El pla de Junts pel Sí per a la CUP, tota una filigrana

D'entrada, l'autoria. Junts pel Sí pretenia que aquest dimarts es pogués presentar un text amb una paternitat compartida amb la CUP perquè les bases anticapitalistes s'inclinessin cap al 'sí' perquè els seus negociadors avalaven un preacord. No ha sigut així i és, per tant, el “fins aquí podem cedir” de CDC i ERC. Com el president  va dir als seus consellers en la reunió de Govern, el text no representa cap cessió addicional respecte als 20 punts ja coneguts del pla de xoc, sinó una puntualització. 

EL PLA DE XOC

La principal novetat respecte a l'anomenat pla de xoc social (que ja era una promesa electoral de JxSí) és que es quantifica en 270 milions d'euros. La xifra és, com tantes, relativa, quan es parla de polítiques socials en època de crisi i d'augment de les desigualtats i la pobresa severa. Cal recordar que l'ajuntament de Barcelona per si mateix ha augmentat en 101 la inversió en polítiques socials. Bé és cert que això és fruit del superàvit de les arques del consistori, mentre a l'edifici del davant, el Palau de la Generalitat disposa d'escassos marges de tresoreria. 

Com que gairebé tot és interpretable, és certa la voluntat d'agilitzar la tramitació de lleis ja aprovades sobre pobresa energètica i emergència habitacional. Tan verdader com que les entitats del tercer sector ho reclamen amb afany des de la seva aprovació, criticant que el nou decret de pobresa energètica no obliga les companyies subministradores. Cal recordar que la reforma de la renda mínima d'inserció ja era una promesa del pacte de legislatura entre CiU i ERC el 2012, després del cop de destral que va clavar el Govern de Mas en plena crisi a aquesta prestació el 2011. És oportú recordar que segons l'Estatut la renda garantida de ciutadania és un dret “per a les persones que es troben en una situació de pobresa”. Sense excepcions. JxSí promet ara 70 milions d'euros addicionals.

Respecte a la dependència, el compromís és dotar de 50 milions més per garantir que totes les persones que tinguin reconegut el dret a una prestació, la percebin. Avui són uns 15.300 els catalans que no reben aquesta prestació.

JxSí sosté que set de les mesures del pla de xoc beuen dels ideals de la CUP (entre elles, la lluita contra els desnonaments --que posa l'ajuntament progressista de Badalona com a exemple--, la solució a l'embolic per la privatització de les Aigües Ter-Llobregat, així com el fre a BCN World) i deu són comuns. 

En matèria de salut, el compromís més destacat és el de reduir les llistes d'espera a la meitat. I “maximitzar la capacitat operativa de l'ICS”. Però si això vol ser una realitat més enllà de la promesa, el Govern hauria de recuperar 2.536 metges (en centres ICS) i 1.034 infermeres. El pressupost total per aconseguir aquesta rebaixa de llistes d'espera és d'uns 95 milions d'euros.                                                                                                                                                                        

Altres mesures en salut, com les referides a l'hepatitis C o l'accés farmacològic universal ja s'estan portant a terme. I sobre el consorci sanitari de Lleida, JxSí promet el que el Parlament ja va decidir: paralitzar aquest procés, fins i tot amb el vot a favor de CIU, a de mala gana, informa Àngels Gallardo.

Pel que fa a la dotació econòmica de tot aquest paquet (que inclou 15 milions per a guarderies o 5 per a l'educació pública i 10 per a lloguer social) porta a una advertència de JxSí: la necessitat de comptar amb pressupost i per tant que la CUP ho recolzi al Parlament.

Fonts de JxSí admeten que ha costat arrencar als convergents propostes com la privatització de l'ATLL. Finalment, es compromet només a debatre l'assumpte en el procés de transició cap a l'Estat propi, prioritzant criteris de gestió pública. Res de concret.

Altres novetats és la decisió de paralitzar durant 18 mesos el projecte BCN World fins que no hi hagi consens entre els partits. Curiosament, mitja hora després de donar a conèixer aquesta decisió, la portaveu del Govern, Neus Munté, assegurava que “el que és interessant és que aquest projecte no es paralitzi sense el que hagi sigui un període de diàleg, de reflexió i debat”. I va seguir defensant que els casinos i hotels són positius en termes d'ocupació i per al territori. Cosa que ha deixat perplex algun negociador de JxSí.

EL FULL DE RUTA

Notícies relacionades

Junts pel Sí decora la seva oferta a la CUP sense renunciar a Mas

Puigdemont reclama al TC que retiri la seva ordre de detenció

Pel que fa al full de ruta, el pla és tan similar al previst que alguns paràgrafs del text definitiu són un calc, textual, del programa de Junts pel Sí. En altres, com el procés constituent, es desplega la idea ja coneguda que la ciutadania participi en l'elaboració de la constitució catalana. Però respecte a les tres lleis (seguretat social, Hisenda pròpia i transitorietat) que en 30 dies s'havien de presentar, segons la declaració de “desconnexió” aprovada pel Parlament el 9 de novembre, segueixen pendents que hi hagi Govern. És a dir, han passat els 30 dies i no són una realitat.

PRESIDENT, PRESIDÈNCIA... AMB MAS

Res de nou aquí, excepte un nou afegitó al diccionari de sinònims. Romeva s'esforçava a la una del migdia a evitar el terme 'president', optava per la idea d'una “presidència de quatre persones” i a més “de transició”. Mitja hora més tard, Munté, aclaria que Mas és el candidat a president i en la fórmula no perd ni una de les seves atribucions o funcions. Davant d'això, la CUP és on era. I Mas també. La solució, diumenge.