Anar al contingut

El 'whatsapp vermell' del Govern amb la CUP

L'executiu i els anticapitalistes creen un canal de comunicació directe arran de la crisi per la detenció de l'alcaldessa de Berga

La detenció de Venturós deteriora la confiança dels anticapitalistes en l'Executiu català

Xabi Barrena

El 'whatsapp vermell' del Govern amb la CUP

Stanley Kubrick va morir el 1999, just quan va començar el bum de la telefonia mòbil a gran escala i una dècada abans que els missatges gratuïts, via aplicacions com WhatsApp dobleguessin els caríssims SMS. Autor d'aquella gran pel·lícula que en català i anglès es titula 'Doctor Strangelove' i en castellà es coneix com a '¿Teléfono rojo? Volamos hacia Moscú', seria divertit saber què no faria Kubrick amb els WhatsApp aplicats, per exemple, a les comunicacions d'urgència entre col·lectius antagònics. Per exemple, el mecanisme que han acordat crear el Govern i la CUP per a situacions de crisi com la de divendres, amb la detenció de l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós.

“Encara que sembli mentida, no hi ha un instrument d'aquest tipus creat”, assenyala una de les parts en referència a un mecanisme de comunicació directa. Ara es posarà en marxa un, que podria ser WhatsApp, encara que vista l'al·lèrgia que la CUP demostra cap a aquesta aplicació canadenca i la seva tendència per Telegram, “molt més segura”, afirmen, bé podrien canalitzar-se els missatges via els servidors russos d'aquesta firma. Encara que l'última tendència, diuen els entesos, és Signal.

El sistema de comunicació tindrà com a actor el Govern i no els partits que en formen part, mitjançant la coalició de Junts pel Sí, és a dir el Partit Demòcrata i ERC. Algunes veus assenyalen que quan les qüestions passen pels partits “tot s'embolica més”

I és que fonts de la CUP afirmen que no va mediar cap avís previ a la detenció de l'alcaldessa, cosa que els “va doldre”, ja que la interlocució amb els Mossos d’Esquadra, després de l'època com Felip Puig com a conseller, és fluida, sobretot en matèria d'intermediació en conflictes, fins i tot, en aquells que són aliens a la força anticapitalista, com per exemple tot l'expedient sobre el ‘Banc expropiat’.

També en casos més pròxims, com actualment el del regidor de Vic, Jordi Coma, sobre qui pesa una amenaça semblant a la de Venturós. ¿I per què amb l'alcadessa no? “Ningú pensava que hagués de passar de manera tan immediata”, apunta una veu.

Item més, a ningú se li escapa que, com a alcaldessa de la ciutat, Venturós departeix sovint, sinó diàriament, amb la policia autonòmica. Amb aquests antecedents, “que esperessin fins a la set del matí perquè el company de la regidora sortís de casa per arrestar-la” ha suposat un fort cop en la confiança dels anticapitalistes.

PUIGDEMONT, EXONERAT

La CUP exonera el president Carles Puigdemont de l'embolic comunicatiu i apunta les seves bateries cap al conseller Jordi Jané i la seva “obsessió per mantenir les competències de policia judicial”. "Ell ha sigut diputat al Congrés i sap el que va costar arrencar-la de l'Estat”, explica un coneixedor de les interioritats de la conselleria.

La reacció del Govern va ser apuntar que mentre Catalunya no s'hagi desconnectat de l'Estat no és possible evitar que els Mossos obeeixin els mandats judicials de l'entramat jurídic espanyol. La solució, per a l'Executiu, és la llei de transitorietat jurídica que crearà l'anomenada 'legalitat catalana’. ¿Convenç això la CUP?

No.

“Si han sigut incapaços de posar en pràctica la declaració del 9 de novembre, com ho han de poder fer amb una cosa tan complicada com aquell ‘canvi de legalitat’. ¿És que desapareixerà de cop i volta la ‘legalitat espanyola’?, es pregunta una veterana veu anticapitalista”. Davant d'això només hi cap, diuen els anticapitalistes, la desobediència.

Segons passen les hores, les aigües que van enterbolir l'episodi de Berga es van aclarint. I apareix de fons, una altra vegada, la gran qüestió que ocupa i preocupa el Govern i a Junts pel Sí, els pressupostos de la Generalitat per al 2017. ¿Influirà la detenció de Venturós en la negociació? Fonts de la CUP apunten que “directament, no”. És a dir, no es preveu que la negociació s'endureixi per aquest motiu. “Encara que”, afegeixen aquestes veus, "evidentment la confiança en Junts pel Sí i en el Govern quedarà afectada”.

És aquí quan la CUP torna a un discurs que ha passat desapercebut. “La decisió final es prendrà ajuntant tots els elements i valorant si hi ha prou bases per confiar que al llarg d'aquest 2017 es culminarà el procés”. És a dir, hi ha aspectes aparentment secundaris que també seran valorats, com per exemple la marxa en la creació de les estructures d'estat.