Menys despesa electoral sí, però ¿com?

Les últimes eleccions generals, les primeres en la història democràtica que no han servit per formar govern, van costar 130 milions d'euros. Les d'ara, que tindran lloc el 26 de juny, són diferents, coincideixen els partits, que parlen d'un “fracàs” de la política que no hauria de suposar la mateixa càrrega econòmica per als ciutadans. Els uns i els altres, a l'esquerra i la dreta, assenyalen que s'han de retallar despeses. Però no es posen d'acord en el com. Els grups parlamentaris han celebrat aquest dijous una primera reunió per abordar aquesta reducció. No hi ha hagut pacte, les posicions de partida segueixen sent molt divergents, però almenys s'ha forjat un consens sobre l'apartat en què, tant sí com no, s'ha d'aplicar la tisora: la publicitat exterior.

Hi ha sintonia que s'han d'eliminar, o almenys reduir a la mínima expressió, les tanques, cartells i banderes als fanals, una iniciativa que rebaixaria la despesa dels anteriors comicis, segons els càlculs de les formacions, al voltant del 20%. A partir d'aquí comencen les discrepàncies, que afecten principalment dues matèries: la quantia i l'abast de la retallada (no és el mateix rebaixar sobre els diners que es van utilitzar al desembre que sobre el màxim legal), i l'enviament gratuït de propaganda electoral, a través de la bustiada.

EL DESEMBORSAMENT

En el primer apartat, la frontera entre els quatre principals partits se situa entre els tradicionals, el PP i el PSOE, i els que acaben d'arribar, Podem i Ciutadans, el desemborsament dels quals al desembre va ser molt menor. Els populars hi van invertir aleshores 12 milions d'euros i els socialistes nou, mentre que la força lila, comptant les seves confluències, en va gastar tres i la taronja, quatre.

Notícies relacionades

Els partits obren la disputa per com retallar la despesa del 26-J

Rivera: "No vull que el futur d'Espanya estigui en mans de gent que ens fa xantatge"

Les sigles liderades per Mariano Rajoy i Pedro Sánchez consideren que tots, independentment dels seus pressupostos, han de portar a terme una reducció del 30%, de manera que mantindrien l'avantatge al comptar amb una capacitat financera més gran. Podem i Ciutadans diuen que no, que el més raonable és rebaixar un límit de despesa del qual ells estan molt lluny: ronda els 13 milions d'euros per a cada formació si es presenta a tot Espanya. D'aquesta manera, ells no en quedarien afectats, si bé la formació de Pablo Iglesias ha proposat en la reunió que el límit pressupostari se situés en tres milions, cosa que implicaria que la força liderada per Albert Rivera sí que s'hauria d'estrènyer el cinturó.

Dimecres es repetirà la reunió per intentar pactar una campanya en què l'Estat subvenciona els partits amb una quantitat per escó i vot obtingut, a la qual s'ha de sumar les partides per l'enviament gratuït de propaganda, pagant 18 cèntims d'escó per elector sempre que determinada formació hagi aconseguit tenir grup parlamentari propi. I aquí hi ha la segona gran divisió. Podem, C’s, ERC, Compromís i IU defensen que l'Estat enviï conjuntament totes les paperetes i sobres electorals, així que arribarien a més vivendes. Tant el PP com el PSOE s'hi oposen.