5 claus per desxifrar el galimaties del PSOE

La lluita de legitimitats entre l'executiva de Pedro Sánchez i el sector crític s'ha metamorfosat en una discussió jurídica, inintel·ligible per a la majoria dels mortals, sobre la naturalesa de la reunió del comitè federal PSOE convocat aquest dissabte a Ferraz. Les disquisicions reglamentàries i estatutàries evoquen la 'marxista' seqüència de "La part contractant de la primera part..." (Una nit a l'òpera, 1935)

Mentre que els partidaris del secretari general sostenen que es tracta d'un comitè federal "extraordinari" per convocar un congrés federal "extraordinari", els díscols demanen que tant la reunió de dissabte com el posterior conclave tinguin caràcter "ordinari". Però, ¿quina és exactament la diferència?

1.- LA CONVOCATÒRIA DE DILLUNS. La permanent de la comissió executiva, abans que dimitissin 17 dels seus integrants, va convocar un comitè federal ordinari perquè activés el procés congressual, congelat fins ara per decisió de Sánchez a l'espera que es conformés un nou Govern. Les primàries perquè la militància elegís el secretari general es fixaven per al 23 d'octubre, en vigílies del teòric final de la legislatura, i el conclave, per a principis de desembre.

2.- LA DIMISSIÓ EN BLOC. Dimecres, la renúncia de 17 membres crítics de l'executiva va desbaratar en part els plans de Sánchez. Els estatuts del partit no obliguen de forma explícita a dissoldre aquest òrgan i constituir una comissió gestora, com exigeixen els díscols, encara que tampoc ho prohibeixen ja que aquesta és la pràctica reglada en les executives territorials. El que sí que fan és imposar una reunió urgent del comitè federal, de caràcter extraordinari, perquè convoqui al seu torn un congrés de caràcter igualment extraordinari.

3.- LES DATES VARIEN POC. La data de les primàries no variaria en aquest cas, el 23 d'octubre, mentre que la del congrés s'avançaria al novembre, encara no dues setmanes. Fins i tot així, la facció afí a Susana Díaz i altres barons territorials entén que des de dimecres l'executiva de Sánchez no té autoritat per reunir el comitè federal extraordinari, i sosté que l'única cita legal és la convocada dilluns per l'executiva, que en aquell moment van rebutjar. ¿A què obeeix aquest canvi de criteri?

4.- LA MOCIÓ DE CENSURA. Reglament en mà, un comitè federal de caràcter ordinari permetria als dirigents amotinats contra Sánchez modificar l'ordre del dia de la reunió per introduir, per exemple, una moció de censura al secretari general. Amb la meitat més un dels vots, aquest dissabte podrien decapitar l'encara líder del PSOE. Però un comitè extraordinari només pot tenir un punt a l'ordre del dia: l'activació del procés congressual, que era justament el propòsit de Sánchez des de dilluns passat. 

Notícies relacionades

Seguiment de la guerra interna al PSOE: en directe

Villarejo, imputat pel registre a la seu de Método 3

5.- UNA QÜESTIÓ D'ORDRE. Tècnicament, els crítics podrien plantejar a l'inici del comitè federal una qüestió d'ordre per sol·licitar la modificació o bé de la naturalesa de la reunió, o bé dels temes a tractar. La decisió d'acceptar-la o no recauria llavors en la taula del comitè federal, que té tres integrants: la presidenta, Victória Pérez, mà dreta de Díaz que dijous es va proclamar "l'única autoritat del PSOE", juntament amb el basc Rodolfo Ares i l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, tots dos afins a Sánchez. Com que la mesa del comitè pren les seves decisions de forma col·legiada, és previsible que desestimés les reclamacions dels crítics.

A més, es dóna la circumstància que, a ulls del que queda de l'executiva de Sánchez, els 17 dimissionaris han perdut la seva condició d'integrants del comitè federal, de manera que aquest dissabte els serveis d'ordre els tancaran les portes de Ferraz. Així doncs, sigui quin sigui el desenllaç del culebró socialista, el més probable és que aquest galimaties jurídic s'acabi dirimint als tribunals.