amb el Partit Popular i Ciutadans. Segona, perquè les seves unions amb populars i taronges han permès visualitzar certs decantaments de JxSí en l’eix dreta-esquerra.

    En la qüestió identitària, Catalunya Sí que es Pot (CSQP) s’ha sumat als independentistes en més d’una vintena d’assumptes sobre estructures d’estat i referèndum. En altres temes, la coalició del Govern ha pactat a múltiples bandes, amb combinacions de tota mena, i més de 120 votacions s’han aprovat per unanimitat.

    JxSí s’ha alineat només amb la CUP majoritàriament per dissenyar el viatge a Ítaca, bé per guanyar votacions clau com les conclusions de la comissió del procés i la qüestió de confiança o bé per tombar qualsevol implicació o coordinació amb l’Estat. Amb aquells partits als quals ha arribat a qüestionar el seu tarannà democràtic per rebutjar el referèndum, el grup que encapçalen Puigdemont i Oriol Junqueras ha jugat en el camp socioeconòmic.

    La primera votació que van guanyar el PDECat i ERC recolzant-se en el PPC es va produir el 16 de març. Els seus 72 diputats van imposar les seves esmenes a la totalitat a la proposició de llei de CSQP per eliminar els concerts a les escoles que segreguen per sexe. Els 36 de CSQP, PSC i la CUP van ser insuficients, i Ciutadans es va abstenir.

    A part d’aquesta, en l’àrea d’educació JxSí i els populars han anat junts per guanyar vuit votacions més, i en dues més s’hi va sumar C’s. Una d’aquestes va ser una moció de la CUP que reclamava desobeir la LOMCE amb mesures com eliminar les proves diagnòstiques de primària, així com incloure en els consells escolars dels centres concertats representants de les administracions públiques.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

ELS IMPOSTOS I ELS MOSSOS / Rebaixar els preus dels màsters, revisar el tancament d’escoles, augmentar la inversió... Les diferències entre JxSí i els partits d’esquerres han quedat molt marcades en la cartera educativa, gairebé tant com en el terreny dels impostos. Amb el Partit Popular i l’abstenció o el suport de Ciutadans, el PDECat i ERC han tombat diverses vegades els intents de modificar l’impost de successions i donacions com a pas previ a un altre sobre les grans fortunes; també s’han unit als populars per rebutjar que el Govern català presenti un projecte de reforma fiscal que elimini deduccions regressives, o per denunciar les polítiques d’austeritat de la Unió Europea i de la Generalitat, o per aplicar mesures de reestructuració del deute públic que incloguin una quitació... Tot sempre amb la CUP al davant, amb la mateixa vehemència que en el seu altre cavall de batalla: la política de seguretat.

    Sobre aquesta última els anticapitalistes van presentar en el debat de política general del 6 d’octubre una proposta de resolució relacionada amb l’actuació dels Mossos i la protecció del «dret a la dissidència» davant «visions autoritàries de l’ordre públic». JxSí, el PPC i C’s la van rebutjar, i tots tres van tornar a formar majoria el 10 de novembre per vetar una moció de la CUP que reclamava expulsar els agents condemnats per l’homicidi de l’empresari Juan Andrés Benítez i que exigia que es garanteixi la llibertat de premsa.