Arrimadas, Iceta i Albiol porten avui junts al TC el ple de la ruptura

Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol han quedat aquest dimecres a les 12.30 hores a la seu del Tribunal Constitucional (TC) a Madrid per, com diria el cap de files del PPC al Parlament, plantar cara davant el ple de ruptura impulsat per Junts pel Sí i la CUP. Els líders dels tres partits constitucionalistes s'han coordinat per intentar frenar la celebració del ple en què Junts pel Sí i la CUP volen aprovar una resolució a favor d'iniciar la desconnexió amb la resta d'Espanya. Cada un presentarà per separat un recurs d'empara en què s'al·legarà la «il·legalitat» del text sobiranista i s'aportarà també com a argument que ahir es va celebrar una junta de portaveus per seguir tramitant el document que «no és vàlid» perquè els populars no estan constituïts com a grup parlamentari. Tot pactat: no hi aniran barrejats, però sí que sortiran junts a la foto.

Aquests recursos davant el TC ja estaven anunciats per endavant, com tampoc va ser una sorpresa que la majoria sobiranista de Junts pel Sí a la Mesa del Parlament (quatre diputats a tres) rebutgés les peticions de reconsideració del ple i seguís endavant: el termini per presentar esmenes al document independentista queda obert fins divendres i serà llavors quan es posarà data definitiva al debat.

Serà molt probablement dilluns que ve al matí, abans del debat d'investidura del president; és a dir, tal com desitjaven els sobiranistes i tal com va insinuar ahir la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell. Ella no va ser tan rotunda com la republicana Marta Rovira, que va acusar el PPC de fer un «abús del reglament» per allargar «amb mala fe» la seva constitució com a grup i així intentar posposar la junta de portaveus, però sí que va defensar que la Cambra «no ha fet res il·legal» i s'ha respectat «el dret de participació de tots els partits».

DISCUSSIÓ PELS PRECEDENTS / Forcadell va al·legar que els serveis jurídics de la institució van elaborar un informe en què s'indica que hi ha «antecedents» de juntes de portaveus celebrades tot i que alguns grups no estaven formalitzats oficialment. L'oposició -inclosa Catalunya Sí que es Pot, que també va considerar invàlida la reunió- va rebatre aquesta informació i tant el diputat del PPC Enric Millo com el mateix Albiol van exhibir davant la premsa documents a favor seu: el 2006 i el 2010 no es van celebrar juntes de portaveus abans que estiguessin constituïts els grups parlamentaris. Hi va haver reunions, però segons van assegurar els populars aquelles trobades es van considerar «reunions de representants» i les primeres actes oficials de juntes daten de dies posteriors, amb tots els grups formalitzats oficialment.

«¿Per què aquestes urgències per celebrar el ple si no és perquè s'estan defensant els interessos dels Pujol i d'Artur Mas, embolicats amb problemes amb la justícia?», es va despatxar el portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, recorrent a la seva habitual estratègia de relacionar la corrupció amb el debat sobiranista.

Notícies relacionades

El Parlament convoca la junta de portaveus sense el PP constituït com a grup

Ciutadans reclama a Forcadell que desconvoqui la junta de portaveus perquè "se salta el reglament"

Iceta no va anar per aquest camí. I fins i tot va intentar justificar per què suma forces amb el PPC i Ciutadans. «Sempre hem dit que la política catalana no es pot dividir en fronts i ho mantenim, però presentarem el recurs en defensa que les institucions es mantinguin en el marc de la llei», va adduir. Tot seguit, no obstant, va admetre que aquest té poques probabilitats de prosperar i va anunciar que el PSC anirà a la votació si el ple se celebra.

ROVIRA I LA JURISPRUDÈNCIA / Junts pel Sí i la CUP, per descomptat, van donar per fet que així serà, i Rovira es va recolzar en dictàmens del mateix TC per raonar que la sessió compleix amb la llei per poder portar-se a terme. Després, això sí, va matisar que podia ser tant el TC d'Espanya «com el d'Alemanya». La cupaire Anna Gabriel va afegir un altre enfocament al denunciar que molts atacs a Forcadell són per «misogínia» i «classisme». «Si hagués sigut un home de classe alta de Barcelona no l'haurien tractat així», va rematar.