Els ajuntaments de ciutats més habitades guanyen en transparència

A partir del primer de gener del 2016 l'administració local haurà d'aplicar mesures de transparència per imperatiu legal. Un estudi d'Oriol Rua, Francesc Ponsa i Marta Casals conclou que la meitat dels ajuntaments catalans (el 52%) no disposen de portal de transparència, més del 60% dels consistoris no publiquen la retribució del seu alcalde i regidors i només el 8% difon la declaració patrimonial dels seus càrrecs electes. 

Entre els deu ajuntaments més transparents de Catalunya, segons l'estudi de XUT Consulting, 8 estan governats per l'esquerra i només 2 per CiU, els de Sant Cugat del Vallès i Girona. Sant Feliu i el Prat de Llobregat, d'ICV, figuren entre els consistoris catalans més transparents, mentre que els socialistes governen Cornellà i Sant Boi de Llobregat i Lleida, al 'top 10' del rànquing. L'ajuntament més gran amb alcalde d'ERC, Sabadell, figura al cim del rànquing, on coincideix amb els dos consistoris més potents en mans de les 'forces del canvi': Barcelona i Badalona.

MÉS PRESSUPOST, MÉS TRANSPARÈNCIA

La conclusió de Rua i Ponsa al seu estudi és que la dimensió de l'ajuntament i el seu pressupost condicionen més la transparència que el color polític. De fet, tots els consistoris de més de ciutats de més de 100.000 habitants disposen de portals de transparència, però només l'1,2% dels ajuntaments catalans tenen un apartat a la web municipal d'avaluació de les seves polítiques. Les localitats de menys de 20.000 habitants estan governades de manera menys transparent, ja que només un 18% dels seus consistoris disposen d'aquests portals.

POCA PROXIMITAT DIGITAL

El treball de XUT Consulting també arriba a altres conclusions, com que només el 40% dels ajuntaments tenen visibles els correus electrònics dels seus alcaldes i regidors, així com que el 75% permeten consultar el pressupost per internet, encara que només el 15% usen eines de visualització de dades que permeten a la ciutadania comprendre millor aquesta informació.

Notícies relacionades

¿Per què Joan Carles I no torna a Espanya a viure?

La caiguda d’una llàgrima de vidre de la làmpada de l’hemicicle del Parlament paralitza el ple durant uns minuts

Les bústies de suggeriments 'on line' figuren en un 60% de les webs municipals analitzades. En l'era de la participació digital, l'administració local catalana està encotillada: només el 12% dels ajuntaments disposen de plataformes de petició d'informació, i només el 80% ofereix les dades en un format que permet reutilitzar-les. 

Els informes d'auditoria financera brillen per la seva absència a les webs municipals, ja que només el 10% d'ajuntaments els pengen a les seves pàgines digitals. L'assignatura pendent són els portals d'avaluació municipal: un discretíssim 1,2% de consistoris analitzats en disposen a les seves webs.