Un Parlament dividit

L'ala esquerra de l'hemicicle, dreta, aplaudint amb força. L'ala dreta, asseguda, amb gest seriós i només algun diputat de Catalunya Sí que es Pot fent palmes amb timidesa. És la imatge de la divisió; la demostració dels dos blocs que conformen el nou Parlament que des d'ahir presideix Carme Forcadell: independentistes i no independentistes, amb el matís de la força que lidera Lluís Rabell, que se situa en l'ambigüitat. Cinc diputats d'aquest grup -inclòs Rabell- es van sumar als 62 de Junts pel Sí i als 10 de la CUP per atorgar-li el segon càrrec de més rellevància a la Generalitat a la que va ser presidenta de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC). En les seves primeres paraules, Forcadell va fer una crida al «diàleg» amb tots, però va finalitzar el seu discurs amb un al·legat a favor de la independència: «Visca la democràcia, visca el poble sobirà, visca la república catalana». El xoc està servit.

La constitució de la Mesa de majoria sobiranista no va deparar sorpreses però sí alguna curiositat. A més del suport a Forcadell per part de cinc diputats de Sí que es Pot, la votació va permetre que es fes visible una primera aliança entre Junts pel Sí i la CUP. Hi va haver un salutació cordial a l'entrada entre el president en funcions, Artur Mas, i el primer espasa dels anticapitalistes, Antonio Baños, que també va fer broma amb el convergent Jordi Turull sobre les corbates que portaven cada un. A partir d'aquí, i encara que les seves negociacions segueixen avançant, els cupers van mantenir les distàncies amb CDC. Van evitar votar Lluís Corominas (i encara menys José María Espejo, de Ciutadans) per a la vicepresidència i van optar per la papereta nul·la amb vuit noms reivindicatius com els de Montserrat Roig, Margarita Xirgu o Emília Llorca. És més, hi va haver qui va malpensar que en la tercera tanda, la que servia per elegir els quatre secretaris, va ser algun diputat de la CUP qui va donar el nom d'Artur Mas com desitjant-li un lloc de menys calat. Misteri sense resoldre: a Catalunya Sí que es Pot també hi havia algun somriure còmplice.

UN DISCURS AMB DUES CARES / Superat el tràmit de l'urna -el president de la Mesa d'Edat, Julià de Jòdar, va haver de demanar sucre per sobreposar-se al mareig dels comptes-, Forcadell va pujar a la butaca presidencial després de fer un petó als pesos pesants de Junts pel Sí. Va iniciar llavors un discurs diferenciat en dues parts.

En la fase inicial, la flamant presidenta de la Cambra va parlar de la pluralitat de Catalunya, de la necessitat de treballar amb més afany per la igualtat entre homes i dones, de l'obligació de vetllar pels més necessitats, i fins i tot va fer un gest a favor del diàleg afirmant que intentarà que les forces que no tenen representació a la Mesa (el PPC i la CUP) puguin assistir a les reunions d'aquest òrgan i tenir veu encara que el reglament impedeixi que tinguin vot. Dels grans temes d'actualitat, només n'hi va haver un que no va esmentar Forcadell, tot i que se'n va parlar fora del saló de plens: la corrupció i el cas 3%.

Notícies relacionades

Bruguera (PSC) i Mas (JxSí), els diputats del Parlament amb més anys en càrrecs polítics

Forcadell: "Visca el poble sobirà, visca la república catalana"

En el bloc final de la seva intervenció, la presidenta va entrar de ple en la qüestió sobiranista. Va reclamar als diputats que donin per liquidat el Parlament autonòmic i pensin ja en una Cambra «fundacional», la d'«un país lliure amb ciutadans lliures» i amb uns representants polítics que treballin per fer realitat «els somnis del carrer». I així, entrellaçant una frase darrere l'altra amb l'horitzó fixat en la independència, va despertar somriures de satisfacció en els seus companys de grup, però també va desfermar l'empipament a l'altra banda del passadís.

Finalitzada la sessió, els líders de Ciutadans, el PSC i el PPC van sortir en tromba davant els micros de la premsa contra el missatge de la presidenta. Inés Arrimadas va qualificar d'«excloent» Forcadell, i va recordar que l'expresidenta de l'ANC va dir en un míting que ni el seu partit ni els populars són catalans. Miquel Iceta va criticar que es fes «un discurs d'independentistes per a independentistes», i Xavier García Albiol va denunciar «la manipulació de les institucions» a favor del sobiranisme. Uns marquen perfil des del primer dia. Els altres responen sense embuts... I Catalunya Sí que es Pot juga a la puta i la Ramoneta.