La Constitució, en campanya

La setmana passada van passar per la Moncloa el líder de l'oposició, el socialista Pedro Sánchez, i els també aspirants a presidir el Govern Albert Rivera (Ciutadans) i Pablo Iglesias (Podem). D'aquesta primera ronda de trobades, tant el president, Mariano Rajoy, com els llauners monclovites van concloure que hi va haver unanimitat en el fet que Espanya «no s'ha de trencar» per una iniciativa que busca una república independent per a Catalunya amb dreceres sobre el pla inicial, amb desobediència a institucions com el Tribunal Constitucional inclosa. I que com a mínim tres dels quatre candidats principals que provaran sort a les pròximes generals -Rajoy, Sánchez i Rivera- creen que, sens dubte, el recurs davant el TC és la via per mirar de frenar la resolució de Junts pel Sí i la CUP, ja al Parlament.

No obstant, d'aquesta primera fase també se n'ha d'extreure una altra conclusió, una mica més incòmoda per a l'actual president i el seu equip de campanya: els tres principals rivals que tindrà Rajoy el 20-D (sense descartar que algun d'ells, si el PP en surt victoriós però no domina, tingués a les seves mans donar-li la clau del Govern en la fase de pactes postelectorals) el van advertir que més enllà que hi pugui haver acord majoritari en el que és urgent, Espanya no pot suportar, segons la seva opinió, una altra legislatura sense canvis de profunditat. I tots tres van defensar davant de Rajoy la urgència d'una reforma constitucional, encara que des de diferent enfocament (alguns aparentment irreconciliables) per intebtar actualitzar el pacte per la convivència del 1978.

DEMANDES DIFERENTS / Segur que en la segona sèrie de converses, que s'inicia avui a la Moncloa amb un cara a cara de Rajoy amb Alberto Garzón, candidat d'IU (que a les legislatives es presentarà per la plataforma Ara en Comú), l'actual cap de l'Executiu continuarà escoltant diagnòstics en la línia de la reclamació de canvis profunds, atès que, a més de Garzón, també és notori que comparteixen aquesta tesi -encara que cadascú amb els seus propis objectius, direcciones a seguir i prioritats- el president del comitè de govern d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, i l'aspirant d'UPD, Andrés Herzog, citats per a dimarts.

És cert que mentre que Herzog defensa una reforma en clau recentralitzadora (tan cert com que seria pràcticament un miracle, segons les enquestes, que UPD mantingui representació parlamentària la pròxima legislatura), Duran -el passat del qual dóna especial rellevància a la seva presència en aquesta ronda de trobades i amb un futur polític que encara és una incògnita- aprofitarà la reunió amb el president per reclamar la defensa de la legalitat però gestionada des de la política; per alertar que la possible suspensió de l'autonomia afectaria la societat catalana en el seu conjunt, i per apostar per redefinir l'erosionat pacte del 78. Públicament Duran ja ha advocat en alguna ocasió per incloure en el text constitucional una disposició addicional que reconegui la «realitat nacional» de Catalunya, a més a més d'altres mesures que suposin la posada en valor de la llengua i cultura catalanes, sense oblidar el concert fiscal.

Notícies relacionades

La ministra Robles tanca el curs de l’AEL

"Volem més": el lema del PP català per al seu congrés

MAL CIS PER AL PP / Amb aquest panorama, Rajoy pot trobar fàcilment aliats polítics per a una resposta a la resolució de JxSí i la CUP, però s'intueix que serà més complicat que pugui continuar practicant l'immobilisme polític (que no judicial) pel que afecta a la crisi territorial. Llevat que tots els sondejos estiguin equivocats i el 20-D li ofereixi una segona majoria absoluta (que l'alliberi d'intentar pactes per la governabilitat) en la qual refugiar-se de la pluja de crides als canvis institucionals i reforma constitucional que aquests dies deuen martellejar-li les orelles. No obstant, no és això el que augura el CIS que es farà públic aquesta setmana, amb resultats «decebedors» per al PP, segons ha pogut saber aquest diari.

Rajoy, de moment, no se suma al discurs de la reforma constitucional ni de les solucions polítiques per a Catalunya. Just els temes que les últimes 48 hores centren les converses telefòniques de Sánchez amb Rivera i Iglesias.