LA PLAGA DE LA CORRUPCIÓ

L'escó captiu de Rita Barberá

El PP, el Senat i les Corts tenen les mans lligades, perquè no hi ha cap mecanisme jurídic per revocar Barberá

La iniciativa de Podem a València per canviar la llei està bloquejada i els especialistes veuen difícil el seu encaix a la Constitució

jrico32929923 valencia 25 2 2016  pol tica rita barber   la exalcaldesa de160914130851

jrico32929923 valencia 25 2 2016 pol tica rita barber la exalcaldesa de160914130851 / MIGUEL LORENZO

2
Es llegeix en minuts
Iolanda Mármol
Iolanda Mármol

Periodista

ver +

Ningú li pot prendre l'escó a Rita Barberá. El deixarà si ella vol. Però no hi ha cap mecanisme jurídic que permeti desposseir-la del seu càrrec com a senadora autonòmica, distinció que li garanteix l'aforament. Si l'exalcaldessa decideix atrinxerar-se a la butaca i passar al grup Mixt, o bé accepta deixar-la, pressionada pels que l'hi reclamen, depèn en exclusiva d'ella. Per exasperant que sembli, el Senatles Corts Valencianes i fins i tot el PP tenen les mans lligades, perquè el càrrec és nominal.

La designació dels senadors autonòmics, com el cas de Barberá, està regulada per la Constitució i els parlaments dels territoris. La Carta Magna només fixa que sigui proporcional i deixa en mans de cada cambra el desenvolupament de la seva pròpia llei, però cap d'aquestes inclou procediments de revocació. Això és el que vol canviar Podem. A l'abril, quan van deduir que el Tribunal Suprem acabaria imputantTribunal Suprem l'exalcaldessa de València, van presentar una iniciativa per modificar la llei 9/2010i incloure-hi la revocació com a causa de cessament, a l'article 14. El projecte de llei ja hauria d'haver anat al ple, però està sorprenentment en fase d'esmenes i, llevat que hi hagi imprevistos, no es podrà aprovar fins a final d'any. Podem defensa que si el senador ha perdut la confiança del parlament que el va designar, ha de perdre el seu escó i proposa un procés per prendre-l'hi que requeriria majoria absoluta. 

NI LA CARTA MAGNA, NI LA LOREG

Pot semblar una llum d'esperança. No obstant, els juristes especialitzats en la Cambra alta consideren que la proposta, per molt bona intencionalitat que tingui, xoca amb la Constitució, que estableix que l'escó pertany al senador, amb independència que sigui elegit pels ciutadans o pels parlaments territorials. Es tracta del mandat imperatiu: el càrrec no està subjecte a les directrius de qui el designa. “Suscita dubtes jurídics. Podria tenir incompatibilitats amb el mandat imperatiu que estableix la Constitució a l'article 67”, adverteixen especialistes. Insisteixen que la revocació seria “un mecanisme poc compatible amb la democràcia parlamentària” i indiquen que aquesta tradició és present només en règims presidencialistes. Als Estats Units, per exemple, es pot destituir governadors a través d'una votació popular.

Notícies relacionades

I arriben els dubtes. Ja que els parlaments autonòmics no preveuen el revocatori, ¿es pot modificar la llei orgànica del règim electoral general (Loreg) per incloure'l? Al cap i a la fi, els partits estan d'acord a fer una reforma exprés per evitar que les eleccions coincideixin amb el dia de Nadal. La resposta és no. Tampoc. La Loreg només fixa el nombre de senadors i deixa als territoris el desenvolupament de la designació. Conclusió: l'exalcaldessa té l'escó blindat.

Llavors, ¿fins quan serà senadora Barberá si no accepta entregar l'escó? Fins que es dissolguin les Corts Valencianes, per la convocatòria d'eleccions autonòmiques, que si no hi ha avançament, estan previstes per al maig del 2019. 

Antecedents: Fraga i el conflicte miner

¿Hi ha antecedents que estableixin alguna mena de jurisprudència per valorar el cas de Rita Barberá? No exactament. Hi ha casos d'entrega ‘voluntària’. El 2006 una senadora del PP va renunciar al seu escó per cedir-l'hi a Manuel Fraga, a qui els conservadors van buscar lloc a la Cambra alta després de perdre les eleccions gallegues. I n'hi ha altres de rebel·lia. El senador popular Juan Morano va decidir incomplir la directriu del PP en el conflicte de la mineria de la seva circumscripció, Lleó. Els conservadors li van exigir que renunciés a l'escó, però ell es va donar de baixa al partit i va continuar com a senador al grup Mixt.