Els 'hits' de l'anterior investidura fallida

La campanya electoral ja havia deixat moments estel·lars i el debat d'investidura prometia. La incorporació de dues noves formacions polítiques, Podem i Ciutadans, la 'qüestió catalana' sobre la taula, un pacte que no sumava i el rebuig de Rajoy a la proposta del Rei de presentar-se a la investidura auguraven una jornada interessant. 

El debat no va defraudar, i la realitat va superar amb escreix les apostes polítiques. La sessió va estar marcada per les recriminacions i les desqualificacions, però també va deixar escenes passionals. Mentre Pedro Sánchez i Albert Rivera intercanviaven tendres mirades, Mariano Rajoy observava l'escena amb recel. Pablo Iglesias, per la seva banda, repartia carinyo entre els seus, però evidenciava la relació d'amor-odi que mantenia amb el secretari general del PSOE.

"ÉS TEMPS DE CANVI I DIÀLEG"

Amb un acord insuficient, el secretari general del PSOE va aprofitar el debat d'investidura per enaltir l'actuació del seu partit, que havia acceptat l'encàrrec del Rei d'anar a la investidura -després de la negativa de Rajoy- i havia aconseguit negociar amb Podem i Ciutadans, tot i que finalment la formació d'Iglesias va quedar fora del tauler polític. Al Congrés, Pedro Sánchez va presentar un discurs pausat, que apel·lava al diàleg i a l'acord. Un acord en què no es contemplava el PP, a qui va recriminar les mesures adoptades durant quatre anys de majoria absoluta.

EL CONTUNDENT DISCURS DE RAJOY

Mariano Rajoy, per la seva banda, va sorprendre els presents amb un discurs contundent, desqualificador i irònic en què va desautoritzar la proposta de Sánchez i, fins i tot, la seva pròpia persona. Li va recriminar haver estat "improvisant un programa", teixint una "candidatura fictícia" i portant a debat "un frau".

PABLO IGLESIAS, AGREDOLÇ

La intervenció del líder de Podem va tenir un sabor agredolç. Iglesias va protagonitzar un dels moments més dolços del debat, amb el petó a Xavier DomènechXavier Domènech, però també un altre dels més ferms. "Desconfiï dels consells d'aquells que tenen tacat el seu passat de calç viva", li va deixar anar Iglesias al secretari general del PSOE. 

Dos dies després, durant el segon debat, Iglesias va rebaixar el to i li va allargar la mà a Sánchez per forjar una nova suma, un Govern on Podem fos present. "A vegades, les discussions més agres precedeixen els moments més dolços", va reconèixer el líder de la formació morada. 

RIVERA REITERA LA NECESSITAT DE DIÀLEG

El líder de Ciutadans va ocupar un paper que ha demostrat interpretar molt bé. Rivera va desqualificar i va lamentar les recriminacions entre la resta de dirigents polítics a la vegada que va apel·lar al diàleg. "Tots haurem de cedir, aquí no hi haurà ni vencedors ni vençuts", va assegurar el dirigent de Ciutadans. En aquest sentit, Rivera va postular C's com el partit de centre que necessita Espanya i el seu discurs va estar ple de referències a la transició, un període de canvi que va voler extrapolar a la situació llavors vigent. 

EL DESCOBRIMENT DE RUFIÁN

Gabriel Rufián s'estrenava al CongrésGabriel RufiánCongrés i, encara que els nervis li van jugar una mala passada -com va evidenciar el seu pausat discurs-, les seves paraules no van deixar cap partit lliure de condemna. "Creure que Albert Rivera és Winston Churchill i no Donald Trump es cura a Catalunya", va assegurar.

Notícies relacionades

Pablo Iglesias: "Felipe González té el passat tacat de calç viva"

Els gripaus que s'empassaran Rajoy i Sánchez

Per una altra banda, Rufián va dedicar gran part del seu discurs a la situació a Catalunya i va reclamar la celebració d'un referèndum per poder decidir sobre el futur d'aquest territori. "Sóc el que vostès anomenen xarnego, i sóc independentista. Aquí hi ha la seva derrota, i la nostra victòria", va presumir Rufián des de la tribuna dels oradors.

PATXI LÓPEZ INTENTA POSAR ORDRE

L'escena es va desenvolupar sota l'atenta mirada del president del Congrés, Patxi López, que amb penes i treballs va poder posar ordre a la sala. El debat va estar eclipsat per les contínues interrupcions, acusacions i murmuris durant els discursos dels dirigents.