La Constitució i els respiradors

Al voltant de la possible reforma de la Constitució, opció més realista que abans per falta de majoria absoluta però possiblement llunyana per la desgana governamental, hi ha una cosa que Mariano Rajoy no ha amagat en els últims anys ni als ciutadans (a través de les seves declaracions en compareixences públiques) ni als interlocutors que ha tingut en privat i que han volgut departir sobre això: és un assumpte que li produeix incomoditat, fins i tot temor al no poder preveure els resultats d’un procés que preveu costós des del seu inici fins al seu epíleg. El que ha passat a Itàlia aquest cap de setmana i el rebuig als canvis proposats en el referèndum sobre la modificació de la seva llei fonamental no deuen haver ajudat, apunten en el seu entorn, a fer que canviï d’opinió. 

Però el PSOE i pràcticament la resta de l’oposició avisen que ha arribat l’hora. Que aquesta ha de ser la legislatura en la qual els polítics es posin l’equip de treball per a qüestions d’Estat, avaluïn fins on arriben les goteres i les esquerdes de la Carta Magna espanyola, que compleix avui 38 anys, i s’obrin d’una vegada diversos respiradors que permetin que el text pugui agafar aire, donant al seu torn oxigen a noves generacions i a aquells que, sentint-se ofegats per l’Estat, han buscat refugi en el sobiranisme.

 Rajoy, ara obligat a pactar per seguir sent president, també en matèria constitucional si els altres s’entesten, guarda en un lloc segur diverses de les propostes per actualitzar la Carta Magna que han anat arribant per degoteig a les seves mans, des de la que al seu dia va elaborar el Consell d’Estat a petició del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero (la seva favorita, per cert) fins a altres que li han entregat o explicat verbalment polítics; empresaris que es van confessar profundament preocupats pel desafiament sobiranista a Catalunya; experts en la matèria vinculats al naixement de la Carta Magna vigent o col·laboradors i amics com l’exministre José Manuel García-Margallo, entre altres. De fet, en els dies pròxims al 9-N el mateix president va animar alguns dels que l’envolten que li fessin suggeriments en aquest sentit, com ja va publicar aquest diari.

PRESSIONS / És probable que Rajoy hagi hagut de desenterrar algun d’aquests documents o records que atresora. La reforma sembla trucar a la porta del Congrés inexorablement i aquesta vegada li serà complicat frenar l’obertura solemne del debat sobre la seva modernització. Ja hi ha diverses demandes de subcomissions i altres fòrums de diàleg. Una altra cosa serà si s’aconsegueix arribar a algun port. Però la pressió hi és. Ahir, socialistes com el valencià Ximo Puig o el català Miquel Iceta reclamaven que no s’esperi que el partit hagi arreglat la seva situació interna en un congrés per obrir aquesta negociació. A més a més, la direcció del PSOE feia públic un comunicat sobre la qüestió en vigílies del dia de la Constitució. «El temps de la reforma constitucional ha arribat: per protegir i garantir prou l’Estat del benestar, en especial drets bàsics de les persones», diu el text, en el qual també s’aposta per canvis «en un sentit federal» que facin possible més autogovern alhora que es garanteix la unitat de l’Estat.

Des d’Units Podem, encara que es dubta del resultat que es pugui obtenir, s’insisteix en una actualització que inclogui un referèndum, mentre que Albert Rivera insisteix que el que toca és aprofitar la discussió per parlar, sobre totes les coses, de regeneració política i de posar un candau al model estatal. El líder dels taronges planteja que el 2017 és l’any per obrir aquest meló.

Notícies relacionades

Dia de la Constitució 2016: últimes notícies en directe

Desunió independentista el Dia de la Constitució

EUSKADI LIDERA LA PARTIDA / Per tirar més sal a un debat fins ara bastant insuls, Iñigo Urkullu repeteix al Govern basc amb el compromís d’exigir a Rajoy nous compromisos d’autogovern que passen, entre altres qüestions, per una modificació constitucional que enforteixi drets d’Euskadi com a «nació». ¿Com? Actualitzant la disposició addicional que es refereix al País Basc a la Carta Magna. I sotmetent-la a consulta.

Alguns dels pares de la Constitució ja van promoure que es creés una disposició ad hoc també per a Catalunya que brindés drets en llengua i cultura; economia i finançament; el territori de la fiscalitat i les infraestructures. Rajoy coneix bé la iniciativa. Pot ser una de les que ha tret del calaix obligat per les circumstàncies i potser per Urkullu, figura rellevant en aquesta legislatura i segur que en el debat constitucional que s’acosta.