26-J a Catalunya: una qüestió de confiança

Carles Puigdemont no se sotmet aquest diumenge al veredicte de les urnes, però el resultat a Catalunya d'aquestes ‘reeleccions generals’ impactarà de ple en el futur immediat del seu Govern i en el seu propi. Després del tempestuós divorci de la CUP, el president va endarrerir fins al setembre el seu desafiament en forma de qüestió de confiança a la recerca d'oxigen per al malmès full de ruta sobiranista i per a CDC, en vies de refundació. El resultat de les forces independentistes pot precipitar o alentir el calendari d'una legislatura que es va anunciar de 18 mesos, però a la qual cada vegada costa més fixar-li la data de caducitat. La decisió dels catalans suposarà un reconeixement, o bé per a aquest pla secessionista, o bé per a la via del referèndum pactat. Dos camins la viabilitat dels quals també és ara mateix una qüestió de confiança. O de fe.

Totes les enquestes han esbossat que qui va guanyar primer el 20-D, En Comú Podem, guanyarà dues vegades, cosa que suposaria un nou aval a una pantalla, la de la consulta, que el secessionisme considerava aigua passada. Però Puigdemont s'ha atipat en els últims mesos d'advocar per un referèndum a l'escocesa, i ERC i Convergència han afirmat que ajudarien a investir un president que es comprometés amb el dret a decidir. Fins i tot el cap de llista de CDC, Francesc Homs, obsessionat perquè el seu grup torni a influir a Madrid, ha esmenat el propi full de ruta del Govern amb la seva idea d'una comissió al Congrés sobre l'encaix català.

REGALS EN CAMPANYA

Però la campanya electoral ha brindat dos regals als independentistes que els han fet confiar en la remuntada i, en el cas d'ERC, en la victòria. El més sonat ha sigut el 'Fernándezgate'. Amb la prova gravada (i filtrada al final de la campanya) d'una conjura antisobiranista amb el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, com a protagonista, els socis del Govern ho han tingut molt fàcil per justificar que s'ha de fugir d'Espanya. I per a rematar aquesta estratègia, també els ha resultat més senzill explotar el filó que una altra Espanya és impossible pels titubejos dels podemistes amb el referèndum.

Donant per blindat el feu català, Pablo Iglesias li ha pres l'etiqueta d'"imprescindible" a la consulta per excloure-la d'una futura negociació de govern, cosa que ha posat en més d'una situació difícil el líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech. Un altre triomf morat certificaria, doncs, que el dret a decidir no ho és tot per a una part important de l'electorat. Una realitat que explica el 'foc amic' que s'han disparat ERC i CDC a compte de qui se l'està jugant més en el procés, qui consigna més ambició rupturista o, fins i tot, qui està més "net" de corrupció. Significatiu aquest dard que els republicans els tenien reservat als seus companys de Consell Executiu, i amb el qual tractaven de rivalitzar amb En Comú Podem per l'afecte dels votants orfes de la CUP.

LLEIDA I UNIÓ

Notícies relacionades

La fiscalia, en descrèdit

Alejandro Fernández: "Qui ha tancat la porta a pactar és Illa, no jo"

Però la força que notarà abans els efectes del dictamen de les urnes serà Convergència. Amb el seu congrés refundacional en dues setmanes, un altre revés d'Homs influiria en la pugna per la secretaria general del partit, deixaria tocat Puigdemont de cara a la seva revàlida parlamentària i l'obligaria a reformular més de l'esperat les etapes i els tempos de la travessia a Ítaca. Els sondejos no els han sigut favorables, però els convergents acaricien el famós escó 'bailongo' de Lleida, que el PSC difícilment podrà retenir, i confien que el perfil moderat amb què s'han envernissat després de trencar amb la CUP atregui altres votants orfes, els d'Unió.

En el calador democristià també aspiren a pescar-hi el PPC i Ciutadans. Per a aquest objectiu han evitat sortides de to durant la campanya, encara que els populars, i més que ningú el seu candidat, s'han vist arrasats per l'huracà del 'Fernándezgate'. Els socialistes catalans han hagut de vèncer els obstacles que els posaven els seus germans del PSOE, com les andanades anticatalanistes de Susana Díaz i l'extrema ambigüitat de Pedro Sánchez amb els pactes. Igual que convergents i populars, el PSC es donaria per satisfet si no empitjora la collita del 20-D. Que en els tres casos va ser la menys fèrtil de la història.