No hi ha sortida senzilla en el laberint del PSOE

Les primàries que Sánchez vol convocar per mantenir-se com a secretari general poden acabar amb diversos desenllaços, tots difícils

Cap té per què comportar que augmenti la unitat en les seves dividides sigles

tecnicomadrid35684882 madrid 26 09 2016 politica rueda de prensa posterior a la  r

tecnicomadrid35684882 madrid 26 09 2016 politica rueda de prensa posterior a la r

2
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Les primàries per escollir un nou secretari general anunciades aquest dilluns per Pedro Sánchez suposen per al PSOE endinsar-se en un laberint amb diverses sortides. Cap, en principi, comportaria que el partit es tornés a unir. Aquí les quatre principals.    

L'INTENT DE SUMAR A PODEM I C'S

El líder del PSOE vol continuar parlant en les pròximes setmanes amb Podem i Ciutadans per explorar una majoria alternativa al PP, però no segellaria un pacte fins a comptar amb l'"aval" del partit. Si torna a fer cedir els crítics, convoca les primàries anunciades per al 23 d'octubre i guanya la batalla interna, tot just tindria vuit dies per firmar l0aliança, abans de la dissolució de les Corts. La triple entesa ja es preveia difícil pels vetos mutus de Pablo Iglesias i Albert Rivera, però en aquest cas Sánchez tindria menys temps i menys força, amb el partit tan dividit, per aconseguir-ho. 

COMICIS SENSE ELS REFERENTS SOCIALISTES

Si Sánchez aconsegueix convocar les primàries, les guanya però no aconsegueix un pacte de govern que el porti fins a la Moncloa, hi hauria terceres eleccions i ell repetiria com a cap de llista. Seria una campanya atípica al PSOE. Els principals referents del partit (des de Felipe González fins a la immensa majoria dels presidents autonòmics) estan enfrontats al secretari general i en principi no compartirien escenari amb ell. La imatge de divisió interna tampoc ajudaria els socialistes a les urnes.

GESTORA O VOTACIÓ EN CONTRA DEL LÍDER 

Notícies relacionades

Els crítics amb el secretari general, que consideren que la convocatòria d'un congrés és "il·legal" perquè no ha seguit el camí ortodox i creuen que suposa una "cortina de fum" per "tapar els mals resultat", tenen diverses formes d'avortar el pla de Sánchez. Les que més discuteixen en aquest moment són dos. Per un costat, la dimissió de més de la meitat dels 36 membres de l'executiva socialista, que comportaria la sortida de l'actual líder i la creació d'una comissió gestora. Seria aquest organisme qui tindria la difícil papereta de decidir entre abstenir-se amb el PP o anar a terceres eleccions, atès que els crítics descarten governar amb només 85 diputats. Si es repeteixen els comicis, les bases, en principi, haurien d'elegir el seu nou candidat. I Sánchez, que apareixeria com un màrtir a qui no li han deixat «donar veu» a la militància, podria presentar-s'hi. La segona manera d'impedir el congrés llampec passa per guanyar la votació i frenar la seva convocatòria. Si no hi ha sobresalts, tindrà lloc al comitè federal de dissabte. Sánchez no estaria obligat a dimitir si es dóna aquest desenllaç, però seria la comprovació que no té autoritat ni el suport necessari per continuar dirigint el partit. En qualsevol cas, el líder va eludir aclarir què faria si es acaba donant aquesta hipòtesi.       

COMICIS O EL LLAST D'UNA ABSTENCIÓ

Si Sánchez guanya la batalla per la celebració del congrés, però després perd en la votació de les bases davant un altre contrincant el 23 d'octubre, l'escenari també seria complex. Totes les mirades es dirigeixen a Susana Díaz.Susana Díaz Si Díaz vencés Sánchez en el duel orgànic pel favor dels afiliats i optés per anar a terceres eleccions, estaria cridada a ser també la cap de llista i hauria d'abandonar el seu càrrec de presidenta d'Andalusia, cosa que no forma part dels seus plans. Si en canvi elegís l'abstenció en una nova investidura de Mariano Rajoy, la seva era al capdavant del PSOE naixeria amb un pesadíssim llast.