Pugna per les promeses i les retallades socials

Les polítiques socials, entre elles sanitat, la renda mínima i el blindatge de drets, han centrat bona part del debat dels candidats catalans a les eleccions generals del 20-D organitzat per EL PERIÓDICO. ERC, En Comú Podem i fins i tot Ciutadans han esgrimit la necessitat de blindar drets i han tractat de situar el PSOE al flanc de la dreta. Per la seva banda, el candidat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, ha defensat que la Generalitat no ha practicat privatitzacions, mentre que el PP ha assumit els seus incompliments electorals sobre impostos obligats per la crisi i Josep Antoni Duran Lleida, d'Unió, ha advertit que amb la independència una eventual Constitució catalana també hauria de blindar el pagament del deute, com es va fer amb la Constitució espanyola.

Xavier Domènech ha defensat prioritzar la política social davant el deute i ha criticat a la candidata del PSC, Carme Chacón, la reforma de la Carta Magna que va blindar el pagament del deute: “La reforma de l'article 135 de la Constitució significa posar la matriu neoliberal enmig del pacte social”. El número u d'ERC, Gabriel Rufián, ha insistit: “Dono la benvinguda a la senyora Chacón a la realitat, tot això va començar amb el seu partit”. En resposta a això, la socialista Carme Chacón ha defensat una reforma constitucional que blindi drets socials.

El candidat de Ciutadans, Joan Carles Girauta, també s'ha mostrat ferm en aquest tipus de blindatge i ha denunciat casos de privatitzacions. “Al Clínic hi ha una part privada, que és caríssima i utilitzaa recursos de tothom. M'expliquen metges del Joan XXIII el que ha suposat el tancament de quiròfans”, ha denunciat.

Per la seva part, el candidat convergent de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, ha negat que s'hagin produït privatitzacions: "Ni s'ha venut res ni s'ha privatitzat res”. I ha portat el debat al terreny independentista assegurant que les retallades de la Generalitat no s'haurien produït “si poguéssim disposar dels impostos que es recapten a Catalunya”. El candidat de Ciutadans ha replicat insistint en els casos de presumpta corrupció en la sanitat catalana: “Lamentablement no em sorprèn que també en aquest tema el senyor Homs tregui la bandera i digui que en un país independent això no passaria. Aquesta trama de corruptes en la sanitat catalana s'hauria tornat honrada de sobte, molt bé”.

Per la seva part, el candidat del PP i ministre de Defensa, Jorge Fernández Díaz, ha defensat que el Govern hagi apujat els impostos: “Contra el nostre programa, vam posar sobre les nostres idees l'interès general del país”.

I el líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, ha defensat els models sanitaris consorciats i ha fet autocrítica: “S'ha debilitat l'atenció sanitària, tinc una germana en el sistema i sempre m'ho critica, tots hi tenim responsabilitats”, però ha denunciat que hi ha hagut una centrifugació del dèficit per part de l'Estat a les autonomies i ha carregat contra el tripartit.

XOC DE DOMÈNECH I HOMS

Per la seva part, Domènech ha insistit a criticar que CiU votés al Congrés la llei d'estabilitat amb el PP, una llei “que ens obliga a estar atrapats amb un sostre de dèficit”. Francesc Homs ha contestat que “vam votar aquesta llei perquè hi havia una disposició transitòria primera que ens hauria permès disposar de 3.000 milions més si s'hagués aplicat”. Quan el candidat d'En Comú Podem li ha retret que hagi confiat en el PP, Homs ha replicat: “Hi hem confiat molts, vostè mai perquè acaben d'arribar, la seva formació política ha confiat en lleis espanyols que no es compleixen. ¿Oi que no ens en podem fiar? Facin com nosaltres i com ERC, apostin per la independència i així potser ho podrem resoldre millor”.

SALARI MÍNIM

La majoria de candidats han estat d'acord en la necessitat d'apujar el salari mínim i de la renda mínima. Però amb distàncies notables. Carme Chacón ha defensat el salari mínim de 1.000 euros. El ministre de Defensa ha deixat en mans dels agents socials limitar la bretxa salarial: “S'hauria de reduir la bretxa salarial, però això no és un tema d'intervencionisme sinó de contractació col·lectiva, entre sindicats i empresaris per fomentar la competitivitat”. Duran Lleida ha demanat un augment del salari mínim de manera progressiva fins a 950 euros i ha rebutjat la renda mínima universal perquè “no tenim diners”, però sí que ha defensat un “programa de lluita contra la pobresa, duplicar 1500 milions transferits a les comunitats autònomes, al tercer sector i ajuntaments”.

Francesc Homs, de Democràcia i Llibertat, s'ha sumat a la proposta, com el candidat d'ERC, Gabriel Rufián, d'apujar el salari mínim a 1.000 euros. Homs ho ha defensat perquè “el salari mínim no només és de justícia social, sinó d'una economia en què la base salarial no és on descansen les devaluacions”.

Notícies relacionades

"És l'economia, estúpid"

"El Dia Mundial de la Corrupció"

Per la seva part, Joan Carles Girauta ha defensat el contracte únic “amb igualtat d'oportunitats, estables, indefinits, amb indemnització creixent i amb un complement salarial anual garantit que en una família amb ingressos de 14.000 ens en aniríem a 19.000”.

Davant d'això, Xavier Domènech ha defensat una renda mínima garantida de 675 euros i ha acusat Ciutadans de proposar un contracte únic que serà la tercera reforma laboral que exigeix la UE, amb una indemnització per acomiadament que es recuperaria en nou anys, “i d'això se'n diu inseguretat”. I ha denunciat que el model de l'anomenada flexiseguretat té el problema que no es disposa de “les polítiques socials de Dinamarca”, on s'aplica.