Anar al contingut

El Govern inicia ja els contactes amb la CUP per negociar el pressupost

CDC i ERC posen en comú els eixos desitjats per als nous comptes

BCN World amenaça de pertorbar la pau interna de la coalició

Xabi Barrena

El Govern inicia ja els contactes amb la CUP per negociar el pressupost

La coalició independentista al capdavant del Govern es troba al inicis del principal port de muntanya, en clau catalana, a superar en aquesta, en principi, minilegislatura de 18 mesos: els pressupostos per al 2016. En els últims dies els equips convergents i republicans -segons en mans de qui estigui cada conselleria- el grup parlamentari de Junts pel Sí i el departament d'Economia que encapçala Oriol Junqueras han mantingut reunions internes per esbossar el projecte de comptes amb el qual es partirà en les negociacions que començaran, si res s'espatlla, aquesta mateixa setmana amb el soci de l'Executiu, la CUP.

Seguint amb el símil ciclista, el que espera el Govern podria comparar-se amb l'ascensió al coll d'Alpe d'Huez, un 'hors categorie', conegut per tenir un pendent més o menys homogeni (entre el 8,3% i l'11%) al llarg de 13 quilòmetres. I famós pels seus 21 revolts en ferradura. La comparació amb les parets al 23% de pendent, com l'asturià pas de l'Angliru, més val fer-la servir quan el Tribunal Constitucional, i en general, tota la força del Estat, recaigui sobre els moviments del Govern i el Parlament.

Els revolts que s'acosten vindran, sobretot, provocats per la negociació Govern-CUP, que es preveu dura veient com alguns sectors dels anticapitalistes han anat preparant el terreny. Més enllà dels aspectes purament econòmics, les carpetes de BCN World i de l'ATLL (els anticapitalistes han demanat la compareixença de l'actual conseller de Territori, Josep Rull, i del seu antecessor, Santi Vila) amenacen d'enterbolir les converses. I també, en el si de l'Executiu de coalició que presideix Carles Puigdemont, especialment pel que fa al projecte tarragoní, ja que no hi ha diferències insalvables a com afrontar els comptes. 

Que Oriol Junqueras sigui un polític d'esquerres, però que no vagi amb el catecisme marxista a la mà, ajuda a l'entesa macroeconòmica amb els convergents. En la seva compareixença parlamentària, el vicepresident ja va deixar clar que no anava a tocar els tipus impostius del tram autonòmic de l'IRPF -ja en màxims-, i es va mostrar molt reticent a collar en l'impost de successions, cosa que els cupaires li exigiran als dos minuts de reunió.

Junqueras va mostrar el seu perfil més liberal quan va plantejar la conveniència de mantenir o no l'impost de patrimoni i a la vegada el de successions, per entendre que es pagava dues vegades pel mateix. I només va obrir la mà a nous impostos en el camp mediambiental. Una música que agrada al 58% del Govern (el convergent), encara que està per veure si a la resta de partits que poden donar-li suport. Com també va agradar que el vicepresident defensés, sense fissures, davant la CUP, el pagament del que deu la Generalitat, enfront la proposta dels anticapitalistes d'analitzar qui són els creditors i efectuar impagaments selectius.

Un cop tancada l'aixeta impositiva, la conselleria espera grans coses del seu pla d'eficiència dels departaments, amb el qual es pretén fer "més amb el mateix". L'exemple són els 10 milions que la Generalitat pagava a l'Estat perquè realitzés el cobrament executiu de l'impost de successions i els 24 que s'abonaven als registradors de la propietat per a les liquidacions del mateix tribut. Ara. Economia es disposa a realitzar aquesta feina, estalviant-se 34 milions que es poden invertir en el desplegament de l'agència tributària.

Tampoc hi ha gaires diferències entre CDC i ERC sobre cap on revertir la despesa. Tots són conscients que per seduir una part de l'electorat perquè abracin la independència cal tenir especial atenció a les partides socials. No és intranscendent que Junqueras posés com a conseller de Salut una persona de marcat perfil polític, i no tècnic del sector, com Toni Comín, que té clar que no hi haurà cap mena de privatització, per mínima que sigui, en la sanitat pública. "La independència passa per acabar amb les llistes d'espera i obrir quiròfans" ha apuntat una veu del Govern. Una altra cosa és que hi hagi prou diners. Els pressupostos del 2015 van marcar una fita amb el percentatge dedicat a partides socials més alt de la història, però amb una quantitat bastant inferior a la d'altres exercicis, per tant els diners en si dedicats a sanitat i educació no va ser tant com els sobiranistes van desitjar, com els va criticar l'oposició.

En un altre nivell queda la lluita contra el dèficit que imposa l'Etsado. El secretari d'Economia, Pere Aragonés, va xifrar en 2.000 milions els ingressos suplementaris que necessita el Govern per complir amb el dèficit del 0,3% del PIB. O això, o una negociació amb el Ministeri d'Hisenda que es preveu, també, difícil.

L'ESQUERDA DE BCN WORLD

Deixada en 'stand by' la incipient polèmica entre convergents i republicans sobre el full de ruta, sense acabar de perfilar ningú com es desenvoluparan els fets, el complex d'oci de BCN World es dibuixa com el primer gran revolt tancat, en el pla intern del Govern. A ERC no li agrada gens ni mica, de fet va votar en contra dels aspectes essencials del pla en la passada legislatura, i lamenten que la proposta que es va fer a la CUP, al desembre, d'aturar la seva tramitació i deixar a l'atzar d'un acord entre Junts pel Sí i els anticapitalistes la definició final de BCN World, no fos recollida en l'acord final que va donar la presidència a Puigdemont.

CDC considera, en sintonia amb els agents econòmics del territori, que el projecte suposa una injecció monetària al sud de Catalunya. ERC, que és "avui llonguets i demà engrunes" i comparteixen amb associacions i entitats opositores al projecte que el model que es vol implantar, basat en l'edificació i els casinos, és pèssim. Segons els republicans BCN World suposaria edificar en una àrea similar a la que ocupa la ciutat de Valls i que l'interès primordial d'algun dels socis és, sobretot, aixecar-hi vivendes.

Tornem-hi amb el joc

Pel que fa al joc,  la magnitud de la superfície dedicada a aquesta activitat a BCN World fa arronsar el nas el mateix vicepresident Junqueras. Després de la reunió celebrada la setmana passada per Puigdemont i el mateix Junqueras amb representants d'un dels possibles promotors del complex, Hard Rock Café, hi ha qui s'exclama que l'àrea de joc del casino que se li promet, per exemple, sigui el doble del que l'empresa -en mans de la tribu índia dels seminola de Florida (històricament lligada als casinos)- té a Las Vegas, i que arriba allà als 3.000 metres quadrats. Per als republicans, a més, la rebaixa fiscal aprovada amb els vots de CiU i PSC, el 2014, del 55% al 10% per als casinos, suposa enviar un pèssim missatge en uns moments de crisi.

Per oferir-li la millor experiència possible estem canviant el nostre sistema de comentaris, que passa a ser Disqus, que gestiona 50 milions de comentaris en mitjans d'arreu del món cada mes. Ens disculpem si aquests primers dies hi ha algun procés extra de 'login' o si el servei no funciona al 100%.