EL POLS SOBIRANISTA

Sense Govern, el TC queda a l'espera

Experts constitucionalistes sostenen que un Govern en funcions té poc marge per desobeir el veto a la declaració de ruptura

El Tribunal Constitucional, en una foto d’arxiu.

El Tribunal Constitucional, en una foto d’arxiu. / AGUSTÍN CATALÁN

2
Es llegeix en minuts
Margarita Batallas
Margarita Batallas

Periodista

ver +

Temps d'espera. El mandat del Tribunal Constitucional de suspendre la declaració de ruptura amb Espanya i l'advertència a les 21 autoritats catalanes que si duen a terme qualsevol acte o iniciativa per posar en marxa aquesta resolució hi haurà conseqüències pot quedar en un avís perquè, segons sostenen experts juristes, només es podrien executar accions d'aquesta índole si ja hi hagués un nou Govern que legislés i un Parlament que tramités normes per iniciar el procés de "desconnexió" de l'Estat.

Per això, diversos constitucionalistes consultats aposten perquè sigui el fiscal qui agafi les regnes si, per exemple, es comencen a manifestar expressions injurioses, calumnioses o insults a la Corona. En aquest cas, el TC no hauria d'intervenir, ja que només ho farà si les persones a qui ha advertit incompleixen la seva ordre de suspensió. En aquest supòsit, els podria suspendre per exercitar els seus càrrecs.

Luis Aguiar, catedràtic de Dret Constitucional, afirma que la declaració independentista "és absolutament inconstitucional des de la primera lletra fins a l'última". Aquest professor explica que el text "vulnera els principis troncals de la Constitució", i subratlla que les seves pretensions no poden ni tan sols encaixar en una reforma constitucional. "S'hauria de fer una Constitució nova", afegeix, en què tampoc tindria cabuda "el dret de secessió, com a la majoria de les constitucions".

EL NOMENAMENT

Aquest catedràtic celebra la decisió del Govern de recórrer aquesta declaració davant el Tribunal Constitucional. "Era el més raonable", diu. I assegura que la decisió de la CUP de negar-se a elegir Artur Mas com a president dóna un respir a aquesta complicada situació. No obstant, adverteix que el primer acte de desobediència que es podria cometre seria que el Parlament no complís amb el tràmit de remetre el nomenament del nou president de la Generalitat al Govern central perquè aquest fos ratificat pel cap de l'Executiu central i el Rei, com ha passat sempre. "Seria el primer acte de desconnexió", explica.

En aquest supòsit, l'Alt Tribunal hauria d'intervenir i aplicar la recent reforma que el faculta a suspendre en l'exercici de les seves funcions les autoritats desobedients. Més enllà d'aquesta possibilitat, que s'endarrereix 'sine die', aquest professor no contempla cap altre acte de desobediència, perquè al no estar operatiu un nou Govern que legisli normes per separar-se de l'Estat, no es poden produir altres actes o iniciatives que incompleixin el mandat del TC.

La mateixa opinió és compartida pel penalista José Maria Fuster Fabra, que està especialitzat en la defensa de policies, que sosté que el risc a un procés penal no només afecta els polítics, sinó també els funcionaris i, més concretament, els Mossos d'Esquadra, que haurien de complir una ordre d'arrest, per exemple, si la situació se n'anés de les mans. "El perill no el tenen els polítics, sinó els funcionaris, que són la part més feble", apunta.

L'AFORAMENT

Per això, Fuster Fabra celebra que els sindicats policials hagin afirmat que compliran les lleis, i subratlla que "els que executen les coses són els funcionaris, que no estan aforats". Així mateix, aquests funcionaris no poden al·legar "l'obediència deguda" si, per exemple, davant una eventual ordre d'un jutge o fiscal, la deixen sense complir per ordre del seu superior en l'escala de comandament.

Notícies relacionades

Aquest advocat també considera que les manifestacions verbals a favor de la independència i en contra de l'Estat espanyol poden suposar un acte de desobediència. Una altra cosa seria, per exemple, una declaració d'independència des del balcó de la Generalitat, matisa, però assenyala que les expressions verbals no adquireixen la categoria d'actes a què es referia el Tribunal Constitucional en el seu mandat.

El Tribunal Constitucional, no obstant, pot intervenir en qualsevol moment si considera que no s'acata la seva ordre i demanar al fiscal que intervingui abans que els seus magistrats suspenguin en l'exercici de les seves funcions les autoritats que els hagin desobeït.