Objectiu: desactivar l'ANC

Com sap tothom, l’ANC ha estat un dels grans protagonistes, sinó el principal motor del procés. La seva capacitat de convocatòria i mobilització és un fenomen del tot inusual a l’Europa d’avui. Els partits la respectaven, la temien i s’abstenien de manipular-la, no per falta de ganes, sinó de possibilitats. Ni el president Mas, en l’època en què l’aura el revestia, gosava fer un pas en la ruta sobiranista sense comptar amb la benedicció i la col·laboració activa de l’ANC. Sense la pressió de l’ANC a favor d’una candidatura unitària, Junts pel Sí no hauria arribat a quallar. Va anar de poc que no és tot un èxit, però el 2% que va faltar aquell dia és una barrera democràtica. 

    Potser a alguns els costa encara de veure, i sobretot de creure, i encara més de pensar i actuar en conseqüència, però el després del 27-S és molt diferent del que fóra si l’independentisme hagués arribat al 50% dels vots. O si les perspectives d’aconseguir la xifra màgica seguint el full de ruta estiguessin mínimament clares. En aquest cas, les mobilitzacions a càrrec de l’ANC augmentarien en comptes d’apaivagar-se, mentre el Parlament prepararia de debò la desconnexió. Així mateix, les esquerdes a l’interior de Junts pel Sí, cada cop més greus, s’ocultarien en comptes d’exhibir-se per raons electorals.

    El cas és que l’ANC està condemnada a hibernar o tocar el flabiol. Les portentoses per insuficients energies de l’ANC, i d’Òmnium, van ser lliurades a Junts pel Sí, que les xucla i dilueix com un enorme vampir aferrat a la jugular. Si això fos tot, rai. Els dos grans partits del sobiranisme, ERC i CDC, es preparen per fer mig pas enrere, tàctic 

Notícies relacionades

Les bases de l'ANC esmenen la direcció i rebutgen demanar una llista unitària si hi ha eleccions generals

Jordi Sànchez fa el primer pas per seguir dirigint l'ANC

o estratègic segons el cas. Convergència, perquè es vol disfressar de partit d’ordre i no ho pot fer sense posar en lloc destacat algun sobiranista no independentista. Esquerra, perquè si pot formar majoria amb els Comuns, haurà d’afluixar una mica els cargols de la independència.

    A cap dels dos partits els interessa que l’ANC denunciï els matisos que cuinen i els acusi de recular, o fins i tot de trair el procés (entre altres coses perquè no serà el cas, ja que el procés s’haurà de reformular per no convertir-se en fantasmagoria). Encara més, els dos partits contemplen amb horror que l’ANC pugui ressuscitar l’amenaça de configurar una candidatura independentista civil i radical. En conseqüència, CDC i ERC faran els possibles, sense cap necessitat de coordinar els esforços, perquè l’organització quedi exsangüe, dividida, i perdi tota capacitat de pressionar-los i entrebancar els respectius camins: ERC, cap a la tan desitjada victòria en les eleccions autonòmiques, l’hegemonia sobiranista i els pactes amb els Comuns. I CDC, a la recerca d’uns vots perduts allà on ja no hi són.