Risto Mejide, a Carles Puigdemont: "¿Seguirà la deriva secessionista a TV-3?"

Ana Pastor, Xavier Sardà, Jordi Évole, Sílvia Cóppulo i Risto Mejide. Cinc articulistes de la contraportada d'EL PERIÓDICO, amb el mòbil a la mà, han gravat en vídeo una pregunta molt directa per a Carles Puigdemont.

Notícies relacionades

Sílvia Cóppulo, a Carles Puigdemont: "¿Com es presentarien en unes noves eleccions espanyoles?"

Xavier Sardà, a Carles Puigdemont: "¿On hauré de presentar la declaració d'Hisenda?"

Risto Mejide: «¿Com ha tractat Catalunya els seus mitjans públics? TV-3 té més empleats que Telecinco, Antena 3 i la Sexta junts, la seva redacció d’informatius s’ha manifestat contra la ingerència que estava patint, i en mitjans com The Wall Street Journal se l’ha acusat de falta d’objectivitat i tendència al secessionisme i el separatisme. TV-3 ja no és la nostra, ja no ens representa a tots els catalans; només als que pensen com vostè. I al capdavant de Catalunya Ràdio ha col·locat a dit un exsoci seu, Saül Gordillo. ¿Quines decisions prendrà sobre aquest tema? ¿Seguirà la deriva o per fi podrem tenir uns mitjans públics catalans que ens representin a tots, dels quals puguem sentir-nos orgullosos, com ens sentíem, i que puguin tornar a ser referent en independència, rigor i, sobretot, objectivitat informativa?».  

Carles Puigdemont: No comparteixo unes opinions que no són fets, basades en prejudicis per legitimes discrepàncies ideològiques. Els mitjans públics catalans són d’una gran qualitat professional reconeguda per l’audiència, que és el millor termòmetre per determinar la seva salut. Tant TV-3 com Catalunya Ràdio són líders d’audiència, malgrat haver de treballar en condicions econòmiques molt difícils i enmig d’opinions polítiques interessades per intentar desprestigiar els professionals i la seva funció social i lingüística. Al marge dels premis que obtenen, són mitjans amb un rigorós sistema de gestió, de governança interna i de control parlamentari. Si contrastéssim pesos i mesures de quina societat reflecteix cada mitjà públic i quin és el seu cost en directius i en producció, la preocupació legítima del senyor Mejide batria rècords si la dirigís als mitjans públics espanyols. ¿On estan reflectits en els mitjans públics espanyols els dos milions de catalans que es manifesten cada any? Som inexistents. Són mitjans que es nodreixen de la despesa pública i de l’endeutament públic, mentre que la governança dels mitjans catalans ha sigut exemplar, perquè ha afrontat retallades molt dures sense perdre audiència i sota el control parlamentari i de la ciutadania, a través de l’audiència.