Anar al contingut

Santi Vila: "La via rupturista amb la CUP genera una fuga de confiança"

"Un acord aquí amb els partits que a Espanya defensen el referèndum ens aniria molt bé a tots"

"Sempre he sigut molt crític amb la declaració del 9-N"

FIDEL MASREAL / BARCELONA

El conseller de Cultura de la Generalitat repassa lactualitat política amb EL PERIÓDICO. / RICARD FADRIQUE

–¿Què faria vostè respecte a l'actual full de ruta sobiranista?
–Sempre he discrepat d'haver de col·laborar i comptar amb la CUP perquè té un model de societat que no comparteixo. M'agradaria que, si les formacions polítiques que a Espanya defensen un referèndum tiren endavant electoralment, compleixin i ens posin un referèndum al damunt de la taula. Si això passés els catalans podríem veure que el nostre Estat és homologable a una democràcia madura.

–¿I forjar llavors un acord aquí amb aquestes forces?
–Obriria molt el compàs i ens aniria molt bé a tots. A la política catalana i al conjunt de la política espanyola. No haver de quedar atrapats en vots revolucionaris ens aniria molt bé.

–¿Què és millor, seguir amb la CUP o anar a eleccions?
–La ruta rupturista comptant amb la CUP genera probablement una fuga constant de confiança i credibilitat ciutadana. A +CDC hem d'avaluar si mantenir-nos vinculats a la CUP no acaba sent contraproduent per al procés mateix, perquè és una sagnia de confiança, seguretat i credibilitat.

"A +CDC hem d'avaluar si mantenir-nos vinculats a la CUP no acaba sent contraproduent per al procés mateix"

–Però al setembre tornarem a estar pendents de la CUP en la qüestió de confiança…
–Hi haurà partits que concorreran a les eleccions generals prometent un referèndum. Quan votem la moció aquests partits podran confirmar aquesta posició o un altre cop es veurà que ha sigut només una promesa. Llavors el procés quedarà un altre cop en un carreró sense sortida: o ens aprofitem una altra vegada de vots revolucionaris o hem de buscar algun grup que vulgui realment ajudar a la governabilitat sense exigir al Govern que renunciï a la seva raó de ser.

–¿Què ha de proposar el programa de la qüestió de confiança?
–Deixar tot el marc institucional a punt perquè els ciutadans siguin consultats en unes altres eleccions i que comptin els vots. La desconnexió es donarà la nit d'unes eleccions on tots sàpiguen què voten i hi hagi un vot més a favor de la independència que en contra.

–¿Què opina d'un eventual referèndum unilateral?
–Si el procés té alguna possibilitat és si aconsegueix que les classes mitjanes el vegin amb confiança i no com una opció de risc. A nivell extern ens han de veure com un país solvent, seriós, respectuós de la legalitat, i disposat –per força, no per gust– a interrompre la legalitat espanyola només un dia. Alguns creuen que el procés és poder aplicar les lleis a la carta.

"¿Referèndum unilateral? Si tenim alguna possibilitat d'èxit és si les classes mitjanes veuen el procés amb confiança i no com un risc"

–¿Va ser un error la declaració rupturista del 9-N?
–Sempre he sigut molt crític amb aquella declaració, entre altres coses perquè podia posar en risc la identificació clara dels valors de CDC. S'està demostrant que per la part de la CUP, en la seva millor tradició sectària, no hi ha hagut mai vocació de negociació.

–Si tornen a tenir el suport de la CUP, ¿és això garantia d'una navegació segura?
–No és garantia, sens dubte. En la pròxima votació ja no hi ha negociacions a fer amb la CUP.

-En el seu llibre ('Un moment fundacional', Pòrtic, 2016) afirma que la decisió d'Artur Mas de no seguir va generar «llàgrimes de cocodril». ¿Entre adversaris o en les pròpies files?
–És una barreja. En política no saps mai on tens els adversaris i qui són els propis i quins els estranys.

"El possible suport de la CUP al setembre no és garantia de navegació segura"

–Vostè critica que es parla de renovació per part de «gent que fa 20 anys que estan en política». ¿N'hi ha d'haver en el seu partit?
–És imprescindible que hi hagi cares noves i aire fresc, connectar amb els nous temps i viure il·lusionats el nou temps fundacional. Els partits encarnen l'obsolescència del model heretat.