Anar al contingut

L'ESTRATÈGIA CONVERGENT

Mas pilotarà sense presses la refundació de CDC sense Rull com a successor

El conclave serà al juny amb Gordó i Turull com a primers aspirants a secretari general

"Artur Mas ha agafat novament les regnes del partit", assegura el conseller de Territori

Roger Pascual Fidel Masreal

Mas pilotarà sense presses la refundació de CDC sense Rull com a successor

Sense pressa però sense parar, CDC emprèn el rumb cap a la refundació, o remodelació, amb les primeres certeses després del terratrèmol per la renúncia d'Artur Mas a la reelecció: la primera, que serà el mateix expresident de la Generalitat i líder de Convergència qui liderarà els canvis en el partit, i que ho farà sense pressa. La segona, que el pas de Josep Rull a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat l'ha fet descavalcar de la carrera successòria.

L'executiva d'aquest dilluns ha constatat, segons fonts coneixedores de la trobada, la voluntat inequívoca de Mas de pilotar la renovació a fons d'un partit que podria mantenir el nom, Convergència, però que serà sotmès a una profunda reformulació. "Mas ha agafat novament les regnes del partit", ha certificat després en roda de premsa Rull.

El conseller de Territori ha anunciat la seva renúncia al càrrec de coordinador general de CDC i, a més, s'ha autodescartat per optar a la secretaria general en el congrés, que tindrà lloc del 3 al 5 de juny, diversos mesos més tard del que s'havia previst en un primer moment. Per a aquest càrrec, el de secretari general, ara queden com a principals aspirants Germà Gordó, exconseller de Justícia i exgerent del partit, i Jordi Turull, cap de files de Junts pel Sí al Parlament.

SÀNCHEZ, HOME CLAU

Mas controlarà el procés precongressual delegant en Francesc Sànchez la gestió del dia a dia, amb atribucions reforçades. I cedint a Lluís Corominas i Francesc Homs alguna tasca. Les claus del conclave seran fins a quin punt es produeix una renovació de noms, en quina mesura Mas vol que CDC mani sobre el Govern de Carles Puigdemont, quanta transparència i participació de la militància s'introdueix en les decisions, i com CDC amplia horitzons i guanya adeptes davant les dificultats dels últims anys: el descens electoral, especialment a l'àrea metropolitana de Barcelona, i els casos de corrupció.

De fet, Rull ha avançat que el propòsit de la direcció convergent és celebrar una consulta a la militància, prèvia al congrés, per determinar l'abast de la refundació interna, és a dir, si es dissol l'actual marca de CDC per crear un nou espai polític o, per contra, es conserva la sigla per reivindicar l'"orgull" de la marca.

"TRANQUILS" DAVANT EL 'CAS 3%'

Per la seva banda, Sànchez s'ha mostrat confiat que el 'cas 3%' no afectarà ni el president Puigdemont ni Convergència"Estem segurs que no ens esquitxarà ni a ell ni al partit. Les investigacions sempre les coneixem a través de la premsa. Ens agradaria que s'aixequés el secret de sumari per saber de què s'acusa Convergència", ha dit. En aquest sentit, respecte de les donacions que la família Sumarroca va efectuar a la fundació CatDem, ha assenyalat que, des de l'1 de gener, la fundació ja no rep donatius de cap mena.

El Govern català es retirarà de set causes judicials

Aquest dilluns, el Govern ha confirmat que, com ha avançat el diari 'Ara', el pacte entre Junts pel Sí i la CUP inclou una clàusula per la qual la Generalitat es retirarà de les causes judicials en què està present i que tenen relació amb altercats al carrer, com la del desmantellament del centre Can Vies, al barri barceloní de Sants, o mobilitzacions contra la reforma laboral i vagues generals. En aquestes causes estan processats uns 40 activistes.

La consellera de Presidència, Neus Munté, ha explicat que la voluntat del Govern és retirar-se d'aquests processos sempre que siguin casos en què "no hi hagi una lesió o menyspreu de funcionaris i béns públics". El PP i Ciutadans han posat el crit al cel. Els populars parlen d'impunitat davamt la 'kale borroka' i Ciutadans denuncia que l'acord significa "portar les negociacions polítiques a la seu judicial".

L'acord forma part de les reivindicacions de la CUP durant les negociacions. Junts pel Sí ja va explicitar en un primer document de 20 propostes que estava disposat a valorar la qüestió en aquells processos judicials "de naturalesa política" en què no hi hagi agressions a Mossos d'Esquadra.