Albano Dante Fachin: "Les eleccions constituents serien tan inútils com les plebiscitàries"

El líder de Podem, Albano Dante Fachin, vol dotar de perfil propi el seu partit a Catalunya. El 9 de setembre va compartir un acte a Sant Boi amb Oriol Junqueras (ERC) i Anna Gabriel (CUP) per la Diada.  

–Al finalitzar els discursos a Sant Boi, Junqueras va agafar un extrem de l’estelada que alçava Gabriel i el va deixar a vostè, que estava enmig de tots dos, just al darrere de la bandera per a la foto. ¿S’ho esperava?

–No. La idea de l’acte anava molt més enllà d’aquest gest. Curiosament, minuts abans d’aquesta foto vaig posar sobre la taula que hi ha una sèrie de fulls de ruta que tenen més l’objectiu de mantenir certs poders que d’exercir la sobirania de veritat. La foto no reflecteix en absolut el que va passar. Allà es va evidenciar que hi ha unes diferències estratègiques enormes i que nosaltres no compartim el full de ruta d’ERC, la CUP i Convergència.

–És a dir, el gest no li va semblar bé.

–Més que no em semblés bé... A mi les banderes no em molesten, si a algú li semblen importants… La política catalana té tal complexitat que continuar fent polítiques de fotos no ens porta enlloc.

 

–Durant el seu discurs a Sant Boi, quan part del públic cridava «independència», membres de Podem els replicaven corejant «sí que es pot». ¿Això reflecteix més bé l’acte?

–Probablement. Però que això passés al mateix espai té significat. Convivien dues reivindicacions. 

–Però els uns replicaven els altres…

–Suposo que aquesta contraposició entre el sí i el no que alguns han intentat imposar podria il·lustrar el debat sobre la idea del sobiranisme. En el crit d’«independència» hi ha un clam per la sobirania, però en el «sí que es pot», també. Un altre sobiranisme és possible, perquè hi ha un independentisme que és profundament antisobiranista. És aquell que no proposa un model de país que serveixi per recuperar sobiranies. CDC és antisobiranista.

–L’11-S vostè es va manifestar amb l’ANC. ¿S’hi va sentir còmode?

–Hi va haver gent molt concreta, dies abans, que ens va acusar de voler canviar el sentit de la manifestació. Nos-altres no hi vam anar perquè compartim un full de ruta, sinó per defensar coses que compartim: aquella gent està descontenta amb moltes situacions, com molts madrilenys i andalusos. I compartir aquest espai des de la diferència va servir per reivindicar que un altre sobiranisme és possible. La demanda de buscar sortides a una cosa que no funciona és viva, però el que volia donar resposta al descontentament no està sent capaç d’aconseguir-ho. A vegades sents Carles Puigdemont dir una cosa i Junqueras una altra.

–Però això també es pot aplicar a En Comú Podem, Barcelona en Comú, Sí que es Pot… Pacten amb uns, es manifesten sols i amb d’altres, rebutgen el RUI… ¿Creu que els seus votants ho entenen?

–Quan vam decidir participar en l’acte de l’ANC vam deixar clar els nostres desacords. Quan et manifestes, no estàs d’acord amb tot, però hi ha coses centrals que es comparteixen. Anar a un lloc que podrien donar a pensar «ui, ¿per què vénen?» potser és la forma de dir «escolta, i si comencem a reconstruir i repensar»… Hem de buscar punts de connexió que vagin més enllà del sí o el no.

–¿Però els seus votants ho entenen?

–Sí. Hem vist que es comprèn. Hi ha un terme que està en disputa, sobiranisme, entès com la manera de donar sortida al descontentamenet. 

–¿I això com es tradueix en la seva actuació dels pròxims mesos?

–A replantejar el terme sobirania i parlar de quin país volem.

–¿I aquesta sobirania es pot aconseguir amb una aliança amb ERC i la CUP?

–Primer caldria saber què vol fer ERC. A Sant Boi s’hi van veure divergències i coincidències, però al Parlament hi ha el que hi ha.

–I tant ERC com la CUP han dit que no s’aliaran amb partits que no vulguin la independència.

–Imagino que els mesos vinents el debat haurà d’evolucionar. S’entén que ERC i la CUP segueixen lligats als fulls de ruta o al que surti. Ara l’estratègia d’ERC ha sigut molt clara, ho hem vist aquest any. Parlo de la ILP d’educació, de les escoles de l’Opus.

–¿Vol dir que ERC no està fent de partit d’esquerres?

–¿Al Parlament? No. S’ha acceptat un marc que impedeix tenir-la en compte com una força que es pensi seriosament el seu paper com a proposta d’esquerres. Això ho hem vist en diferents votacions. 

–¿Podem donaria carta de «constituents», com proposa Puigdemont, a unes eleccions el setembre del 2017?

–Que sorgeixin noves idees sobre com tirar endavant demostra un fracàs. I si la solució passa per propostes que aprofundeixin en el que ens va portar al fracàs... Aquests temps són constituents perquè una majoria vol que les coses canviïn. Després, sobre com es materialitza institucionalment, [Puigdemont] ho haurà d’explicar. La comissió del procés constituent va ser un fracàs perquè alguns no volien crear vies de diàleg, sinó subratllar la divisió plebiscitària. Si unes eleccions constituents prenen aquest caràcter, seran igual d’inútils que les plebiscitàries del 27-S.

–És a dir, no haurien de servir per proclamar la independència.

–Si algú vol tornar a convocar unes eleccions per comptar sís i nos, per dir que es proclamarà la independència, ja explicarà com. Amb una dificultat més, que ja hem vist que aquella manera de solucionar les coses no serveix. Davant d’un fracàs s’ha de pensar quin país volem i reconstruir una majoria, la del dret a decidir, la del 80%. Cal continuar treballant per un referèndum pactat, que no significa esperar que ens donin permís, sinó continuar pressionant per aconseguir-ho.

Notícies relacionades

Perelló fracassa en l’intent que Martínez Arrieta i Lucas siguin elegits per al TS

Escoltar les oportunitats en moments de volatilitat

–Jaume Asens, de Barcelona en Comú, planteja celebrar un referèndum el mateix dia que les eleccions.

–Seria gairebé impossible. Quan es va voler fer el multireferèndum [coincidint amb les europees], no es va poder. Els Mossos van retirar les urnes. Si s’impulsés aquest pla, em fa la sensació que tornarien a ser els Mossos els que retirarien les urnes.