L'ESTABILITAT DE L'EXECUTIU CATALÀ
Junts pel Sí i CUP: una ruta, dos camins
Els socis parlamentaris es retreuen l'estratègia per ampliar la base sobiranista
El Govern de Puigdemont s'aferra al 'sí' dels anticapitalistes als pressupostos
Junts pel Sí i la CUP assumeixen amb resignació que ara com ara l’estratègia dels uns i dels altres per ampliar la base social del sobiranisme és radicalment divergent. Mentre els anticapitalistes acusen el Govern de ser incapaç d’actuar en fase preconstituent i pensar en la necessitat de desobeir, el Govern retreu als seus socis que cremant fotos del Rei i provocant accions judicials es va en direcció contrària a la necessària «unitat, coherència i serietat» del procés. I no només això, sinó que, en paraules d’un conseller, el sobiranisme perd suports.
La CUP segueix desconfiant del que és essencial: de la voluntat de l’Executiu de portar Catalunya a la independència. Es fixen en la trajectòria política del conseller d’Interior, Jordi Jané (de qui els cupaires posen en dubte el seu independentisme), i del cap polític dels Mossos, Albert Batlle, per subratllar que ni l’un ni l’altre estan disposats a actuar en favor de les desobediències que defensen els anticapitalistes. La tesi cupaire és que si en un operatiu policial per la Diada els caps polítics dels Mossos són incapaços de dissenyar un perímetre ampli pendents de la ultradreta, en lloc d’estar pendents de les habituals cremes de fotos del Rei en la concentració de l’esquerra radical, ben poc se’n podrà esperar segons ells quan el procés sobiranista entri en moments molt més tensos.
La CUP segueix convençuda que l’única manera d’ampliar el suport a la independència és centrant per un costat el focus en l’aspecte social i, per un altre, desobeint les estructures de l’Estat espanyol. Per a això van buscar l’empara de resolucions com la del 9 de novembre del 2015, que decretava que les decisions del Tribunal Constitucional ja no eren de compliment obligat a Catalunya. Una declaració que va comptar amb el suport de Junts pel Sí.
EL GOVERN, ALS ANTÍPODES DELS CUPAIRES
Enfront d’aquestes tesis, els dos socis del Govern, el Partit Demòcrata Europeu Català i Esquerra Republicana coincideixen, en aquesta ocasió sense fissures: el procés sobiranista guanya més adeptes si es distancia de l’'agit-prop' propi de l’independentisme dels anys 80. Els republicans intenten, des de fa anys, amb articles d’Oriol Junqueras en aquest diari defensant l’oficialitat del castellà en una Catalunya independent, portar el debat lluny del terreny de les qüestions simbòliques. El rescat públic de les autopistes radials de Madrid quan la despesa en infraestructures a Catalunya és ridícula són l’exemple d’un assumpte transversal que capta adhesions a la secessió que ha quedat ocult rere de fotos del cap d’Estat.
En un missatge que es pot llegir en clau interna davant la inquietud al PDECat, ahir Puigdemont va marcar distàncies amb l’estratègia de la desobediència de la CUP («No és la nostra, no la compartim, saben les conseqüències que té») i va defensar «fer les coses ben fetes». Puigdemont també va apuntar que l’estabilitat està garantida. És a dir, que compta amb el sí de la CUP als pressupostos.
A la pregunta a un dirigent republicà sobre si confiava en l’aprovació dels comptes, aquest va arronsar les espatlles: «Si se’n salva l’admissió a tràmit, i abans de l’aprovació en el ple, quedarà la confirmació en comissió de cada un dels pressupostos de cada una de les conselleria, només que en falli una s’acaba el joc», assevera. El referèndum, doncs, queda al final de la pujada de gener i de febrer.
