L'exsecretari de la Mesa del Parlament i el Lletrat Major declaren per la querella contra Forcadell

Està previst que el que va ser secretari general de la Mesa del Parlament, Pere Sol, i el lletrat major, Albert Bayona, declarin aquest dimecres al Tribunal Superior de Justícia de Cataunya (TSJC) com a testimonis per la querella presentada per la fiscalia contra la presidenta de la cambra catalana, Carme Forcadellquerella  fiscalia , Carme Forcadell. Tots dos van emetre un informe jurídic que va advertir el ple del Parlament de l'obligació d'obeir el Tribunal Constitucional.

La magistrada del TSJC Maria Eugenia Alegret, que prendrà declaració als dos testimonis, està investigant Forcadell per presumpta prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional (TC), a l'haver permès que el ple del Parlament votés el 26 de juliol les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent, que obre la porta a un full de ruta unilateral cap a la independència.

El que va ser secretari general de la Mesa, Pere Sol, que va dimitir el 29 d'octubre, i el lletrat major, Albert Bayona, van emetre un informe jurídic que es va llegir en el ple abans de votar-se la resolució independentista que recordava l'advertència "expressa" del Constitucional que la Mesa tenia l'obligació d'impedir qualsevol iniciativa que no fes cas de les resolucions del TC i el seu deure de vetllar perquè no es vulnerés la Carta Magna.

Pere Sol va comunicar el 29 de setembre la seva renúncia al càrrec de secretari general de la Mesa del Parlament "per motius personals i familiars". De fet, es va fer pública la seva decisió l'endemà que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, anunciés la seva intenció de convocar un referèndum d'independència, amb o sense aval de l'Estat.

LA CITACIÓ DE LA PRESIDENTA

Forcadell està citada a declarar com a investigada (abans imputada) per al pròxim 16 de desembre. La presidenta va recórrer la decisió d'admetre la querella contra ella al·legant que “cap llei pot prohibir el debat parlamentari ni el debat d'idees». Però el TSJC va rebutjar aquesta al·legació argumentant que el procés penal contra seu «no s'inicia per cap debat d'idees, ni, menys encara, per cap tipus d'expressions proferides» per la presidenta del Parlament.

La Fiscalia Superior de Catalunya acusa en la seva querella la presidenta del Parlament d'«actuar amb total menyspreu a la Constitució del 1978» i «dinamitar el model territorial de l'Estat» per permetre la votació el 27 de juliol de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, segons consta en la querella que s'ha presentat aquest dimecres davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

L'ARDIT PER PERMETRE LA VOTACIÓ

Notícies relacionades

La jutge de la dana cita a declarar el portaveu del PP a les Corts valencianes, el nucli dur de Mazón i l’amo d’El Ventorro

El Parlament posa límit a la cita prèvia obligatòria i reconeix el «dret a l’error» en l’administració

La querella sosté que Forcadell va actuar «dinamitant el sistema de distribució de competències establert en el model territorial de l'Estat» i buscant «la derogació per la via de fet de la Constitució». I incideix que amb la seva actuació pretenia «la seva oberta i deliberada derogació», per la qual cosa, mitjançant «un ardit» va acordar sotmetre a votació unes conclusions «amb total consciència que impulsava un tràmit constitucionalment il·legítim, viciat d'arrel per falta absoluta de competència».

A més, qualifica la seva actuació d'«extravagant» respecte a les funcions parlamentàries que té encomanades i considera que l'acord votat «implica un exprés rebuig a la força d'obligar de la Constitució mateixa».