El Govern recorre contra la suspensió de la Conselleria d'Exteriors

Munté evita valorar si JxSí mantindrà la ponència conjunta de les lleis de 'desconnexió'

Neus Munté a l’arribar a la reunió del Govern al Palau de la Generalitat. 

Neus Munté a l’arribar a la reunió del Govern al Palau de la Generalitat.  / JOAN CORTADELLAS

2
Es llegeix en minuts
FIDEL MASREAL / BARCELONA

Mentre no arribi la desconnexió, el Govern segueix apel·lant al criticat Tribunal Constitucional (la polèmica declaració de ruptura pactada amb la CUP assegura que el Parlament ja no se supeditarà a les decisions d’aquest tribunal) per defensar els seus interessos. En aquest cas, els de la creació de la Conselleria d’Afers Exteriors, davant la suspensió de les seves competències executada pel TC a instàncies del Govern del PP.

La consellera i portaveu de l’Executiu català, Neus Munté, va anunciar que la Generalitat s’ha personat en el conflicte per defensar la plena «legalitat i legitimitat» del Departament d’Exteriors. I va subratllar que el conseller Raül Romeva continuarà actuant «sense por ni cap mena de complex». Els arguments del Govern de Junts pel Sí disten de ser rupturistes.

En la seva compareixença, Munté va assegurar que, des del 1982, el Govern ha practicat l’acció exterior. I que la conselleria de nova creació té unes funcions que encaixen en el marc estatutari. Que no desborden la llei, en definitiva. «La creació del departament s’ajusta plenament a l’Estatut i a la llei d’acció exterior», va subratllar la portaveu, per afegir que la conselleria «forma part integral de les competències de la Generalitat». Munté va mostrar la «ferma voluntat de continuar fent acció exterior en el marc estatutari amb correcció institucional com altres països del món».

Per a la portaveu de l’Executiu, la motivació del Govern del PP, que va recórrer la conselleria davant el Tribunal Constitucional, té més a veure amb l’organització interna del Govern i la creació d’aquest departament que amb les competències en acció exterior. «Detectem no tant una objecció a les competències de l’Estatut en acció exterior sinó més aviat, pel que llegim, en relació amb l’organització interna del Govern, que va adoptar una decisió que ja constava en el programa electoral de Junts pel Sí i consta en la investidura», va assegurar.

Notícies relacionades

La creació d’Afers Exteriors i la redefinició d’algunes àrees de l’Executiu ha incrementat en un 8% la xifra d’alts càrrecs, tal com va reconèixer Munté la setmana passada. La massa salarial conjunta d’aquests 12 directius de més (de 143 a 155) suposa un milió d’euros més de costos laborals.

PILOTES FORA SOBRE LES PONÈNCIES

D'altra banda, Munté ha evitat pronunciar-se sobre si, un cop els serveis jurídics del Parlament han desaconsellat tramitar les tres lleis de desconnexió amb l'Estat, Junts pel Sí ha de mantenir la voluntat de tramitar-les conjuntament com a ponència o bé canviar-ne la formulació. "No ho hem valorat, aquesta qüestió radica en el Parlament, correspon als grups parlamentaris, ja vam dir que ens semblava correcte la sol·licitud de ponències conjuntes i respectarem el que decideixin els grups", s'ha limitat a afirmar Munté.