Units Podem, sense 'sorpasso' no hi ha paradís

Dues eleccions en sis mesos donen per aprendre diverses lliçons. Podem va demostrar aquest diumenge que ha après la de la prudència. El 20-D, els sondejos a peu d'urna els donaven un suport popular que després no va confirmar el recompte definitiu. Entre un moment i l'altre, al quarter general de la força morada hi va haver via lliure a una eufòria que el transcurs de les hores va transformar en lleugera decepció.

En canvi, era difícil trobar al Teatro Goya de Madrid --la mateixa seu del 20-D-- senyals que invitessin a pensar que allà hi havia els protagonistes de la principal gran notícia electoral en 30 anys, excepte pel xivarri que a les vuit del vespre va rebre el 'sorpasso' que anunciaven els primers sondejos. Millor deixar la traca per a quan la festa estigués assegurada.

Prudent es va mostrar també Alberto Garzón, líder de IU, quan va sortir a fer les primeres valoracions en nom de la coalició d'esquerres, i això que a aquelles hores vivien el moment més dolç de la vetllada. A l'altre costat d'una infranquejable cortina negra, els càrrecs nacionals de Podem, els seus familiars, els equips de campanya i un comitè de polítics internacionals capitanejat per l'exministre argentí d'economia Axel Kicilloff seguien el minut i resultat de la nit electoral davant dues pantalles gegants que emetien el senyal de Televisió Espanyola i La Sexta. Entre els convidats hi havia un grup de 80 representants d'Izquierda Unida que, més que la meitat d'un matrimoni, semblaven tenir el paper de cunyats del convit. Des de les polseres a les xapes, la iconografia morada guanyava per golejada. Estava clar que aquella era la casa de Podem. I l'aposta de Podem.

CARES LLARGUES

Els primers recomptes de paperetes van donar sentit a les crides a la prudència: les xifres no eren, ni per casualitat, les que esperava el partit. Segons passaven els minuts, els tripulants de la nau morada que sortien al carrer a fer un cigarret se saludaven amb esbufecs i cares llargues. No era possible: ¿i el promès 'sorpasso'? El creixent ambient de tanatori el va trencar un tímid aplaudiment quan el 70% de l'escrutini va donar a Units Podem 71 diputats. És a dir: el mateix aconseguit per les dues agrupacions fa mig any. Quan el paradís es revela impossible, sentir la solidesa de la terra sota els peus bé mereix una ovació.

Notícies relacionades

Villarejo, imputat pel registre a la seu de Método 3

Pisos i pobresa a l’alça

¿Des de quan sumar resta? ¿I això qui ho explica? La cara d'Íñigo Errejón quan va sortir a valorar els resultats amb el recompte ja avançat demanava a crits una saeta. Si t'hi fixaves bé, podies veure la humitat apareixent als seus ulls. A falta de millors notícies, el doctor en Ciències Polítiques es va entregar a l'anàlisi i va declarar al seu partit " vector d'un canvi que no porta la velocitat desitjada, però que arribarà tard o d'hora". El cel pot esperar. Després de la seva al·locució, el creador del concepte del "nucli irradiador" va ser rebut entre ovacions a l'altre costat de la cortina negra."Nosaltres donem la cara", havia repetit diverses vegades el secretari de política de Podem.

LA MILITÀNCIA

A les onze, en perfecta formació i entre aclamacions, Iglesias va obrir pas a la cúpula del partit, juntament amb Garzón, camí de l'estrada. Figures pètries semblaven els familiars del funeral morat que acabava d'oficiar-se. Iglesias va anunciar que des d'allà se n'anaven a la plaça del Museu Reina Sofía, a unir-se a la festa que havien preparat per a la militància. Qui ha passat per un decés sap que res reconforta més en aquells moments que el caliu dels pròxims.