¿On és el límit?

Fa un any tot el món era Charlie. Rajoy, Merkel, Hollande i els mandatorios de mig Europa cridaven “Je suis Charlie” tras el assassinat del director i tres dibuixants del setmanari satíric i tot eren frases grandiloqüents a favor de la llibertat d'expressió. Un any després el cas dels titellaires empresonats per apologia del terrorisme ha evidenciat que ja no hi ha consens sobre la llibertat d'expressió i creació. El PP ha aprofitat el tema per carregar contra Manuela Carmena i Podem, l'esquerra alternativa per denunciar la politització de la justícia mentre que el PSOE i Ciutadans, en plenes negociacions per formar Govern, s'han mullat poc. ¿I què es pensa fora de les seus dels partits?

"El cas de 'Je suis Charlie', amb demòcrates manifestant-se amb sàtrapes, va ser una fantasmada de les grosses. Veure Hollande anar amb el rei de l'Aràbia Saudita parlant de llibertat d'expressió sí que era un atemptat", sentència Joan J. Queralt, catedràtic de Dret Penal de la UB. "No fas apologia de l'assassinat quan hi ha una mort al cine. Això és només una cortina de fum. El plet important era el de la Infanta i el jutge ha picat". Des de la seva perspectiva, "la sensació subjectiva de la gent no és delicte". "¿Si això pot ofendre les víctimes d'ETA? ¿I totes les víctimes del franquisme que passen pel carrer General Mola?".

Roberto Manrique, víctima de l'atemptat de ETA a Hipercor el 1987, considera que "el límit és el que sigui realment apologia". "No entenc que hagin estat a la presó. Per a mi era pitjor quan en manifestacions de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, que eren suposadament contra ETA, acabaven amb crits de 'Zapatero, al 'paredón'". Manrique entén que el cartell de 'Gora Alka-ETA' era per denunciar, en una ficció, un muntatge policial i posa l'exemple de la pel·lícula 'Makinavaja', del 1992. "Pajares assassina un comissari i per dissimular-ho comença a dir 'cocochas, se cagalacatúa', fent-se passar per etarra i no va passar res perquè això no és apologia ni res".

"Treure un cartell de Gora ETA per exalçar-los és un delicte. Si és per dignificar els terroristes m'emprenyaré, siguin d'ETA, del GRAPO o de qui siguin. Però veure-ho en una obra històrica o en un altre context ho he d'entendre", assenyala abans d'apuntar que "hi ha gent a qui li interessa polititzar. No s'ha de limitar la llibertat mentre no ofengui a ningú".

No totes les víctimes d'ETA pensen igual. José Vargas, president de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes, es 

mostra molt més crític. "Sempre dic que la teva llibertat expressió acaba quan comença la meva. Persones que per fer la conyeta donen visques als que maten per imposar les seves idees no tenen cabuda en una societat democràtica. Encara que alguns em critiquin jo crec que el jutge va fer molt bé de tancar-los". Als que fan humor amb aquests temes els remet a l'article 578 del codi penal, que tipifica l'enaltiment del terrorisme. Ni l'argument de l'obra dels titellaires, el fet que que el cartell digués 'Alka-ETA' i no ETA i que fos per denunciar un muntatge policial, ni qualsevol altre element serien per a ell eximent. "Dir visques a ETA, encara que sigui per ridiculitzar, està fora de lloc"

L'advocat José María Fuster-Fabra coincideix amb aquesta visió. "El que ha succeït ha sigut un espectacle deplorable, repugnant, que ofèn especialment els que més han patit ETA: jutges, policies i, per tant, les víctimes". Per aquest lletrat, que ha estat en més de 40 judicis contra terroristes, el límit de la llibertat d'expressió és el de l'"apologia del crim en el sentit més ampli, ni apologia de violadors, genocides ni terroristes". Des del seu punt de vista aquest cas no és comparable a paròdies com la que Chaplin va fer de Hitler a 'El gran dictador'. "Una cosa és burlar-se d'un criminal i una altra exalçar el criminal. Els titellaires s'han rigut de les víctimes i exalçat els criminals. A Espanya la policia ha posat els morts i ETA els criminals". 

LA PRIMA LÍNIA VERMELLA

Notícies relacionades

Querella contra el jutge i la fiscal que van empresonar els titellaires

Els titellaires i Fernández Díaz, estrelles de l'últim gag viral de 'Polònia'

La seva opinió contrasta amb la de 'Polònia', programa que ha volgut posar en evidència la situació generada. En la seva última entrega, dos titelles treien un cartell amb la paraula 'Peneta' i el ministre Jorge Fernández Díaz apareixia amb un bat i, tapant el cartell de manera que només es podia llegir ETA, els detenia per enaltiment del terrorisme. "És la nostra manera d'explicar l'absurditat de ficar e

ls titellaires a la presó per un contingut així", explica Queco Novell. Per l'actor, aquest cas ha sigut una prova del "excés de zel per part d'algú. Enmig de les negociacions PSOE-Podem algú ha volgut demostrar qui mana de forma barroera". A 'Polònia' fan humor sabent que caminen sobre un fi filferro. "S'ha d'anar amb peus de plom. Sabem que treballem amb material delicat i volem donar-li un toc de sàtira però que pot explotar-nos a les mans. Hem tret Franco i Hitler i ha generat debat. ETA ha sortit tres o quatre vegades i amb el terrorisme internacional mai hi hem jugat perquè sabem que hi ha molta gent que pot sentir-se afectada". ¿Haurien tret una bandera amb el lema Gora Alka-Eta? "Depèn del context del gag, si estigués justificat o no, mai posar-la gratuïtament sinó que fos a favor del gag". Per Novell són, per exemple, molt més greus les declaracions de Federico Jiménez Losantos dient que clavaria un tret a diversos diputats de Podem. "Això és molt més greu; hi ha gent que usa la llibertat d'expressió per als seus interessos però que després són capaços de dir coses així".