Dissidents de Sortu presenten "un nou projecte polític"

Més de mig centenar d'exreclusos i exfugits d'ETA defensen una estratègia més bel·ligerant contra l'Estat

Otegi assumeix que hi ha "discrepàncies internes", però assegura que no existeix risc que torni la violència etarra

Basque pro-independence leader Arnaldo Otegi hugs himself during a meeting following his release from prison on Monday, in the Basque city of San Sebastian, March 5, 2016. REUTERS/Vincent West      TPX IMAGES OF THE DAY

Basque pro-independence leader Arnaldo Otegi hugs himself during a meeting following his release from prison on Monday, in the Basque city of San Sebastian, March 5, 2016. REUTERS/Vincent West TPX IMAGES OF THE DAY / VINCENT WEST (REUTERS)

1
Es llegeix en minuts
Aitor Ubarretxena
Aitor Ubarretxena

Periodista

ver +

Un grup d'expresos exfugits d'ETA crítics amb l'estratègia de Sortu presenten avui a Bilbao l'assemblea Askatasunaren Bidean (En el camí de la llibertat). Aquest col·lectiu vol crear "un nou projecte polític d'unitat popular" en què “no es deixi a ningú de costat per no rendir-se davant el xantatge dels enemics".

Els impulsors d'aquest moviment, que pot culminar en associació o en partit polític, van recolzar al seu dia la manifestació en favor de l'amnistia celebrada a Bilbao el 28 de novembre de l'any passat. Aquella mobilització va ser convocada pel Moviment per l'Amnistia i contra la Repressió (ATA), anomenat també ATA, que des d'aleshores no ha deixat de criticar, en ocasions amb gran duresa, el camí emprès per Sortu i les declaracions dels seus líders.

La dissidència de Sortu ja ha explicat que, segons la seva opinió, la data clau que va marcar el canvi de rumb de l'esquerra 'abertzale' va tenir lloc el 14 de novembre del 2009, quan es va presentar públicament un document de compromís “amb un procés de caràcter exclusivament polític democràtic”. Segons ells, els actuals líders del món de Batasuna han portat el Moviment d'Alliberament Nacional Basc “a una crisi greu, i l'han debilitat profundament i l'han integrat en el sistema”. Encara que apunten que no proposen reprendre la lluita armada, sí que apunten que no poden expressar públicament totes les seves opinions per por de les conseqüències penals.

Precisament, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha declarat aquesta setmana que el seu departament investigarà “amb especial zel” el projecte polític anunciat pels dissidents de l'esquerra 'abertzale'.

RISC DE FRACTURA

Per la seva banda, el secretari general del Sortu i futur candidat d'EH Bildu a 'lehendakari', Arnaldo Otegi, ha admès durant la seva visita a Catalunya que es puguin produir "petites fractures" en l'esquerra 'abertzale', encara que ha apuntat que tindrien "caràcter marginal". I en tot cas, ha considerat que no existeix risc que es torni a la violència.

Notícies relacionades

El líder de Sortu assumeix que han d'assumir les discrepàncies internes “amb absoluta naturalitat”, encara que anuncia que intentaran “per tots els mitjans que aquests sectors se sumin, finalment, a la nostra estratègia”. L'esquerra 'abertzale' defensa que la lentitud de la seva evolució política en els últims anys ha sigut causada per la necessitat d'arrossegar en el gir tota la seva base social, un objectiu que Otegi considera “aconseguit en gran part”.

A més, la postura de l'actual direcció de Sortu està avalada pel gruix del col·lectiu de presos, com han declarat reiteradament els últims mesos. De tota manera, també s'han produït pronunciaments aïllats de reclusos crítics amb l'estratègia de l'esquerra 'abertzale'.