El PSC resisteix en el 'no és no' a Rajoy davant les vacil·lacions del PSOE

El PSC no s'abstindrà per fer president Mariano Rajoy. Així de clar i contundent es manifesten la majoria de dirigents d'aquest partit, tant si se'ls pregunta en públic com en privat. Únicament estan disposats a canviar el sentit del vot si una vegada consultada la militància aquesta opinés el contrari. Els socialistes catalans reforcen el ‘no és no’ a Rajoy davant les ambigüitats d'un PSOE que segueix sense saber quina serà la seva decisió final i que lluny d'aclarir dubtes les últimes hores encara n'ha sembrat més al defensar que abstenir-se no és el mateix que recolzar el líder del PP. A més, la posició del socialisme català es pot interpretar com un desafiament a la direcció provisional elegida després del fratricida comitè federal ja que el president de la gestora, Javier Fernández, ha advertit aquest dilluns que no es donarà llibertat de vot als diputats del fracturat grup parlamentari (una disciplina que inclou els set catalans).

Després de reunir la seva executiva, el PSC ha fixat aquest dilluns els passos a seguir. Primer: mantenir el rebuig a Rajoy. Segon: defensar aquesta posició en el pròxim comitè federal del PSOE (encara no té data de celebració). Tercer: si el comitè federal decideix que s'ha de passar del 'no' a l'abstenció, sotmetre aquesta decisió a l'escrutini de les bases (tant a les del PSOE com a les del PSC). "Lamentem la decisió de deixar el PSOE sense lideratge i insistim que si volen canviar la posició sobre la investidura ha de ser consultant la militància", ha explicat l'alcalde de Lleida i president del partit, Àngel Ros, que ha comparegut davant la premsa per informar de la decisió de l'executiva. "La nostra posició segueix sent no investir Rajoy, no hi ha cap motiu per donar-li suport amb abstenció o vot a favor i encara menys a Catalunya, on convé diàleg".

Aquestes són les premisses compartides per la majoria encara que això no significa que no hi hagi també diferents punts de vista respecte a com aplicar aquesta estratègia. Mentre que l'actual primer secretari, Miquel Iceta, és partidari que els socialistes catalans intentin actuar com a intermediaris per ajudar a pacificar el PSOE, la seva rival en les primàries, Núria Parlon, lluny de defugir el conflicte ha sortit públicament a subratllar més les evidents diferències i fins i tot a qüestionar el protocol de relacions entre els dos partits.  

“No s'han de passar pantalles innecessàries”, insisteix un veterà dirigent en referència a la contundència de l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. És evident, hi coincideixen els partidaris de les dues candidatures, que el procés intern en què està immers el PSC per escollir el seu líder complica encara més els passos a seguir. Fins que s'elegeixi una nova direcció, en el congrés previst per al cap de setmana del 5 i 6 de novembre, no es designarà un representant perquè s'integri en la gestora del PSOE.

EL DEBAT 

En la reunió de l'executiva, Parlon ha insistit en la idea de trencar la disciplina de vot al Congrés. És una possibilitat secundada per altres dirigents que, fins i tot recolzant-la, consideren que no s'ha de contribuir públicament a més especulacions. Almenys fins que el pròxim comitè federal del PSOE acordi si es canvia el sentit del vot o no. Al PSC més d'un hi interpreta la contundència de l'alcaldessa de Santa Coloma com una manera de marcar distàncies respecte a les seves “amistats perilloses”, Susana Díaz (la foto de l'acte que van protagonitzar totes dues al juliol a l’Hospitalet encara la persegueix) i del suport que va mostrar a Eduardo Madina, un dels referents del sector crític, ara oficialista, quan va insinuar que es presentaria a les primàries en què va sortir elegit Sánchez com a líder del partit.        

Notícies relacionades

Ros es desmarca d'Iceta i Parlón en la investidura de Rajoy

L'abstenció guanya punts amb esculls en el PSOE

A la pregunta de si donada l'actual fragilitat socialista forçar unes terceres eleccions no és una temeritat, els dirigents del PSC consultats responen que el seu electorat no els perdonaria que no actuessin en coherència amb el que han defensat fins ara. És per això que ha caigut tan malament, fins i tot entre alguns dels seus afins, que Carme Chacón girés l'esquena a Sánchez i se situés al costat dels crítics al presentar la dimissió de l'executiva. Va ser l'única que se'n va desmarcar perquè, com es va demostrar dissabte, els socialistes catalans van resistir fins al final en el suport al destronat secretari general. “Chacón no representa cap territori i no ha de donar explicacions en cap territori. Sap que el que va fer va en contra del que pensa aquí el partit. La gent està enfadada amb ella”, resumeix un membre de la direcció del PSC. Un altre integrant de la cúpula, sense contradir aquesta opinió, afegeix que Sánchez també va cometre molts errors al voler anar per lliure, “cremar totes les naus” i pilotar el partit “prescindint de tothom”.