El PDC es querella avui contra Fernández Díaz i De Alfonso

El Partit Demòcrata de Catalunya (PDC), l'antiga Convergència, presenta aquest dijous l'anunciada querella criminal contra el ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz i el ja exdirector de l'Oficina Antifrau -càrrec del qual el Parlament el va destituir-, el magistrat Daniel de Alfonso, a qui acusa de violació de secrets per part de funcionari públic, prevaricació i malversació de fons públics per l'anomenat 'FernandezGate'.

L'acusació es basa en la gravació de les dues converses mantingudes pel ministre en funcions i l'exdirector d'Antifrau al despatx ministerial, gravació divulgada pel diari Público. El text de la querella és contundent al denunciar, per exemple, que el ministre "aporta el seu gra de sorra amb més informació mostrant la seva disposició a revelar-la a periodistes que suposa afins". La querella es refereix a informacions perjudicials per a Francesc Homs i Xavier Trias, tots dos convergents. La querella recorda que Antifrau té com a obligació una reserva màxima de les seves actuacions investigadores i que en tot cas ha de transferir la informació a la fiscalia o a la Justícia però no al ministre. 

UN "OBJECTIU IL·LÍCIT I SECTARI"

Notícies relacionades

Junts s’obre a facilitar el decret d’habitatge del Govern si permet desgravar les hipoteques

¿Guanyarà el PP per majoria absoluta les eleccions a Andalusia 2026? Així estan les prediccions més enllà de les enquestes

El text de la querella indica que De Alfonso va entregar documentació "a qui no li hauria d'haver entregat" i amb un objectiu concret, amb la qual cosa conclou que "com a fi últim es perseguia un objectiu il·lícit i sectari reconegut sense embuts pels dos intervens: establir les condicions idònies per filtrar aquesta informació i destruir políticament i, fins i tot, personalment, els adversaris polítics".

Del ministre considera provada la seva participació no només per rebre De Alfonso sinó perquè "agafa documents, promet suports, planifica actuacions, realitza contactes i "afinaments", entre altres gestions. Respecte a la prevaricació, la querella justifica aquest possible delicte en què es van portar a terme "investigacions injustificades i il·lícites" en funció de la filiació política dels afectats, dedicant recursos públics a això (d'aquí la presumpta malversació de fons públics). Finalment la querella admet que si la gravació de les dues reunions fos obra d'un tercer suposaria que no es pot aportar com a prova, però considera que la primera possibilitat és que un d'ells gravés les reunions.