Tres candidats per a Mas

Sí, el lideratge d'Artur Mas a CDC és indiscutit. Però tan cert com això és que Josep Rull, Jordi Turull i Germà Gordó ja han fet saber al seu president que podrien optar a la secretaria general del partit en el decisiu congrés de refundació que CDC celebrarà al mes de març (excepte si unes noves eleccions l'endarrereixen uns mesos). Els moviments per obtenir el càrrec ja han començat i compten amb notables suports en cada un dels casos.

La lògica de la continuïtat portaria a fer que l'actual número dos de la formació i qui de facto la pilota, el coordinador general, ocupés formalment la secretaria general. Es tracta de Josep Rull. Una figura respectada i apreciada per tots en el partit. És una figura immaculada des del punt de vista de l'honestedat i que se sàpiga desvinculada de la corrupció. Representa un relleu generacional, si bé ja fa sis legislatures que és al Parlament, i sobretot una aposta per la refundació i per un independentisme desacomplexat i vinculat a la justícia social, de perfil socialdemòcrata.

ELS PERFILS / Però Rull també té els seus handicaps. Diuen que se'l coneix en l'organització com «el poeta», pel seu gust pels discursos patriòtics, però que també se li atribueix una falta de lideratge en moments clau. Moments de cop de puny sobre la taula. I que el seu lloc no era el d'ocupar una secretaria al Parlament, en aquesta passada legislatura. Si ara Mas pot formar Govern, el futur de l'exregidor a Terrassa podria passar per una conselleria, cosa que li deixaria menys temps per pilotar la fase precongressual i per lluitar per les seves aspiracions, que podrien incloure la futura candidatura a president de la Generalitat, després de l'etapa de Mas.

Un altre precandidat és Jordi Turull. Eficaç cap del grup parlamentari però de menys relleu públic i de menys perfil ideològic, és un home de partit al 100%, i pel que fa al relleu generacional, només és dos anys més gran que Rull. Exerceix amb discreció i fidelitat a prova de canvis. Per exemple, no ha renegat mai de la foto amb Oriol Pujol entrant al jutjat pel cas ITV que afectava el llavors secretari general. El seu handicap: que el seu perfil és poc vist com el d'un candidat a president, cosa que podria recaure llavors en una altra persona. Fonts del partit sostenen que Turull compta en la seva possible candidatura amb un aliat notable: Francesc Homs, escuder de Mas, conseller de Presidència en funcions i possible cap de llista de les generals o integrant de la llista.

EL TERCER HOME / Germà Gordó, actual conseller de Justícia en funcions, es podria presentar al càrrec. Ha exercit el poder i l'exerceix gairebé sempre a l'ombra, movent una gran quantitat d'informació i havent estat en gairebé tots els despatxos clau. Coneix els secrets organitzatius i econòmics de CDC i juga la carta del sobiranisme pragmàtic. Defensa que la sortida al conflicte amb l'Estat serà un acord. Diuen que compta amb suports com el del també consellerSanti Vila i part del territori, especialment a Lleida. Els seus punts febles: la seva anterior proximitat a una sala de màquines convergent actualment sota sospita de corrupció i la seva falta de projecció pública. Assenyalen els que no comparteixen la seva figura que no disposa de «tropa» i que el pols que li va fer a Mas per seguir en les llistes electorals posant determinades condicions li pot passar factura.

Hi ha un altre nom que ha de ser sempre tingut en compte: Felip Puig. Pocs com ell coneixen l'ADN convergent, després de desenes de visites a agrupacions locals durant anys. Ho ha sigut gairebé tot en el partit i al Govern (quatre carteres diferents amb Jordi Pujol i amb Mas) i és dels més apreciats per les bases. Diu que està en retirada i dóna per descomptat que no estarà al Govern. Però la seva influència pot fer decantar balances.

¿I què farà Mas? Fonts coneixedores d'aquest període precongressual afirmen que en cap cas prendrà partit per un candidat, si bé pot tenir les seves preferències. A més a més, ningú descarta pactes i aliances a diverses bandes abans del congrés. Si es busca un secretari general de perfil organitzatiu les opcions són unes; si ha de ser el futur líder i presidenciable, unes altres.

¿REFORMA O RUPTURA ? / En paral·lel a aquesta batalla, un dubte estructural recorre el partit. ¿Reforma o ruptura? Retocs interns, ideològics i de cares, o com reivindiquen alguns, abaixar la persiana del tot i fundar una nova organització.

La primera opció representarà una batalla per a la qual Rull potser no té prou força. ¿Sabrà imposar un gir al centre-esquerra davant l'encara poderós sector liberal? ¿Serà capaç d'acabar amb tot el finançament privat de CDC? ¿Podrà jubilar les cares més vinculades amb el passat?

Notícies relacionades

La fiscalia, en descrèdit

Alejandro Fernández: "Qui ha tancat la porta a pactar és Illa, no jo"

Els partidaris de la ruptura argumenten que davant els casos de corrupció i l'envelliment organitzatiu, la Catalunya independent mereix un nou partit de centre, representant de les classes mitjanes, desvinculat totalment del pujolisme. Demanen liquidar CDC.

En allò que gairebé tots coincideixen és en la necessitat de prendre mesures per fer front als desafiaments de la corrupció i el desprestigi arran de les retallades socials del Govern de la Generalitat, mentre es prepara el relleu de Mas a mitjà termini. No és estrany que, en aquest trencaclosques, tots es resisteixin que la CUP sigui la que, tenint en compte el seu paper clau en la investidura, influeixi en els canvis interns que volen executar per si mateixos i desnaturalitzi l'essència del partit convergent. La clau és identificar quina és avui aquesta essència i qui la pot gestionar millor.