Iglesias encunya la identitat plurinacional per guanyar el vot nacionalista

Pablo Iglesias i els seus socis territorials aspiren a conquistar el 26-J el lideratge a Catalunya, el País Valencià i les Balears, com a primer objectiu polític d'un projecte més ambiciós, que transcendeix les eleccions al juny, i que planteja la construcció social d'un nou espai identitari. Els morats sustenten el seu pols en el concepte de plurinacionalitat, que han encunyat com a fórmula per superar la frustració aspiracional que, opinen, emana d'uns nacionalismes clàssics incapaços de resoldre les inquietuds del sobiranisme.

Amb el referèndum i la defensa d'un Estat plurinacional, consideren que poden aconseguir l'hegemonia en aquests territoris, però són conscients que, en paral·lel, han de construir en el terreny cultural i l'afectiu una nova identitat en què càpiguen els simpatitzants del socialisme, d'ERC, de CDC, de la CUP. 

Aquest ideari, abstracte, teòric, ha cristal·litzat aquest dijous en una imatge molt més tangible, d'un gran poder simbòlic, en el míting a Palma que ha reunit els líders que fan visible aquesta plurinacionalitat. Ada Colau, Xavier Domènech (En Comú Podem), Mònica Oltra (A la Valenciana) i els líders d'Units Podem Més, han compartit escenari amb un Iglesias deliberadament moderat per deixar-los brillar, que ha carregat contra els que s'apropien la paraula 'pàtria', ha defensat la plurinacionalitat i ha advertit a Mariano Rajoy que el guanyarà en les eleccions. 

Ni Colau ni Domènech han volgut atiar l'incendi del referèndum, alimentat per ERC, CDC i la CUP després del debat electoral, en què van creure llegir que Iglesias ja no estava tan disposat a defensar la consulta com a imprescindible en les negociacions de govern després del 26-J. El cap de llista ha demanat prudència i ha recordat que encara falta una setmana de campanya. L'alcaldessa de Barcelona no ha citat cap altre partit però ha advertit que no respondran als atacs. "No caurem en les provocacions. Cada dia intenten furgar, que ens barallem entre nosaltres, però som la gent de la fraternitat", ha sentenciat, i ha apel·lat en un discurs especialment emotiu als electors a vèncer la por per vèncer en un moment històric que suposa una "revolució ètica, dels valors". 

TRES POLSOS DIFERENTS

Fonts de la direcció de Podem situen les expectatives a aconseguir ser primera força als tres territoris, però amb marges de comoditat diferents. A Catalunya totes les enquestes situen Domènech al capdavant i la incògnita està a afinar el diagnòstic de quants escons més obté. Al desembre va obtenir 12 diputats, el CIS preelectoral el situa en 15 i el GESOP en 13. A les Balears, confien a aconseguir el desempat amb el PP que auguren els sondejos i obtenir quatre representants. 

Notícies relacionades

Iglesias demana al PSOE pactar "per sobre del rancor" deesprés del 26-J

Pablo Iglesias es postula per ocupar un "nou espai socialdemòcrata"

El territori on avancen amb més dificultat, amb la consegüent sorpresa de propis i estranys, és al País Valencià, una terra on estarien estancats en els nou escons del 20-D. Els dirigents morats no amaguen el seu estupor. No aconsegueixen entendre com és que no avancen amb el lideratge potent d'Oltra en la vicepresidència de la Generalitat i l'excel·lent valoració de Joan Baldoví, el seu portaveu al Congrés. Malgrat la resiliència al canvi, és una comunitat clau, l'única en què la direcció del partit ha preparat actes a les tres capitals. Aquest divendres, Iglesias a Alacant.

ABANDONAR EL FETITXISME

Fonts de la direcció de Podem admeten que el 27-S, en les eleccions catalanes, van tenir un terrible fracàs però també van adquirir un valuós aprenentatge: el plantejament de la coalició Junts pel Sí els va confirmar que, en determinats contextos històrics, és necessari abandonar “el fetitxisme de les etiquetes” i transmetre la sensació de conquista compartida a través de metàfores, d'emocions, de “passions”. El que mira de fer Podem en aquesta campanya és apel·lar a aquest poble en construcció, que reclama sobirania i un nou acord social, perquè se senti partícip d'un triomf històric, d'una victòria tranquil·la. I així, arraconar als marges del tauler opcions com ERC o la CUP, o fins i tot CDC. No els esmenta i els respecta en termes d'intel·ligència política. Però els defineix com els que s'han quedat en el “confort del que és inabastable”, o com apunta el filòsof Slavoj Zizek en la impotència convertida en identitat: “Som els que no podem guanyar”.