Dolors Sabater: "El PP ens utilitza, érem el seu laboratori lepenista"

És una de les alcaldesses que han passat de l’activisme als despat-xos. Dolors Sabater (Badalona, 1960) defensa que la decisió d’obrir l’ajuntament el 12 d’octubre pas-

sat no pretenia ser una reivindicació política sinó que responia només a un acord sobre el calendari laboral dels funcionaris. 

–Abans de la seva arribada, Badalona era coneguda fora de Catalunya per les controvertides declaracions de Xavier García Albiol sobre la immigració. I ara ha saltat als titulars perquè l’actual equip de govern ha desobeït un jutge. ¿Fan seu el principi que, en parlin bé o malament, del que es tracta és que es parli de Badalona?

–Una de les nostres satisfaccions és haver revertit la imatge negativa que es projectava de la ciutat per culpa de les polítiques lepenistes del senyor Albiol. Que se’n parli malament sempre és negatiu. La idea  que se’n parli bé o malament perquè l’important és que se’n parli crec que no és bona. Ara som una ciutat de valors que es projecta en positiu.

–¿Però creu que la imatge que s’ha ofert de Badalona arran de la polèmica pel 12-O és bona?

–Per al PP som una qüestió d’Estat. Albiol utilitza maneres pròpies d’un plató televisiu i no ens agrada haver servit als seus interessos per projectar la ciutat des d’un punt de vista conflictiu. Però també hem projectat la imatge d’una ciutat que defensa la sobirania municipal, la seva idea de servir als ciutadans i a la vegada protegir els funcionaris. Recordo que la nostra decisió va respondre a un acord sindical que va acordar que per quadrar els ponts la data festiva que es podia intercanviar era la del 12 d’octubre. 

–O sigui, que el propòsit no era que fos laboral el dia de la festa nacional d’Espanya.

–No. A aquest tema se li dóna un contingut polític a partir del moment que el PP l’utilitza. Hi havia treballadors que havien demanat treballar aquell dia per descansar un altre festiu. Nosaltres no els vam preguntar si ho feien per ideologia. És evident que en aquesta decisió hi pot haver qui ho demani per una qüestió ideològica, i que pot tenir un ventall ampli que compartim amb molts pobles americans i de l’Estat. Però la decisió respon a un pacte amb els sindicats. Qui ho utilitza i ens posa en els mitjans és el PP.

–En tot cas no va ser només el PP qui ho va utilitzar, perquè l’independen-tisme també es va esforçar a amplificar-ho.

–Nosaltres no eludim el debat polític, però la nostra intenció primera no era obrir aquest debat. El que sí que és cert és que quan vam tancar l’acord amb els sindicats no ho vam fer per donar-hi un caràcter ideològic. Albiol era l’experiment lepenista del PP i ha comptat amb tota l’estructura de l’Estat per atacar-nos. 

–¿I en cap moment van pensar que, tal com està de tensionat ara l’ambient polític, la seva decisió desfermaria la polèmica?

–Si hem d’assumir un error, és el de no haver calculat què signifiquem per al PP i la virulència contra la consolidació d’un govern de canvi a Badalona. Va ser un error de previsió no calcular que el PP ho utilitzaria per portar-ho al debat Catalunya-Espanya. El que li demanem a Albiol és que ens deixi treballar.  

–Estripar l’acte judicial davant totes les càmeres va ser una provocació.

–Una discrepància es pot expressar de moltes maneres. El que ha passat aquí és que una anècdota s’ha elevat a categoria. S’ha situat el focus en el gest d’estripar la fotocòpia de l’acte, quan en realitat l’important és que l’endemà tots els regidors van comparèixer davant el jutge. Tant de bo la delegada del Govern i el PP fossin tan diligents a l’hora d’investigar els Power Points que explicaven als seus alcaldes com finançar-se o a donar explicacions sobre el cas Gürtel. 

–¿Tan malament es porta amb el PSC que amb només quatre regidors van amenaçar de fer-la fora?  

–No, al contrari. Em sembla destacable que el dia abans vam aprovar les taxes més progressistes que s’han aprovat fins ara a Badalona. Amb ells hem aprovat moltes altres mesures. El PSC ha sigut víctima de la voluntat del PP de posar Badalona en el context estatal i del paper socialista en la investidura de Rajoy. El PSC va ser en la meva elecció com a alcaldessa, hi és i hi serà.

–Vostè procedeix de l’activisme social. ¿És més fàcil lluitar des de fora que des de les institucions?

–És diferent. Els canvis importants s’han de realitzar des de dins i des de fora. Amb la reacció que es va iniciar al carrer arran de la sentència de l’Estatut i amb el  moviment del 

15-M, el fora ha recuperat sobirania. La lluita al carrer és imprescindible, però ser a les institucions, també.

–Vostè és independentista però a Badalona en Comú també hi ha federalistes. Si el president, Carles Puigdemont, compleix la seva promesa de realitzar el referèndum encara que sigui sense permís de l’Estat i li demana obrir l’Ajuntament de Badalona, ¿vostè què farà? 

–És una decisió que haurem de prendre conjuntament. Un pot estar plenament compromès a construir la república catalana des de baix, barri a barri, sense que això comprometi la decisió de si ha de ser independent o federada. Perquè sigui federada primer s’ha d’acceptar la sobirania.

Notícies relacionades

El jutge imputa per desobediència sis regidors de Badalona per obrir el 12-O

El fiscal veu possible delicte en l'obertura de l'Ajuntament de Badalona el 12-O

–La candidatura que vostè representa és una entesa entre comuns i independentistes, una fórmula que ara com ara és una excepció. ¿Per què els costa tant entendre’s?

–Nosaltres som un exemple, i si ho miramos en profunditat tenim molt més en comú que diferències. El que passa és que a vegades la por a la instrumentalització partidista fa que sembli que les postures estan més allunyades del que en realitat estan.